Caminada del Grup de Caminants per la Conca de Barberà: de Montblanc a Poblet

Monestir de Poblet

Caminada del grup de Caminants per la Conca de Barberà: Montblanc - Poblet.

El vent bufava del valent pel matí i ens vam arrecerar al bar del costat de l'oficina de turisme, la gent, en arribar, anava calfant-se amb uns cafès calents. Vàrem eixir al carrer i vàrem fer el rogle per explicar el Camí i presentar-nos. Aprofitant l'avinentesa que hi havia gent de diverses comarques, des del Priorat fins al Comtat. Després d’explicar el full de ruta vàrem començar.

Vam entrar dintre de l'oficina de turisme i vam segellar l'etapa i després vam començar el recorregut cultural per Montblanc.

La guia ens va explicar una mica sobre la història de Montblanc.

Entre Montblanc i Prenafeta hi havia el lloc on va nàixer Montblanc, la base econòmica havia estat antigament l'agricultura. El nucli inicial estava entre dos rius, el riu Anguerel Francolí. Aquest darrer naix en una cova. El nom de Francolí li ve pel nom de l'ocell que hi viu a la cova. En ser un espai ubicat en una zona més fonda era més fàcil ser atacats. En aquell antic espai cap al segle XVI la gent tenia lliure accés a l'aigua i la llenya. Però en aquesta zona baixa si els rius se n'eixien s'inundava tot el poble

Per això van traslladar el poble dalt d’ un turonet, inicialment hi havia una església i una torre molt forta de vigilància i totes les cases formaven part de la muralla.

Els jueus a l'època medieval eren els que tenien els diners, a les viles reial es feien fires i mercats. Açò era molt important per la riquesa dels pobles.

La Pleba era una figura monàstica, és un càrrec, al de Montblanc li diuen Simó, hi ha tres a l'Estat Espanyol i un és a Montblanc. La pleba ha tingut sempre molt de poder.

Després de la construcció del nucli a dalt del turonet, finalment van tombar aquest primer nucli i finalment van construir l'actual. Ens va dir que a sota l'església hi havia la primitiva església romànica.

Aquesta és una zona de vins, Cèsar Martorell era l'arquitecte que va construir la cooperativa, on hi ha actualment l'oficina de turisme. Hi ha una varietat de vinya que és la Trepat, es molt rústica, ara té premis i s’està promocionant per Tarragona.

Cap al 1366 Pere III el cerimoniós va manar construir les muralles. El rei era baixet i per la seua estatura van fer alçar el tron per estar a l'altura. El Catla era el representant del rei a la vila. En època de guerra és tancaven els portals i els obrien a l'endemà. la gent de la contrada hi havien de pagar per entrar pels portals.

La guia ens mostra tres merlets originals del XIV, els altres estaverestaurats. Van enderrocar les cases que formaven part de la muralla.

Anem cap a la Catedral.

 La Catedral

És del segle XIV, no està acabada, era el símbol del poder, volien arribar a Déu, és gòtica amb els arcs ogivals, finalment en no ser acabada es va quedar quadrada amb una paret al fons llisa sense més ornaments que un rosetó. Era una paret provisional, i ja porta 700 anys, una altra peculiaritat és que s'entra per un lateral. El blau que veiem al fons es a causa de l'anunciació..

Veiem l’espectacular orgue. Ens conta la guia que es va salvar de ser cremat a la Guerra Civil, ja que pensaven que en acabar la guerra farien ball, tot l'altar barroc si que el van cremar.

Els mestres obrers són els Alanyà. S’hi han trobat inscripcions amb una ala, com a símbol seu. s’encomanaven a la capella.

Vam anar a l’altra banda de l’església i vam passar per sobre d’un vidre, a sota hi havia l'antiga església romànica, pel voltants de l'absis s'han trobat ossos i làpides.

Ens vam posar a sobre del vidre i al fons es veia la curvatura de l'absis de l'església romànica.

Els carreus estaven signats per els símbols dels picapedrers. La mateixa fletxa la veiem a l'antiga església romànica i a les pedres reaprofitades a la catedral. Del segle XII era l’església romànica i del XIV era la gòtica.

En un moment de la visita veiem entrar el Pleba a la catedral.

A l'orgue hi ha el quadre del rei David i Santa Cecíliala qual es troba soterrada a Roma.

Solen fer alguns concerts d'orgue, alguns tot ballant sardanes i cap a Nadal fan nadales amb orgue, Darrera del qual es posa la coral. En eixir fora la guia ens explica la façana:

 

La façana

 

Com no hi havia campanar van posar una espadanya. Felip V ( Felip IV segons la nostra seqüència de reis) va dinamitar la façana i el pont Vell al segle XVII. Trobem els dotze apòstols i també una mare de Déu, ja que és una església mariana. Hi ha un escut de Montblanc, les quatre barres, la flor de lis, que no té cap connotació amb els borbons, era per ser una vila reial.

A la porta veiem els picaports molts alts, ja que anaven a cavall. A l’escut de Montblanc el que sembla una falda era una muntanya. Es possible que els dracs els portaren del pont Vell després de ser dinamitat.

Arribàvem a la plaça Major, era el cor del poble, allà on es ballen sardanes, ball de gegants. Les cases anaven evolucionant amb uns primers aixoplucs més rudimentari fins tenir els porxos.

per quan plovia. Dimarts i dimecres sol fer-se mercat.

Sota dels porxos de Pallol hi havia unes mesures per calibrar la collita; una quartera eren 30 kg.

Depenent de les mesures pagaven a l'ajuntament un % de l’impost.

Mentre el grup va seguir endavant vaig escorcollar les mesures de sota els porxos.

Vam passar pels carrers estrets del barri jueu, veiem a una façana la silueta d'un cap, anomenada carota o carassa, indicava la ubicació d’un prostíbul a l'època medieval. Segons contaven, era el costum en el moment d'iniciar la sessió d’encendre un ciri, i depenent de com estava de consumit en acabar l’acte, era el temps que el client havia dedicat, i llavors tenia un preu o un altre.

. Vam passar pel palau dels Castle i el portalet de Barcelona.

 

Vam entrar a l'església de Sant Miquel.

A les finestres veiem que no hi ha vitralls, era alabatre. era d’ influència italiana, a la comarca s'utilitzava molt aquest material.

Quan el rei volia conquerir un territori l'església li donava diners a canvi de fer un monestir al lloc conquerit.

Hi havia escrits a cada capella, els escrits identificaven a cada família benestant, l'església era un lloc de trobada , i tothom veia l'estatus d'aquesta família.

L'església estava coberta per un sostre fals, en fer-se un forat es va descobrir la meravella que amagava al seu interior. Tenia les bigues pintades amb algunes figures, hi havia entre d'altres l'escut de Montblanc, i l'escut reial.

La guia ens va explicar la festa de Sant Jordi Montblanc, per poder fer aquesta celebració la vila havia de complir alguns requisits; ser vila reial, tenir a Sant Jordi de patró, i i tenir el recinte emmurallament. Era una festa molt especial, no era una festa municipal, l'organitzava una associació, és feia un sopar costumista amb vestits de l'època. Feien una representació, els elegits per ser Sant Jordi i la princesa havien de ser xics de 21anys i xiques de 18 anys, no podien ser matrimoni, eren el Sant Jordi i la princesa de l'any. Tothom anava vestit , la gent del poble o entrava a la festa o havien d'anar-se'n del poble. Les dones majors arreglaven vestits medievals.

Ens va contar també el milacre de Sant Maties, quan van traure la relíquia de Sant Maties, que era la mandíbula, tots els insectes van alçar el vol a la vegada.

En aquest poble són de tendència molt republicana, però quan es sant Jordi tothom va a la processó .

Vam Pujar a la torre de les Aigües, veiem espitlleres, hi havia un total de 30 torres que envolten el recinte emmurallat.

De dalt la torre hi havia una vista espectacular del poble de Montblanc, del turonet on hi havia la Torre – casell, origen del nom, de les muntanyes que envolten al poble, així com del recinte emmurallat.

Els jueus eren prestamistes , i els deixaven diners als cristians. L'acte és feia a sobre d’un banc, on feien l'intercanvi, on es posaven les joies. Si el jueu entrava en crisi es deia que entrava en bancarrota.

 

Després vam seguir pels carrers fins arribar a una casa senyorial, era on havíem de fer la darrera degustació. Després de provar el vi i alguns plats típics de la zona ens va ensenyar el primer pis, era un antic palau convertit en restaurant, on encara es podien veure les finestres de l'època.

Finalment la guia ens va acompanyar fins al darrer portal on nosaltres iniciàvem el camí cap al monestir de Santa Maria de Poblet. Vam eixir de la muralla i li vam donar la volta per fora. Després ens vam endinsar per un camí entre camps de conreu, per sota d'un gran arc, de paret estreta.

El paisatge era de bosc i alguns camps d’oliveres. Vàrem arribar a l'Espluga de Francolí ,vàrem passar per l'església i en una plaça ens varem aturar per dinar. Un detall era que els carrers estaven dedicats als presos polítics , i podies trobar el carrer de Dolors Bassa, així com el carrer d'Anna Gabriel. Després d'haver-nos atipat amb el que portàvem vam iniciar el darrer trosset de camí. Vàrem passar per davant d'una gran extensió de vinya, ja vora els dominis de Poblet. La tardor començava a fer-se notar al fullam, que iniciava la seua defallida, tot engroguint el paisatge.

Finalment vàrem arribar a Poblet, vàrem reunir el grup i vàrem descansar a les escales del peiró, amb la impressionant vista de les torres i l'església. En veure les torres ens vam recordar de les torres de Serrans, que eren una rèplica d'aquestes.

El monestir de Santa Maria de Poblet

Quan va ser l'hora vam entrar, i un guia ens va conduir per les diferents estances, tot explicant-nos moltes coses sobre la vida monàstica i la història del monestir. Ací hi ha el resum del que ens van contar.

Actualment hi ha 28 monjos, la seua filosofia és hora et labora, resar i treballar.

Fan taller de ceràmica, impremta i conreen la vinya, hi ha unes 10 Ha. El més jove té 40 anys i el més vell en té 90.

Durant la visita ens fa traure el barret, ens diu que no podem portar barret dintre del monestir.

Vam passar per la biblioteca de Poblet, ens va contar que a l'època medieval hi havia 8000 llibres, però per l'abandonament, els llibres van ser furtats i en queden 150 d'aquella època, tot i que ara hi ha un total de 100.000 llibres. Vam passar per la sala capitular, és on feien la darrera pregària del dia, el 18 de gener es va fundar el monestir de l'any 1150. Al monestir hi ha una barreja d'estils, romànic, gòtic, barroc.

Segueixen la regla de Sant Benet, són 75 capítols, i cada nit en llegeixen un.

Vam passar per sobre d'una làpida i ens va parlar dels soterraments, del rituals de mort. Els embolicaven amb una tela, els portaven a l'església, els soterraven sense caixa. Algunes tombes van estar profanades , la gent buscava tresors, però l'únic que van trobar van ser ossos i roba vella.

El nom de Poblet no ve de poble menut, ve de de lloc on hi ha àlbersdel seu nom científic populus alba.

Vam passar a la part de l'església on hi ha el panteó reial, on hi ha soterrats molts dels reis de la corona calano- aragonesa, entre d'altres Jaume I i Ferran d'Antequera.

Veiem les estàtues que als peus tenen un lleó o un gos, el gos era símbol de la fidelitat i el lleó de la força. Veiem l'església que està pintada de blanc i també veiem que hi ha moltes tombes a les parets, pintades de colors. Passem per l'espectacular retaule que és d'època renaixentista, podem veure alabastres. És de Damià Forment.

Podem observar la immensa sagristia, vam pujar les escales per dirigir-nos a l'antic dormitori, era una sala allargada i freda, dormien amb una mata i a terra.

Els monjos s'alcen a les 5 de la matinada i es giten a les 10 de la nit.

Vam eixir a la part de dalt del claustre on es veuen els tres cimboris, ens va explicar els diferents tocs de campana. Era una de les imatges més precioses de veure, els tres campanars i el claustre des de la part de dalt.

Vam tornar a entrar a l'antic dormitori i per unes escales vam baixar, com tenien l'hàbit molt llarg i se'l xafaven van decidir alçar els esglaons.

Vàrem passar pels diferents espais que els monjos utilitzaven al llarg del dia. Vàrem entrar on hi havia l'antiga cuina, en un racó es veiem els senyals on hi havia l'antic allar, que va des del quadre fins al moble. L’antic allar el van furtar durant la desamortització, cap a l’any 1835.

Molts dels grans arquitectes del segle XIX van passar per Poblet, Gaudí va fer les baranes i els llums.

Arribem al Refeó que és on dinen, és una ampla sala on hi ha les taules a banda i banda. A la dreta dinen els convidats o hostes i al fons tres monjos mengen més tard.

Dels 28 monjos hi havia tres cuiners, antigament menjaven molt de peix. Darrera de l'ampla sala hi havia la cuina moderna on actualment cuinen.

Després vam passar a l'ampla sala de l'antic celler, on han pujat el terra amb un entaulat, de manera que li han rebaixat l'alçada, ens vam endinsar en tot el procés del vi, hi havia canalons i tines de fusta i també una tina de pedra.

En eixir cap a fora, vam veure la porta romànica, era la porta i la creu de la fundació del monestir.

Per acabar vàrem recuperar els cotxes que teníem a Montblanc i vàrem tornar cap a casa.

 

 

 

 

 

 

Muralles de Montblanc

 

Muralles i torres de Montblanc

 

 Celler cooperatiu modernista

 

El grup de Caminants davant de les muralles

 

 Muralles i torres de  Montblanc

 

 El grup de Caminants davant les muralles de Montblanc

 

 Catedral de Montblanc

 

 Façana de la catedral de Montblanc

 

Mosaic davant de la catedral de Montblanc

 

 Vidriera de la catedral de Montblanc

 

Interior de la catedral de Montblanc

 

 Orgue de la catedral

 

 Orgue de la catedral de Montblanc

 

 Detall de la façana de la catedral , escut amb la forma de la muntanya blanca

 

 Detall dels dracs a la façana de la catedral

 

 

 Mesures medievals

 

 Mesures medievals

 

 Primera degustació a Montblanc

 

 Carassa o carota indicant un antic prostíbul medieval

 

 Interior de l'església de Sant Miquel

 

 Interior de l'església de Sant Miquel de Montblanc.

 

Marques a les parets de l'església de Sant Miquel

 

 Interior de l'església de Sant Miquel, arcs apuntats i sostre de fusta

 

Capelles laterals de l'església de Sant Miquel

 

Escut de Montblanc amb la muntanya blanca i la flor de lis per ser vila reial

 

 

Vista de Montblanc des de la torre de les Aigües, la catedral i el turó

 

Vista de Montblanc des de la Torre de les Aigües i les muralles i torres.

 

 Vista de l'església de Sant Miquel

 

 Foto de grup dalt de la Torre

 

 Un dels portals del recinte emmurallat

 

Restes arqueològiques d'una casa

 

 

 Segona degustació a Montblanc

 

 Palau restaurat i convertit en restaurant on fem la segona degustació

 

 Un dels portals del recinte emmurallat

 

 

 Recinte emmurallat

 

 Recinte emmurallat

 

Camí de Poblet

 

 El grup de Caminants entre boscos i oliveres

 

 Creuem alguns camps de conreu camí de l'Espluga de Francolí

 

L'Espluga de Francolí

 

 Església de l'Espluga de Francolí

 

 

 

 

 

 Placa de carrer a l'Espluga de Francolí

 

 Vinyes vora el monestir de Poblet

 

 

 Muralles del monestir de Poblet

 

 Vinyes vora el monestir de Poblet

 

 Entrada al monestir de Poblet

 

 

 Escuts a l'entrada del monestir de Poblet

 

 Monestir de Poblet

 

 Monestir de Poblet

 

 Portes medievals de Poblet

 

 El Grup de Caminants davant de Poblet

 

 Façana de l'església de Poblet

 

 

 Torres de Poblet

 

 Portes de Poblet

 

 

 

 Espectaculars finestres del claustre de Poblet

 

 

 Font del claustre de Poblet

 

 

 

 

 Tombes reials, de molts reis i reines de l'antiga corona d'Aragó

 

 Retaule de l'església de Poblet

 

 Sagristia de Poblet

 

 Impressionant retaule de l'església de Poblet

 

 

 

 

 

 Claustre de  Poblet des de dalt

 

 Antic dormitori de Poblet

 

 

 Font del claustre de Poblet

 

 Font  del claustre de Poblet

 

 Sala de l'antic celler

 

 Primera porta romànica