Caminada d'Altea a Benidorm a la Marina Baixa

 Serra Gelada

 Caminada Altea - Benidorm. Marina Baixa.

 El dissabte 6 de febrer vam fer  una nova trobada del grup de Caminants per descobrir una etapa d'el Camí de la Marina Baixa , aquesta vegada organitzada per l'associació Corfoll d'Altea, la vuitena etapa de les 9 que formen el tram  de la Marina, de   Dénia la Vila Joiosa.

  Ens trobem a la plaça de l'església de la Mare de Déu del Coonsol d'Altea una bona colla de gent amb ganes de descobrir aquest trosset espectacular del Camí de la Marina Baixa

 Primer gaudim una mica dels carrers i vistes d'Altea, un dels pobles més bonics i millor cuidats de la comarca, on al nucli històric miren cada detall i cada raconet, on l'església resalta per damunt de la mar de cases blanques,  que fan contrast amb la mar blava.

 Primer fem una mica de recordatori de la jornada i Ferran ens fa unes explicacions com a guia de l'etapa.

Amb molt bon dia, bona gent i moltes ganes de gaudir de la companyia i dels paisatges.

 Primer seguim acompanyats de la mar i agafem forces per la pujada de la serra Gelada , que la veiem davant nostre com convidant-nos a pujar. A l'Albir fem una petita parada per veure les restes romanes, però esta tancat el recinte i es veu una mica de lluny.

 Ens cordem fort dels botes i fem la pujada de la serra, entre pins i herbes que  apunten l'inici de la primavera,  on els timonets i les altres plantes trauen ja les primeres flors. Esbufeguem per la pendent, però seguim endavant. Maite i Juan ens deixen  per guardar les forces per demà per  la caminada de Calp, els trossos de senda plana ens donen forces per arribar a la part alta. Finalment a les antenes fem una parada, comentem una mica el que estem fent i fem un mosset, i  a partir d'ací comença l'espectacle.  En agafar alçada  veiem com  la serra Gelada es baralla amb la mar, i aquesta xiscla sobre els peus dels penya-segats  que cauen vertiginosament  sobre la inmensitat de la seua blavor. Algunes illetes afloren sobre la mar donant nom a llegendes  de gegants que les han llançades des del Puigcampana a la mar.

Una barreja de plaer, per les impressionants vistes meravelloses,  dels espectacular penya-segats, i descobrir a l'altra banda les serres, que les persones enteses ens mostren , la serra de la Cortina o  el Puigcampana,  i el neguit perquè tot vaja bé i tothom puga gaudir, amb una mica del regust del vertigen  en alguna baixada de la senda .

 Més enllà  el gegant de formigó ens mostra els queixals, i  Benidorm sembla que vulga amagar darrera dels gratacels el seu passat del xicotet poble mariner que va ser.

 Després de pujar i baixar el relleu de la serra fins arribar a la pista asfaltada on  definitivament anàvem entrant a la boca del gegant, i  anàvem  formant part del formiguer de persones que anaven i venien desconeixent tal vegada el que hi havia fora d'aquell cau  de gratacels.

 Nosaltres però, vàrem anar a dinar, però  semblava que el destí preferia que anàrem a Altea a dinar, i així va ser, en un inmillorable raconet amb bon menjar, bona companyia, bon preu i perquè no dir-ho, una cosa que vaig agrair molt, atenció en valencià, vàrem recuperar forces després de l'esforç i vàrem inciciar el llibre d'El Camí a la Marina, on la previsió era, que aquelles pàgines buides es  farciren de bones vibracions, de tota la gent que faria el Camí per la Marina. Ens vàrem acomiadar d'aquella gent tan meravellosa que hui havíem compartit Camí.