Andorra

Informació Pràctica: 

Com arribar-hi amb transport public?

Amb autobus: des de la Seu d'Urgell, amb les companyies Alsina Graells, Direct Bus i Viatges Montmantell; des de Barcelona, amb l'Alsina Graells, Direct Bus i Novatel; des de Tarragona, amb la Hispano Andorrana, la Hispano Igualadina i Viatges Montmantell; des de Girona, amb Novatel; des de Lleida, amb Samar i Viatges Montmantell; des de Vic, amb l'Alsina Graells, i des de Valencia, amb Starbus.

Amb taxi: amb les empreses de transport Taxi Express i Associacio de Taxistes d'Andorra.

Per a mes informacio: www.transportpublic.ad i www.andorra.ad

ALSINA GRAELLS(Barcelona - Estacio del Nord / Vic)

Andorra: tel. (+376) 826 567

Catalunya: tel. 902 42 22 42

www.alsa.es

DIRECTBUS (Aeroport de Barcelona-el Prat / Barcelona - Estacio de Sants)

Andorra: tel. (+376) 805 151

Catalunya: tel. 902 109 276

www.andorradirectbus.es

HISPANO ANDORRANA (Tarragona)

Tel. (+376) 807 000

www.andorrabus.com / info@andorrabus.com

HISPANO IGUALADINA (Tarragona / Barcelona)

Tel. 902 44 77 26

www.igualadina.com

NOVATEL (Aeroport de Barcelona-el Prat / Girona)

Tel. (+376) 803 789

www.andorrabybus.com / novatel@andorrabybus.com

STARBUS (Valencia)

Andorra: tel. (+376) 805 151

Catalunya: tel. (+34) 963 496 855

www.starbus.es / dcomerc@starbus.es

VIATGES MONTMANTELL (Tarragona / Lleida)

Andorra: tel. (+376) 807 444

Catalunya: tel. 973 352 379

www.montmantell.com / montmantell@myp.ad

SAMAR (Lleida)

Andorra: tel. (+376) 826 289

Catalunya: tel. (+34) 91 468 41 90

www.samar.es / samar@samar.es

ASSOCIACIO DE TAXISTES D'ANDORRA

Tel. (+376) 863 000

CENTRE DE RESERVES TAXI EXPRES

Tel. (+376) 812 345

Altra informacio d'interes

Govern d'Andorra

www.govern.ad

Oficina Nacional de Turisme

C/ Prat de la Creu, 59-65, escala D, 4a planta

(+376) 820 214

www.andorra.ad

Hospital Nostra Senyora de Meritxell

Av. Fiter i Rosell, 1-13

(+376) 871 000

Telefons d'urgencia

Policia: 110

Bombers: 118

Servei urgent medic (SUM): 116

Ambulancies: 118

Emergencies internacionals: 112

Andorra es lloc de pas, terra de frontera i d'acollida. Pais de contrastos, pais de cruilla. Amb pressa per ser protagonista del canvi en un Pirineu mes estatic, ja no es aquella vall desconeguda, anonima. Es el model a seguir per alguns i l'exemple del que no s'ha de fer per d'altres. Pero els blocs granitics continuen al seu lloc, les muntanyes s'omplen de neu, l'aigua baixa pel Valira mes o menys neta i podem veure encara alguns horts plens de verdures al costat d'una avinguda comercial. El paisatge d'alta muntanya, les arrels culturals dels seus habitants i les transformacions socioeconomiques ens defineixen i condicionen l'Andorra del s. XXI que ha assolit la modernitat en aquest mon globalitzat.

Us convidem a gaudir del petit pais del Pirineu deixant de banda la nostalgia pel paradis perdut per retrobar-ne un de nou, amb la gran riquesa d'un paisatge transmissor del medi fisic, de la identitat cultural i de la diversitat humana que el configuren. Comencem a fer el cami amb un nou pas. Comencem a compartir. Us convidem a caminar per aquest territori tan petit amb l'esperit obert, receptiu. Mirant mes enlla de l'imperi del consum, dels carrers plens de botigues, gent, hotels, bars... Volem compartir la nostra historia, que ens ha fet tan diferents de les altres valls pirinenques. Que gaudiu d'un entorn fisic imponent encara, tant a l'hivern amb unes pistes d'esqui envejables com a l'estiu amb una extensa xarxa de refugis d'alta muntanya i camins perfectament abalisats; del dia a dia de la gent que hi vivim on la pervivencia de la tradicio conviu amb la modernitat; de la seguretat ciutadana; de l'art al carrer; dels vestigis historics escampats arreu; de les nostres arrels catalanes; de la riquesa del mestissatge que aporta ser terra d'acollida. I de les nostres limitacions tambe. I... de tot plegat: d'Andorra.

Anna Riberaygua. Llibretera

Dades Generals
Data Població: 
2012
Mapa Comarca: 
Cita: 

La bandera andorrana es va adoptar l'any 1866, si be no va ser fins al s. xx que es va fixar oficialment. La componen tres franges verticals de color blau, groc i vermell amb l'escut d'armes al centre. Es pot considerar que la combinacio tricolor correspon a les banderes dels dos coprinceps d'Andorra, la francesa (blau) i la catalana (groc i vermell). L'escut del Principat d'Andorra esta dividit en quarters, dos per cada un dels coprinceps originals del territori. A la banda esquerra, hi figuren una mitra i un bacul d'or amb referencia al coprincep episcopal, el bisbe d'Urgell (quarter superior), i les quatre barres catalanes que simbolitzen el casal de Barcelona (quarter inferior), al qual historicament aquest coprincep rendia vassallatge. De la mateixa manera, a la banda dreta hi ha representades les armes del comte de Foix, tres barres, i, a sota, dues vaques que fan referencia al vescomtat de Bearn, al qual el coprincep nobiliari rendia vasallatge. Al peu de l'escut hi ha una inscripcio en llati: "virtus unita fortia", la unio fa la forca.

HIMNE

La creacio de l'himne andorra va anar a carrec del coprincep d'Andorra Mn. Joan Benlloch i Vivo (1864-1926), qui en va composar la musica, i de Mn. Enric Marfany (1871-1942), qui en va escriure la lletra. Es va estrenar el 8 de setembre (dia de Nostra Senyora de Meritxell) de 1921.

El gran Carlemany, mon pare,

dels alarbs me deslliura, i

del cel vida em dona

de Meritxell la gran Mare.

Princesa nasqui i pubilla

entre dos nacions, neutral;

sols resto l'unica filla

de l'imperi Carlemany.

Creient i lliure onze segles,

creient i lliure vull ser

siguin els furs mos tutors

i mos Princeps defensors,

i mos Princeps defensors!

SIMBOLS ANDORRANS

Pel fet de ser molt representatius dins el medi natural andorra, la grandalla i l'isard, a banda de la truita, han esdevingut simbols del Principat. Es diu que la grandalla es una flor blanca que te sis petals com les antigues sis parroquies en que es dividia Andorra i una corona groga de vores vermelles al centre, dos colors que representarien els coprinceps originals. D'altra banda, l'isard es un mamifer que viu a les cotes mes altes pero que tambe es pot trobar, dins l'ambit popular i com a fet curios, en forma d'adhesiu en molts cotxes de matricula andorrana. La truita tambe habita en les cotes mes altes, en els medis aquatics.

L'ESCUT

L'escut del Principat d'Andorra esta dividit en quarters, dos per a cadascun dels coprinceps originals del territori. A la banda esquerra, hi fi guren una mitra i un bacul d'or que fan referencia al coprincep episcopal, el bisbe d'Urgell (quarter superior), i les quatre barres catalanes que simbolitzen el Casal de Barcelona (quarter inferior), al qual historicament aquest coprincep rendia vassallatge. De la mateixa manera, a la banda dreta hi ha representades les armes del comte de Foix, tres barres, i, a sota, dues vaques que fan referencia al vescomtat de Bearn, al qual el coprincep nobiliari rendia vassallatge. Al peu de l'escut hi ha una inscripcio en llati: virtus unita fortia, la unio fa la forca.

Etimologia del nom: 
En documentació del s. IX trobem la forma valle Handorrensis i es cita per primer cop les parròquies d’Andorra com a feu del comte d’Urgell. Tot i que l’origen del nom és incert, hi ha diverses teories. N’hi ha que diuen que prové del mot preromà andurrial, ja que durant molts segles aquesta vall va ser molt emboscada i poc freqüentada. Segons Coromines, però, vindria d’Al-Darra (bosc en àrab). D’altra banda, A. Fiter, en el seu Manual Digest (1749), apunta que l’origen del nom és llatí i que designa un “lloc estret i llarg on habiten moltes persones”.
Característiques llengua: 

CARACTERISTIQUES DE LA LLENGUA AL PAIS

El catala d'Andorra es classifica dins del grup dels dialectes occidentals, concretament al bloc nord-occidental. Per aquest motiu te moltes similituds amb el parlar dels Pallars i de l'Alt Urgell. Alguns dels trets distintius del parlar d'Andorra son: la o- convertida en au- (aucell, auliva o aulor) i el canvi d'e atona per i per la influencia d'una consonant palatal (sinyor, ginoll o siroll); les desinencies -ave, -eve i -ive (cantave, feve i dive) de la tercera persona del singular del preterit imperfet i les desinencies -essa i -issa de la primera personar del singular de l'imperfet de subjuntiu (cantessa, partissa); l'article masculi lo/los, i el plural dels noms esdruixols acabats amb -n (home, homens).

Recull de lexic andorra

Cassigall: parrac

Cap de casa: golfes

Desencusa: excusa, rao que algu exposa per desentendre's d'un compromis

Estripagecs: reixa de ferro forjat d'una finestra

Fargar-se: vestir-se i arreglar-se la roba o posar-se la camisa per dins dels pantalons

Gicar: deixar

Macarulla: pinya de pi o d'avet

Pesso: munt o multitud de coses

Pitavola: papallona

Posella: prestatge

Posobra: la vigilia d'una festa

Expressions i dites

N'hi ha un petit recull al diccionari d'Alcover-Moll:

"correr la Seca, la Meca i la Vall d'Andorra", trescar molt;

"esser Andorra", ser un desgavell, una confusio;

"correr l'Andorra", anar d'un costat a l'altre sense fer res de bo;

"fer l'andorra", fer el desentes, dissimular.

 

Font: http://dcvb.iecat.net/

Activitat econòmica: 

El comerc i el turisme (60%) i les finances (16%) son els tres motors de l'economia del pais i els sectors que generen mes llocs de treball. L'arribada del turisme es va produir als anys seixanta i es calcula que anualment passen pel Principat uns 10 milions de visitants, la majoria dels quals hi arriben per la banda de l'Alt Urgell. Aquest sector ha tret pes als dos eixos economics tradicionals anteriorment, l'agricultura i la ramaderia, que en l'actualitat nomes ocupen el 0,36% de la poblacio assalariada.

D'altra banda, a Andorra hi ha poca activitat industrial. No obstant, a tall d'exemple, destaca la presencia de la industria electrica, la tabaquera i, com a curiositat, l'empresa lider en el mon de targetes magnetiques. Recentment s'ha engegat la iniciativa Andorra Convention Bureau, amb que es vol fer coneixer l'amplia infraestructura per a la celebracio de congressos i convencions que hi ha al Principat: dos centres de congressos, el Centre de Congressos d'Andorra i el Centre Cultural i de Congressos Lauredia, i sis de reunions, entre els quals hi ha el Palau de Gel d'Andorra.

MONEDA ANDORRANA

La moneda oficial a Andorra es l'euro, tot i que no se n'emeten de propis. Fins a l'entrada en vigor de la moneda europea, hi cohabitaven la pesseta espanyola i el franc frances.

Patrimoni: 

Al Principat proliferen les manifestacions artistiques vinculades a l'art preromanic i romanic, si be el romanic es l'estil mes destacat, i les mostres que hi trobem es consideren una prolongacio de l'art romanic catala. Els elements mes caracteristics son els murs i les torres de lamines de pedra superposades i les teulades de dos aiguavessos de pedra pissarra. Els tipus de construccions son, majoritariament, esglesies petites d'estil romanic llombard construides amb material autocton, naus rectangulars, absis semicirculars, porxos d'epoca moderna, arcs de mig punt i campanars de planta quadrada. Al Principat hi ha mes de quaranta esglesies romaniques escampades per cada parroquia i la majoria estan construides en indrets molt singulars, d'una gran bellesa paisatgistica. Els campanars constitueixen el simbol mes visible del romanic andorra i durant molts anys han estat la imatge mes representativa de les Valls. En l'interior de moltes naus, a mes, encara s'hi conserven pintures murals; algunes, pero, van ser destruides o espoliades i portades a altres indrets del mon. Una manera de descobrir la petja del romanic en aquestes valls es amb el Bus Turistic.

Mes informacio a: www.patrimonicultural.ad i www.andorra.ad

Tradicions: 

FESTES

Cavalcada de Reis: 5 de gener

Escudellades populars i encants de Sant Antoni: 16 i 17 de gener (segons la parroquia)

Carnaval: febrer

Dia de la Constitucio: 14 de marc

Divendres Sant i dilluns de Pasqua: Setmana Santa

Dilluns de Pentacosta: maig o juny (segons Setmana Santa)

Revetlla de Sant Joan: 23 de juny

L'Assumpcio: 15 d'agost

Diada de Nostra Senyora de Meritxell, patrona d'Andorra: 8 de setembre

Tots Sants: 1 de novembre

Fira de Santa Llucia: final de desembre

Nadal: 25 de desembre

Cap d'Any: 31 de desembre

Tot i algunes diferencies entre parroquies, les escudellades populars i els encants de Sant Antoni son presents en totes; les dates varien entre el 17 de gener (Sant Antoni Abat), el 20 de gener i el 2 de febrer. En aquesta tradicio tan arrelada, tothom es troba a les places i als carrers de les capitals de les parroquies per fer un apat (escudella o vianda) i una subhasta. D'altra banda, sant Antoni Abat, protector dels animals domestics i de carrega i patro dels traginers, gaudeix de molta devocio entre la pagesia i la seva festivitat tambe queda ben marcada en el calendari andorra. En la mateixa epoca de l'any es fa la matanca del porc i part de la vianda obtinguda s'ofereix al sant. Altres festes molt viscudes son el Carnaval, amb el d'Encamp i el de Canillo com a destacats, i la revetlla de Sant Joan, en que els Fallaires d'Andorra la Vella fan voltar la flama del Canigo per cada parroquia fins que s'encenen les fogueres.

Calendari de les falles al Principat d'Andorra

Dissabte abans de Sant Joan: recerca de l'argolla de Fontargent (joc de pistes a la vall d'Incles), qui troba l'argolla es nomenat fallaire major.

22 de juny (vespre): pujada al Canigo organitzada pel Centre de la Cultura Catalana d'Andorra per anar buscar la flama que encendra les falles i les fogueres d'Andorra.

23 juny (22.30 h): actuacio dels Fallaires d'Andorra a cada parroquia fins a les dotze de la nit, hora en que s'encenen les fogueres d'Andorra amb les falles. Els diables d'Encamp tambe ofereixen una actuacio aquesta revetlla, igual que altres parroquies.

La Diada Nacional d'Andorra es el 8 de setembre i es celebra amb l'aplec de Meritxell, que comenca amb el pelegrinatge fins al santuari i congrega les autoritats andorranes i representants dels coprinceps.

Molts dels festius esmentats els trobareu amanits amb balls tipics andorrans, n'hi ha quatre: la marratxa de Sant Julia de Loria, el ball de Santa Anna d'Escaldes-Engordany, el contrapas d'Andorra la Vella i la sardana.

Moviments socials: 

ACTIVITATS CULTURALS

A Andorra hi ha una bona colla d'esbarts, en son una mostra l'Esbart Dansaire d'Andorra la Vella, l'Esbart de Santa Anna d'Escaldes-Engordany, l'Esbart dels Esquirols de la Massana, l'Esbart Lauredia de Sant Julia de Loria, l'Esbart Sant Roma d'Encamp i el Grup Dansaire d'Ordino. Sovint els veureu amb els vestits tradicionals per ballar la marratxa, el ball de Santa Anna i el contrapas: les dones porten una brusa blanca amb un mocador blanc sobre les espatlles, mitons d'encaix negre, un davantal llis, una faldilla de tres quarts i espardenyes vigatanes lligades fins a sota els genolls; els homes, d'altra banda, duen una camisa blanca amb una armilla negra, pantalons bombatxos negres i unes espardenyes vigatanes amb els cordills entrecreuats fins als genolls. Per a mes informacio: apartat de les parroquies corresponents Festivals com ara la Temporada de Musica i Dansa d'Andorra la Vella i la Temporada de Teatre, que es fa tant en aquest nucli de poblacio com a Sant Julia de Loria, denoten quines son les disciplines artistiques que gaudeixen de mes bona salut al Principat. Una de les activitats culturals que hi tenen mes de pes es el teatre.

TEIXIT SOCIAL

Seguidament fem una ullada a una part del teixit associatiu que abraca tot el Principat, aixi com a iniciatives socials que han tingut repercussio a escala estatal. Trobareu les entitats mes representatives que treballen dins l'ambit de cada parroquia als apartats corresponents. Van ser molts els joves andorrans que fins als anys trenta es van exiliar a l'estranger en busca d'una situacio economica mes propicia. D'aquest flux migratori, en van sortir dues associacions remarcables: la Societat Andorrana de Residents a Barcelona i l'Amical Franco Andorrana de Besiers. Des dels nous paisos d'acollida, els joves intervenien en la vida politica del seu pais d'origen. En el cas dels residents a Barcelona, un butlleti divulgat mensualment entre els anys 1929 i 1932 els va servir per difondre les seves idees. A mes, va ser gracies a una iniciativa seva que l'any 1930 es va inaugurar la Biblioteca Nacional d'Andorra, la primera biblioteca publica del Principat. Primerament, amb originals procedents tant d'entitats com de particulars, va ocupar la sala dels passos perduts de la Casa de la Vall, on es rebien els consellers. L'any 1974 es va inaugurar la nova Biblioteca Nacional, amb noves adquisicions, i l'any 1986 l'edifici Prada Casadet va ser la seu d'un centre que va funcionar com a Biblioteca Nacional i biblioteca publica al mateix temps. Els dos serveis es van diferenciar l'any 1996: a Prada Casadet, s'hi va anar configurant la que avui es la Biblioteca Publica del Govern, mentre que el fons de l'actual Biblioteca Nacional es va traslladar a la Casa Bauro, una antiga casa pairal ubicada al barri antic d'Andorra la Vella.

Per a mes informacio: www.bibliotecanacional.ad

El Centre Moral i Recreatiu (1905) va ser una altra entitat de renom de principi del s. XX. L'any 1992 es va dissoldre pero abans va donar lloc a l'Agrupacio Teatral (1963) i a l'Orfeo Andorra (1958). En un primer moment sota la direccio del mestre Joan Roure i Jane, l'Orfeo actualment esta format per una trentena de cantaires que actuen tant a Andorra com fora del Principat. Tambe dins l'ambit musical, l'any 1992 va ser creada l'Orquestra Nacional Classica d'Andorra (ONCA) com a iniciativa del govern andorra. En va prendre la direccio el prestigios violinista Gerard Claret, amb trajectoria internacional com a solista i pedagog. Tambe hi ha la versio juvenil, la Jove Orquestra de Cambra d'Andorra (JONCA).

Per a mes informacio: www.onca.ad

Tambe dins l'ambit cultural, el Centre de Cultura Catalana (1995) va neixer a Andorra la Vella amb la voluntat de potenciar la llengua i la cultura catalanes al Principat: promoure'n l'ensenyament, afavorir que Andorra en lideri la internacionalitzacio i coordinar-ne el foment amb diferents entitats i institucions andorranes. Organitza activitats com ara Voluntaris per la Llengua (que aplega gent interessada a aprendre catala i voluntaris a ensenyar-ne), Joves Voluntaris per la Llengua (el mateix sistema adaptat als nens), la Mostra de Cinema en Catala, el premi Carles Sabater de musica jove en catala, l'edicio anual del Llibre de Sant Jordi, presentacions literaries, concursos de pessebres i jornades de cuina catalana, a mes de la pujada al Canigo just abans de la revetlla de Sant Joan.

Per a mes informacio: http://ccandorra.wordpress.com

Posteriorment, l'any 2008, es va crear a Ordino una organitzacio que treballa de manera conjunta des de tot l'ambit dels Paisos Catalans amb la finalitat de promoure al mon la llengua i la cultura catalanes: la Fundacio Ramon Llull, amb seu a Andorra la Vella. Constituit en un primer moment per l'Institut Ramon Llull, amb seu a Barcelona i a Palma, i pel Govern d'Andorra, l'any 2009 s'hi van incorporar el Consell dels Pirineus Orientals, la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull i l'Ajuntament de l'Alguer.

Per a mes informacio: www.fundacioramonllull.cat

Pel que fa a la recerca, Andorra disposa de l'Institut d'Estudis Andorrans (IEA), una entitat creada l'any 1976 amb un primer objectiu de donar suport al sistema educatiu andorra. L'IEA esta format pel Centre de Recerca d'Estudis Sociologics (CRES) i el Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra (CENMA) i te les seves seus a Sant Julia de Loria (la central), Barcelona i Tolosa. Un dels principals objectius del CRES, creat l'any 2000, es elaborar un banc de dades que contingui el maxim d'informacio possible sobre la societat andorrana i que qualsevol usuari hi pugui accedir. D'altra banda, el CENMA (2007) es fruit de la unio dels antics Centre de Biodiversitat (CBD) i Centre de Recerca en Ciencies de la Terra (CRECIT). Aquest organisme fa un estudi de la muntanya i dels diferents fenomens que s'hi esdevenen en qualsevol epoca de l'any. Algunes de les linies de recerca son la neu i les allaus, la geologia i la geomorfologia d'Andorra, el pastoralisme i les ciencies forestals. De totes aquestes tematiques, se'n fa divulgacio mitjancant monografics i cicles de conferencies semestrals.

Per a mes informacio: www.iea.ad

Dins l'ambit ecologista trobem l'Associacio per la Defensa de la Natura (ADN), nascuda el 1986 amb els objectius de protegir i estudiar la natura a Andorra mitjancant tres linies basiques d'actuacio: la conservacio, la recerca i la divulgacio.

Per a mes informacio: www.adn-andorra.org

En el camp de les ciencies, la Societat Andorrana de Ciencies (1983) es una entitat cultural privada amb finalitats no lucratives que esta orientada a fomentar l'aspecte cientific de la vida cultural. Els seus projectes es basen en dos tipus d'activitats continuades: d'una banda, la divulgacio de la ciencia i la recerca amb cicles de conferencies i publicacions i, de l'altra, la reflexio de problematiques concretes que afecten Andorra, on s'inclouen la Jornada Andorra a Prades de Conflent i les Jornades i Trobades Culturals Pirinenques, totes amb publicacions. Aquesta societat tambe treballa en col*laboracio amb altres entitats culturals, tant del Principat com de l'exterior.

Per a mes informacio: www.sac.ad

Altres associacions destacades son la Unio de Radioaficionats Andorrans, l'Associacio de Dones d'Andorra (ADA), Som Com Som (Associacio de Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transgeneres d'Andorra) i el Cineclub de les Valls, que s'encarrega de projectar pel*licules en versio original a les Valls. Dins el terreny esportiu, cal citar l'Automobil Club d'Andorra (ACA), la Federacio Andorrana d'Activitats Subaquatiques, la Federacio Andorrana de Futbol (l'encarregada d'organitzar la seleccio andorrana, aixi com la lliga i la copa d'Andorra de futbol), el Club Pirinenc d'Andorra, la Federacio Andorrana d'Esqui i la Federacio Andorrana de Tennis, entre d'altres.

Museus: 

Andorra ofereix al visitant una amplia xarxa de museus amb l'objectiu de difondre tot el seu patrimoni, n'hi ha mes de divuit. Una manera de visitar-los es a un preu reduit adquirint un passaport de museus, n'es un exemple el que engloba el Museu de la Moto, la Casa Cristo, el Museu Nacional de l'Automobil i l'MW Museu de l'Elictricitat sota l'etiqueta dels Museus de la Vall d'Orient. Tambe hi ha l'itinerari Habitat Rural, per coneixer la manera de viure a Andorra el s. XIX, que ofereix l'entrada a tres museus: la Casa Cristo, la Casa Rull i la Casa Areny-Plandolit. Destaquem tambe la Ruta del Ferro, un itinerari transfronterer que ens mostra la llarga tradicio siderurgica dels Pirineus a traves de la visita als espais que testimonien aquestes explotacions forestals i mineres: mines, carboneres, fargues i habitats de miners i mestres d'obra. La ruta discorre per Catalunya, la Catalunya del Nord, Occitania, el Pais Basc i Andorra (parroquies d'Ordino i la Massana).

Per a mes informacio: apartat de les parroquies, www.museus.ad, www.larutadelferroandorra.ad i www.andorra.ad

Gastronomia: 

La tradicio de la cultura de muntanya, d'una banda, i les assimilacions i influencies de les cuines francesa i catalana, de l'altra, conformen la gastronomia andorrana. Alguns dels plats mes destacats son el trinxat de muntanya, l'escudella, els espinacs amb panses i pinyons, la truita de riu a l'andorrana i els civets de caca. Tambe hi podem trobar bolets, l'allioli, diferents tipus de coques, embotits com el bull i el bisbe i altres embotits tipicament andorrans: la donja, feta amb carn del coll del porc, i la bringuera, elaborada amb carn del cap del porc, cotnes, carns magres i sangoses i cansalada grassa. Durant tot l'any hi ha diferents trobades culinaries populars, les mes rellevants son l'escudellada de Sant Antoni i Sant Sebastia i la botifarrada popular de Carnestoltes. La Mostra Gastronomica, l'Andorra a Taula, la Massana Fogons i Lo Mondongo son les jornades gastronomiques que s'ofereixen a Andorra durant tot l'any.

Medi i Paisatge: 

El 92% de la superficie del Principat correspon a boscos, llacs, muntanyes i rius, i, el 8% restant, a zona urbanitzada i cultivada. El territori esta regat per dos eixos fluvials principals, el Valira del Nord i el Valira d'Orient, que, en confluir, formen el Gran Valira.

Tal com correspon al tipus de clima d'alta muntanya amb influencies mediterranies, els hiverns son freds i els estius, suaus, tot i que varia molt depenent de l'altura i l'orientacio. Pel que fa a les precipitacions, la tardor es l'estacio en que n'hi ha mes i a l'hivern son sobretot en forma de neu. Aquestes contribueixen al fet que Andorra sigui un pais ple d'aigua, i de totes les temperatures, ja que la neu i els llacs gelats a l'hivern conviuen amb les fonts naturals d'aigua calenta. Els estanys del pais son generalment petits i rodons; se'n poden comptar mes de 70 escampats per tota la superficie, els mes destacats son l'estany de Jucla (a Canillo), de 21,3 ha, el mes gran; els de Pessons (Encamp), i els de Tristaina (Ordino).

Tanta natura fa evident l'aflorament de parcs naturals i espais protegits; la vall del Madriu-Perafita-Claror (Escaldes-Engordany, Andorra la Vella, Encamp i Sant Julia de Loria) ocupa el 10% del territori andorra i va ser declarada Patrimoni Mundial de la Unesco l'any 2004. Valls i circs d'una naturalesa espectacular son, entre d'altres, la vall d'Incles (Canillo), la vall d'Enclar (Andorra la Vella) i el circ de Pessons (Encamp). Son multiples les activitats que es poden fer enmig d'una naturalesa tan rica. L'esqui alpi es la de mes resso i per practicar-lo es disposa d'estacions d'esqui com ara la de Grandvalira (Andorra la Vella). Mes en un segon terme, se situen l'esqui de fons i l'esqui de muntanya, pero hi ha moltes activitats alternatives als esports de neu: raquetes, marxa nordica, submarinisme (en llacs d'alta muntanya i sota el gel a l'hivern), escalada (amb el Sola d'Enclar com a punt destacat), barranquisme, recorreguts per vies ferrades (vies proveides de ferros, esglaons, cordes i altres elements que fan mes senzilla i segura l'escalada), excursions a cavall...Les fonts i els centres termals poden ser despres una bona opcio per recobrar el descans que el cos necessita.

Per a mes informacio: www.andorra.ad

FAUNA I FLORA

Andorra es un pais d'alta muntanya i amb grans variacions dins el seu interval altitudinal; aixo origina un ventall ampli de condicions ambientals i una gran varietat d'especies de fauna i flora. A les zones mes altes, cobertes per pedres i prats alpins, la fauna que hi trobem son especies adaptades com ara la perdiu blanca, l'isard i l'ermini i grans aus rapinyaires com el trencalos i l'aguila daurada. En algunes tarteres, a mes, hi viu la serenalla pallaresa, un petit reptil exclusiu d'una reduidissima area de la serralada pirinenca descobert el 1994. En l'estatge subalpi, juntament amb els grans boscos de coniferes, hi ha la llucareta, el trencapinyes i el pinsa comu i, amb menys abundancia, el picot negre, el mussol pirinenc, el gall fer i la marta. Una mica mes avall, basicament les rouredes son l'habitat d'aus vistoses com ara la mallerenga blava i el pica-soques blau, que comparteixen terreny amb l'esquirol i l'esquerp i bastant desconegut liro gris. Ja per sota els 1000 m, en els dominis dels alzinars i els boscos mediterranis, hi habita el llangardaix ocel*lat i la serp verda, la perdiu roja i la merla blava. Dins els medis aquatics conviuen la truita comu, la granota roja, el trito pirinenc i, de manera molt mes escassa i amenacada, l'almesquera. A mes de totes aquestes especies autoctones, n'hi ha d'altres que visiten les valls andorranes de manera estacional, com es el cas del mila negre i l'aligot vesper, que fan la migracio prenupcial l'un al marc i l'altre al maig i, la postnupcial, l'un entre el juliol i l'agost i l'altre entre final d'agost i principi de setembre.

La flora del pais consta d'unes 1.500 especies, el 5% de les quals son endemiques dels Pirineus, i son d'uns caracteristics colors vius a causa de l'accio dels raigs utraviolats. Val a dir que, tot i que avui gran part d'Andorra es coberta per boscos, no sempre ha estat aixi. Des de la prehistoria l'home ha anat modificant el paisatge i les flors i els arbres, distribuits per necessitats ecologiques, formen estatges de vegetacio ben diferenciats. Als estatges alpi i subalpi, hi domina el pi negre i l'abarset, encara que tambe hi es present el bec i la moixera de guilla. Els prats alpins s'acoloreixen del blau dels miosotis, les campanules i les veroniques i, en la fosa de la neu, el ranuncle pirinenc creix en catifes blanques. En altitud mitjana, hi trobem boscos caducifolis amb anemones, geranis i violetes. A les obagues, hi viu flora adaptada a l'ombra, com ara les avetoses del coll d'Ordino i la singular Paris quadrifolia. Els boscos de pi roig son els mes corrents i hi cohabiten el corniol, el marcolic vermell i el tintorell, especie toxica que presenta unes branques florides abans de la foliacio. En els boscos de ribera hi ha la presencia d'especies caracteristiques com el vern, el freix i els salzes i en els boscos mixtos al voltant d'Ordino hi habita el til*ler. Les zones baixes son ocupades per la vegetacio submediterrania, sobretot a les solanes i cap a la zona sud del pais, on predominen els boscos d'alzina carrasca i hi viu el magnific Erodium foetidum subsp. glandulosum. A les zones humides hi ha diverses varietats d'orquidies com l'Orchis maculat i l'Orquis majalis.

Pero les reines de les muntanyes son, sens dubte, les gencanes, una planta coneguda per les seves propietats digestives que s'escampa per tant a les parts altes amb un blau dominant com als prats de dall amb un groc viu. Floreix despres de les emblematiques especies primaverenques: la grandalla, el narcis de muntanya o la paradisia. Altres especies significatives dels prats subalpins son el lliri pirinenc i el marcolic groc.

Fotografies: