ACTIVITATS CULTURALS
A Andorra hi ha una bona colla d'esbarts, en son una mostra l'Esbart Dansaire d'Andorra la Vella, l'Esbart de Santa Anna d'Escaldes-Engordany, l'Esbart dels Esquirols de la Massana, l'Esbart Lauredia de Sant Julia de Loria, l'Esbart Sant Roma d'Encamp i el Grup Dansaire d'Ordino. Sovint els veureu amb els vestits tradicionals per ballar la marratxa, el ball de Santa Anna i el contrapas: les dones porten una brusa blanca amb un mocador blanc sobre les espatlles, mitons d'encaix negre, un davantal llis, una faldilla de tres quarts i espardenyes vigatanes lligades fins a sota els genolls; els homes, d'altra banda, duen una camisa blanca amb una armilla negra, pantalons bombatxos negres i unes espardenyes vigatanes amb els cordills entrecreuats fins als genolls. Per a mes informacio: apartat de les parroquies corresponents Festivals com ara la Temporada de Musica i Dansa d'Andorra la Vella i la Temporada de Teatre, que es fa tant en aquest nucli de poblacio com a Sant Julia de Loria, denoten quines son les disciplines artistiques que gaudeixen de mes bona salut al Principat. Una de les activitats culturals que hi tenen mes de pes es el teatre.
TEIXIT SOCIAL
Seguidament fem una ullada a una part del teixit associatiu que abraca tot el Principat, aixi com a iniciatives socials que han tingut repercussio a escala estatal. Trobareu les entitats mes representatives que treballen dins l'ambit de cada parroquia als apartats corresponents. Van ser molts els joves andorrans que fins als anys trenta es van exiliar a l'estranger en busca d'una situacio economica mes propicia. D'aquest flux migratori, en van sortir dues associacions remarcables: la Societat Andorrana de Residents a Barcelona i l'Amical Franco Andorrana de Besiers. Des dels nous paisos d'acollida, els joves intervenien en la vida politica del seu pais d'origen. En el cas dels residents a Barcelona, un butlleti divulgat mensualment entre els anys 1929 i 1932 els va servir per difondre les seves idees. A mes, va ser gracies a una iniciativa seva que l'any 1930 es va inaugurar la Biblioteca Nacional d'Andorra, la primera biblioteca publica del Principat. Primerament, amb originals procedents tant d'entitats com de particulars, va ocupar la sala dels passos perduts de la Casa de la Vall, on es rebien els consellers. L'any 1974 es va inaugurar la nova Biblioteca Nacional, amb noves adquisicions, i l'any 1986 l'edifici Prada Casadet va ser la seu d'un centre que va funcionar com a Biblioteca Nacional i biblioteca publica al mateix temps. Els dos serveis es van diferenciar l'any 1996: a Prada Casadet, s'hi va anar configurant la que avui es la Biblioteca Publica del Govern, mentre que el fons de l'actual Biblioteca Nacional es va traslladar a la Casa Bauro, una antiga casa pairal ubicada al barri antic d'Andorra la Vella.
Per a mes informacio: www.bibliotecanacional.ad
El Centre Moral i Recreatiu (1905) va ser una altra entitat de renom de principi del s. XX. L'any 1992 es va dissoldre pero abans va donar lloc a l'Agrupacio Teatral (1963) i a l'Orfeo Andorra (1958). En un primer moment sota la direccio del mestre Joan Roure i Jane, l'Orfeo actualment esta format per una trentena de cantaires que actuen tant a Andorra com fora del Principat. Tambe dins l'ambit musical, l'any 1992 va ser creada l'Orquestra Nacional Classica d'Andorra (ONCA) com a iniciativa del govern andorra. En va prendre la direccio el prestigios violinista Gerard Claret, amb trajectoria internacional com a solista i pedagog. Tambe hi ha la versio juvenil, la Jove Orquestra de Cambra d'Andorra (JONCA).
Per a mes informacio: www.onca.ad
Tambe dins l'ambit cultural, el Centre de Cultura Catalana (1995) va neixer a Andorra la Vella amb la voluntat de potenciar la llengua i la cultura catalanes al Principat: promoure'n l'ensenyament, afavorir que Andorra en lideri la internacionalitzacio i coordinar-ne el foment amb diferents entitats i institucions andorranes. Organitza activitats com ara Voluntaris per la Llengua (que aplega gent interessada a aprendre catala i voluntaris a ensenyar-ne), Joves Voluntaris per la Llengua (el mateix sistema adaptat als nens), la Mostra de Cinema en Catala, el premi Carles Sabater de musica jove en catala, l'edicio anual del Llibre de Sant Jordi, presentacions literaries, concursos de pessebres i jornades de cuina catalana, a mes de la pujada al Canigo just abans de la revetlla de Sant Joan.
Per a mes informacio: http://ccandorra.wordpress.com
Posteriorment, l'any 2008, es va crear a Ordino una organitzacio que treballa de manera conjunta des de tot l'ambit dels Paisos Catalans amb la finalitat de promoure al mon la llengua i la cultura catalanes: la Fundacio Ramon Llull, amb seu a Andorra la Vella. Constituit en un primer moment per l'Institut Ramon Llull, amb seu a Barcelona i a Palma, i pel Govern d'Andorra, l'any 2009 s'hi van incorporar el Consell dels Pirineus Orientals, la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull i l'Ajuntament de l'Alguer.
Per a mes informacio: www.fundacioramonllull.cat
Pel que fa a la recerca, Andorra disposa de l'Institut d'Estudis Andorrans (IEA), una entitat creada l'any 1976 amb un primer objectiu de donar suport al sistema educatiu andorra. L'IEA esta format pel Centre de Recerca d'Estudis Sociologics (CRES) i el Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra (CENMA) i te les seves seus a Sant Julia de Loria (la central), Barcelona i Tolosa. Un dels principals objectius del CRES, creat l'any 2000, es elaborar un banc de dades que contingui el maxim d'informacio possible sobre la societat andorrana i que qualsevol usuari hi pugui accedir. D'altra banda, el CENMA (2007) es fruit de la unio dels antics Centre de Biodiversitat (CBD) i Centre de Recerca en Ciencies de la Terra (CRECIT). Aquest organisme fa un estudi de la muntanya i dels diferents fenomens que s'hi esdevenen en qualsevol epoca de l'any. Algunes de les linies de recerca son la neu i les allaus, la geologia i la geomorfologia d'Andorra, el pastoralisme i les ciencies forestals. De totes aquestes tematiques, se'n fa divulgacio mitjancant monografics i cicles de conferencies semestrals.
Per a mes informacio: www.iea.ad
Dins l'ambit ecologista trobem l'Associacio per la Defensa de la Natura (ADN), nascuda el 1986 amb els objectius de protegir i estudiar la natura a Andorra mitjancant tres linies basiques d'actuacio: la conservacio, la recerca i la divulgacio.
Per a mes informacio: www.adn-andorra.org
En el camp de les ciencies, la Societat Andorrana de Ciencies (1983) es una entitat cultural privada amb finalitats no lucratives que esta orientada a fomentar l'aspecte cientific de la vida cultural. Els seus projectes es basen en dos tipus d'activitats continuades: d'una banda, la divulgacio de la ciencia i la recerca amb cicles de conferencies i publicacions i, de l'altra, la reflexio de problematiques concretes que afecten Andorra, on s'inclouen la Jornada Andorra a Prades de Conflent i les Jornades i Trobades Culturals Pirinenques, totes amb publicacions. Aquesta societat tambe treballa en col*laboracio amb altres entitats culturals, tant del Principat com de l'exterior.
Per a mes informacio: www.sac.ad
Altres associacions destacades son la Unio de Radioaficionats Andorrans, l'Associacio de Dones d'Andorra (ADA), Som Com Som (Associacio de Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transgeneres d'Andorra) i el Cineclub de les Valls, que s'encarrega de projectar pel*licules en versio original a les Valls. Dins el terreny esportiu, cal citar l'Automobil Club d'Andorra (ACA), la Federacio Andorrana d'Activitats Subaquatiques, la Federacio Andorrana de Futbol (l'encarregada d'organitzar la seleccio andorrana, aixi com la lliga i la copa d'Andorra de futbol), el Club Pirinenc d'Andorra, la Federacio Andorrana d'Esqui i la Federacio Andorrana de Tennis, entre d'altres.