Andorra

Capital

Andorra la Vella

Superfície

468.00km²

Població

76 246hab.

Densitat

162.90hab/km²

Data Població

2012

Andorra es lloc de pas, terra de frontera i d'acollida. Pais de contrastos, pais de cruilla. Amb pressa per ser protagonista del canvi en un Pirineu mes estatic, ja no es aquella vall desconeguda, anonima. Es el model a seguir per alguns i l'exemple del que no s'ha de fer per d'altres. Pero els blocs granitics continuen al seu lloc, les muntanyes s'omplen de neu, l'aigua baixa pel Valira mes o menys neta i podem veure encara alguns horts plens de verdures al costat d'una avinguda comercial. El paisatge d'alta muntanya, les arrels culturals dels seus habitants i les transformacions socioeconomiques ens defineixen i condicionen l'Andorra del s. XXI que ha assolit la modernitat en aquest mon globalitzat.

Us convidem a gaudir del petit pais del Pirineu deixant de banda la nostalgia pel paradis perdut per retrobar-ne un de nou, amb la gran riquesa d'un paisatge transmissor del medi fisic, de la identitat cultural i de la diversitat humana que el configuren. Comencem a fer el cami amb un nou pas. Comencem a compartir. Us convidem a caminar per aquest territori tan petit amb l'esperit obert, receptiu. Mirant mes enlla de l'imperi del consum, dels carrers plens de botigues, gent, hotels, bars... Volem compartir la nostra historia, que ens ha fet tan diferents de les altres valls pirinenques. Que gaudiu d'un entorn fisic imponent encara, tant a l'hivern amb unes pistes d'esqui envejables com a l'estiu amb una extensa xarxa de refugis d'alta muntanya i camins perfectament abalisats; del dia a dia de la gent que hi vivim on la pervivencia de la tradicio conviu amb la modernitat; de la seguretat ciutadana; de l'art al carrer; dels vestigis historics escampats arreu; de les nostres arrels catalanes; de la riquesa del mestissatge que aporta ser terra d'acollida. I de les nostres limitacions tambe. I... de tot plegat: d'Andorra.

Anna Riberaygua. Llibretera

Tradicions:

FESTES

Cavalcada de Reis: 5 de gener

Escudellades populars i encants de Sant Antoni: 16 i 17 de gener (segons la parroquia)

Carnaval: febrer

Dia de la Constitucio: 14 de marc

Divendres Sant i dilluns de Pasqua: Setmana Santa

Dilluns de Pentacosta: maig o juny (segons Setmana Santa)

Revetlla de Sant Joan: 23 de juny

L'Assumpcio: 15 d'agost

Diada de Nostra Senyora de Meritxell, patrona d'Andorra: 8 de setembre

Tots Sants: 1 de novembre

Fira de Santa Llucia: final de desembre

Nadal: 25 de desembre

Cap d'Any: 31 de desembre

Tot i algunes diferencies entre parroquies, les escudellades populars i els encants de Sant Antoni son presents en totes; les dates varien entre el 17 de gener (Sant Antoni Abat), el 20 de gener i el 2 de febrer. En aquesta tradicio tan arrelada, tothom es troba a les places i als carrers de les capitals de les parroquies per fer un apat (escudella o vianda) i una subhasta. D'altra banda, sant Antoni Abat, protector dels animals domestics i de carrega i patro dels traginers, gaudeix de molta devocio entre la pagesia i la seva festivitat tambe queda ben marcada en el calendari andorra. En la mateixa epoca de l'any es fa la matanca del porc i part de la vianda obtinguda s'ofereix al sant. Altres festes molt viscudes son el Carnaval, amb el d'Encamp i el de Canillo com a destacats, i la revetlla de Sant Joan, en que els Fallaires d'Andorra la Vella fan voltar la flama del Canigo per cada parroquia fins que s'encenen les fogueres.

Calendari de les falles al Principat d'Andorra

Dissabte abans de Sant Joan: recerca de l'argolla de Fontargent (joc de pistes a la vall d'Incles), qui troba l'argolla es nomenat fallaire major.

22 de juny (vespre): pujada al Canigo organitzada pel Centre de la Cultura Catalana d'Andorra per anar buscar la flama que encendra les falles i les fogueres d'Andorra.

23 juny (22.30 h): actuacio dels Fallaires d'Andorra a cada parroquia fins a les dotze de la nit, hora en que s'encenen les fogueres d'Andorra amb les falles. Els diables d'Encamp tambe ofereixen una actuacio aquesta revetlla, igual que altres parroquies.

La Diada Nacional d'Andorra es el 8 de setembre i es celebra amb l'aplec de Meritxell, que comenca amb el pelegrinatge fins al santuari i congrega les autoritats andorranes i representants dels coprinceps.

Molts dels festius esmentats els trobareu amanits amb balls tipics andorrans, n'hi ha quatre: la marratxa de Sant Julia de Loria, el ball de Santa Anna d'Escaldes-Engordany, el contrapas d'Andorra la Vella i la sardana.

Medi i Paisatge:

El 92% de la superficie del Principat correspon a boscos, llacs, muntanyes i rius, i, el 8% restant, a zona urbanitzada i cultivada. El territori esta regat per dos eixos fluvials principals, el Valira del Nord i el Valira d'Orient, que, en confluir, formen el Gran Valira.

Tal com correspon al tipus de clima d'alta muntanya amb influencies mediterranies, els hiverns son freds i els estius, suaus, tot i que varia molt depenent de l'altura i l'orientacio. Pel que fa a les precipitacions, la tardor es l'estacio en que n'hi ha mes i a l'hivern son sobretot en forma de neu. Aquestes contribueixen al fet que Andorra sigui un pais ple d'aigua, i de totes les temperatures, ja que la neu i els llacs gelats a l'hivern conviuen amb les fonts naturals d'aigua calenta. Els estanys del pais son generalment petits i rodons; se'n poden comptar mes de 70 escampats per tota la superficie, els mes destacats son l'estany de Jucla (a Canillo), de 21,3 ha, el mes gran; els de Pessons (Encamp), i els de Tristaina (Ordino).

Tanta natura fa evident l'aflorament de parcs naturals i espais protegits; la vall del Madriu-Perafita-Claror (Escaldes-Engordany, Andorra la Vella, Encamp i Sant Julia de Loria) ocupa el 10% del territori andorra i va ser declarada Patrimoni Mundial de la Unesco l'any 2004. Valls i circs d'una naturalesa espectacular son, entre d'altres, la vall d'Incles (Canillo), la vall d'Enclar (Andorra la Vella) i el circ de Pessons (Encamp). Son multiples les activitats que es poden fer enmig d'una naturalesa tan rica. L'esqui alpi es la de mes resso i per practicar-lo es disposa d'estacions d'esqui com ara la de Grandvalira (Andorra la Vella). Mes en un segon terme, se situen l'esqui de fons i l'esqui de muntanya, pero hi ha moltes activitats alternatives als esports de neu: raquetes, marxa nordica, submarinisme (en llacs d'alta muntanya i sota el gel a l'hivern), escalada (amb el Sola d'Enclar com a punt destacat), barranquisme, recorreguts per vies ferrades (vies proveides de ferros, esglaons, cordes i altres elements que fan mes senzilla i segura l'escalada), excursions a cavall...Les fonts i els centres termals poden ser despres una bona opcio per recobrar el descans que el cos necessita.

Per a mes informacio: www.andorra.ad

FAUNA I FLORA

Andorra es un pais d'alta muntanya i amb grans variacions dins el seu interval altitudinal; aixo origina un ventall ampli de condicions ambientals i una gran varietat d'especies de fauna i flora. A les zones mes altes, cobertes per pedres i prats alpins, la fauna que hi trobem son especies adaptades com ara la perdiu blanca, l'isard i l'ermini i grans aus rapinyaires com el trencalos i l'aguila daurada. En algunes tarteres, a mes, hi viu la serenalla pallaresa, un petit reptil exclusiu d'una reduidissima area de la serralada pirinenca descobert el 1994. En l'estatge subalpi, juntament amb els grans boscos de coniferes, hi ha la llucareta, el trencapinyes i el pinsa comu i, amb menys abundancia, el picot negre, el mussol pirinenc, el gall fer i la marta. Una mica mes avall, basicament les rouredes son l'habitat d'aus vistoses com ara la mallerenga blava i el pica-soques blau, que comparteixen terreny amb l'esquirol i l'esquerp i bastant desconegut liro gris. Ja per sota els 1000 m, en els dominis dels alzinars i els boscos mediterranis, hi habita el llangardaix ocel*lat i la serp verda, la perdiu roja i la merla blava. Dins els medis aquatics conviuen la truita comu, la granota roja, el trito pirinenc i, de manera molt mes escassa i amenacada, l'almesquera. A mes de totes aquestes especies autoctones, n'hi ha d'altres que visiten les valls andorranes de manera estacional, com es el cas del mila negre i l'aligot vesper, que fan la migracio prenupcial l'un al marc i l'altre al maig i, la postnupcial, l'un entre el juliol i l'agost i l'altre entre final d'agost i principi de setembre.

La flora del pais consta d'unes 1.500 especies, el 5% de les quals son endemiques dels Pirineus, i son d'uns caracteristics colors vius a causa de l'accio dels raigs utraviolats. Val a dir que, tot i que avui gran part d'Andorra es coberta per boscos, no sempre ha estat aixi. Des de la prehistoria l'home ha anat modificant el paisatge i les flors i els arbres, distribuits per necessitats ecologiques, formen estatges de vegetacio ben diferenciats. Als estatges alpi i subalpi, hi domina el pi negre i l'abarset, encara que tambe hi es present el bec i la moixera de guilla. Els prats alpins s'acoloreixen del blau dels miosotis, les campanules i les veroniques i, en la fosa de la neu, el ranuncle pirinenc creix en catifes blanques. En altitud mitjana, hi trobem boscos caducifolis amb anemones, geranis i violetes. A les obagues, hi viu flora adaptada a l'ombra, com ara les avetoses del coll d'Ordino i la singular Paris quadrifolia. Els boscos de pi roig son els mes corrents i hi cohabiten el corniol, el marcolic vermell i el tintorell, especie toxica que presenta unes branques florides abans de la foliacio. En els boscos de ribera hi ha la presencia d'especies caracteristiques com el vern, el freix i els salzes i en els boscos mixtos al voltant d'Ordino hi habita el til*ler. Les zones baixes son ocupades per la vegetacio submediterrania, sobretot a les solanes i cap a la zona sud del pais, on predominen els boscos d'alzina carrasca i hi viu el magnific Erodium foetidum subsp. glandulosum. A les zones humides hi ha diverses varietats d'orquidies com l'Orchis maculat i l'Orquis majalis.

Pero les reines de les muntanyes son, sens dubte, les gencanes, una planta coneguda per les seves propietats digestives que s'escampa per tant a les parts altes amb un blau dominant com als prats de dall amb un groc viu. Floreix despres de les emblematiques especies primaverenques: la grandalla, el narcis de muntanya o la paradisia. Altres especies significatives dels prats subalpins son el lliri pirinenc i el marcolic groc.

Etimologia del nom:

En documentació del s. IX trobem la forma valle Handorrensis i es cita per primer cop les parròquies d’Andorra com a feu del comte d’Urgell. Tot i que l’origen del nom és incert, hi ha diverses teories. N’hi ha que diuen que prové del mot preromà andurrial, ja que durant molts segles aquesta vall va ser molt emboscada i poc freqüentada. Segons Coromines, però, vindria d’Al-Darra (bosc en àrab). D’altra banda, A. Fiter, en el seu Manual Digest (1749), apunta que l’origen del nom és llatí i que designa un “lloc estret i llarg on habiten moltes persones”.

Activitat econòmica:

El comerc i el turisme (60%) i les finances (16%) son els tres motors de l'economia del pais i els sectors que generen mes llocs de treball. L'arribada del turisme es va produir als anys seixanta i es calcula que anualment passen pel Principat uns 10 milions de visitants, la majoria dels quals hi arriben per la banda de l'Alt Urgell. Aquest sector ha tret pes als dos eixos economics tradicionals anteriorment, l'agricultura i la ramaderia, que en l'actualitat nomes ocupen el 0,36% de la poblacio assalariada.

D'altra banda, a Andorra hi ha poca activitat industrial. No obstant, a tall d'exemple, destaca la presencia de la industria electrica, la tabaquera i, com a curiositat, l'empresa lider en el mon de targetes magnetiques. Recentment s'ha engegat la iniciativa Andorra Convention Bureau, amb que es vol fer coneixer l'amplia infraestructura per a la celebracio de congressos i convencions que hi ha al Principat: dos centres de congressos, el Centre de Congressos d'Andorra i el Centre Cultural i de Congressos Lauredia, i sis de reunions, entre els quals hi ha el Palau de Gel d'Andorra.

MONEDA ANDORRANA

La moneda oficial a Andorra es l'euro, tot i que no se n'emeten de propis. Fins a l'entrada en vigor de la moneda europea, hi cohabitaven la pesseta espanyola i el franc frances.

Informació Pràctica:

Com arribar-hi amb transport public?

Amb autobus: des de la Seu d'Urgell, amb les companyies Alsina Graells, Direct Bus i Viatges Montmantell; des de Barcelona, amb l'Alsina Graells, Direct Bus i Novatel; des de Tarragona, amb la Hispano Andorrana, la Hispano Igualadina i Viatges Montmantell; des de Girona, amb Novatel; des de Lleida, amb Samar i Viatges Montmantell; des de Vic, amb l'Alsina Graells, i des de Valencia, amb Starbus.

Amb taxi: amb les empreses de transport Taxi Express i Associacio de Taxistes d'Andorra.

Per a mes informacio: www.transportpublic.ad i www.andorra.ad

ALSINA GRAELLS(Barcelona - Estacio del Nord / Vic)

Andorra: tel. (+376) 826 567

Catalunya: tel. 902 42 22 42

www.alsa.es

DIRECTBUS (Aeroport de Barcelona-el Prat / Barcelona - Estacio de Sants)

Andorra: tel. (+376) 805 151

Catalunya: tel. 902 109 276

www.andorradirectbus.es

HISPANO ANDORRANA (Tarragona)

Tel. (+376) 807 000