Maresme

Medi i Paisatge: 

Les platges del Maresme, tan transcendents per a la comarca i també per a Barcelona, han estat sovint objecte de preocupació. Acabada la transformació de les planures en camps de conreu regats i traçada ran de mar la línia del ferrocarril de Mataró (mitjan segle XIX), allargada després fins a Maçanet de la Selva, la desaparició gradual de l'esplanada davant Vilassar de Mar, amb hortes i cases, i la de les drassanes del Masnou, Mataró i Arenys obligà a protegir la via del tren. Ha calgut també protegir el litoral amb espigons, que han ajudat a fixar (i ensems a enlletgir i a pol·luir) les platges. La causa no sembla tant l'enfonsament de la costa com l'arrossegament de materials cap al SW pels corrents litorals. L'any 1986 hom posà en pràctica un pla de recuperació i regeneració d'aquestes platges, que ha consistit a abocar-hi sorra dragada del fons marí. Hom ha dut a terme ja la primera fase d'aquest pla que ha permès d'eixamplar les platges situades entre el turó de Montgat i Premià de Mar, i uns 2 km de la del terme de Malgrat; hom calcula que l'operació s'haurà de repetir cada tres o quatre anys. D'altra banda, l'aportació dels corrents fluvials (la Tordera i les rieres litorals, gairebé una per platja, entre les quals destaquen les de Vallalta i d'Argentona) és prou considerable perquè calgui protegir de les seves revingudes els camps regats. El fort pendent degut a la proximitat del nivell de base explica l'empenta remuntant d'aquestes rieres. La riera d'Argentona ha aprofundit en la Serralada Litoral fins a uns 12 km del litoral, i ha situat la divisòria hidrogràfica a 2 km del Mogent.

Font: Enciclopèdia Catalana

Etimologia del nom: 

Activitat econòmica: 

El Maresme ha estat un important pol industrial, destacant especialment les indústries tèxtil, química, i metal·lúrgica. L'agricultura destaca històricament en la seves vessants viticultora i, la floricultora, horticultura que suposa més de la meitat de la producció d'aquest sector a Catalunya. La pesca i el turisme han estat també sectors rellevants en una comarca amb tants quilòmetres de costa. però amb els pas dels anys la nostre enconomia s'ha anat transformant a passar al sector túristic.

Però els darrers decennis ha esdevingut —per la benignitat del clima i la bellesa del paisatge i també la proximitat amb Barcelona— una comarca eminentment turística, especialment a l'Alt Maresme, i residencial per la proximitat de Barcelona, especialment al Baix Maresme. Aquesta comarca disposa d'una bona infraestructura turística (hotels, càmpings, ports esportius, golf, etc).

Informació Pràctica: 

Com arribar-hi

Amb cotxe

• Des de França: Carretera N-II (Girona-Barcelona),Autopista AP-7 (antiga A-7), sortida Hostalric direcció Tordera
• Des de Barcelona: Carretera N-II (Barcelona-Girona),Autopista C-32 (antiga A-19) Barcelona-Palafolls
• Des de Granollers: C-60, enllaçant amb la C-32 o la N-II a Mataró

Amb tren

El Servei de Rodalies de Renfe té parada a totes les estacions dels pobles del litoral maresmenc.

Línia R1 amb recorregut Barcelona i fi de trajecte a les estacions de Mataró, Calella, Blanes i Maçanet-Massanes, depenent dels horaris.

Tel. 902 24 02 02
www.renfe.com

Amb bus

Les empreses Casas i Barcelona bus – Sagalés estableixen connexions des de Barcelona amb diverses localitats del Maresme.

• Empresa Casas
  Tel. +34 93 798 11 00
  www.casas.com
• Barcelona bus – Sagalés
  Tel. 902 13 00 14
  www.barcelonabus.com
  www.sagales.com