Madremanya

Documentada des de l’any 994, l’església presideix amb contundència el nucli antic de Madremanya. D’estil romànic tardà i construïda pels volts de l’any 1300, consta d’una sola nau molt ampla capçada per un absis semicircular. A l’interior hi ha dues capelles laterals de volta apuntada i un cor, construït a la primera meitat del segle XVI, aguantat amb uns arcs ogivals que presenten una clau de volta amb la imatge de Sant Esteve.
A l’exterior destaquen unes imponents obres de fortificació, que alçaren amb murs espitllerats tot el perímetre de l’edifici i que transformaren l’antiga espadanya en un campanar de torre quadrada i teulada piramidal. També destaca un comunidor, igualment amb coberta piramidal. La façana és senzilla: la porta és rectangular, amb timpà i un arc apuntat, a sobre hi ha una finestra estreta d’arc rebaixat i, més amunt, sota el campanar, un matacà transformat més tard en rellotge. Antigament s’hi venerava la Verge de Madremanya, una talla del segle XIV avui conservada al Museu d’Art de Girona.

El poble de Millàs (o Millars) és un disseminat de cases al voltant de l’Església de Sant Iscle i Santa Victòria, que inicialment era una capella del castell. Actualment no compta amb més d’una quinzena d’habitants.  És destacable la Creu de Millàs, antiga creu de terme que marcava l’encreuament dels camins de Madremanya, Púbol, Monells i Sant Sadurní de l’Heura. La creu que podem veure actualment és una còpia del’orginial, que data de l’any 1936.

Els masos i cases més importants de Millàs són cal Xoriguer, cal Pebrot i can Massot, Can Pou i Can Juià. Dalt d’un  turó trobem Can Verd del Puig i a peu de carretera direcció a Monells, cal Blau.

El Castell de Millars (o Millàs)

Fou en altre temps la residència dels senyors de Millàs, dels quals es té documentació des del segle XIII, tot i que se sap que el castell va patir importants reformes entre els segles XVI i XVIII, quan va prendre la fesomia actual. Tot i així sembla que el seu origen primitiu hauria estat una vil·la romana. A la segona meitat del segle XX el senyor de Millàs va restaurar de nou el castell. En destaca la torre quadrangular d’origen medieval , i un pati interior de grans dimensions. Compta amb un portal adovellat i finestres gòtiques i renaixentistes, així com l’escut heràldic dels Millàs. A dia d’avui és encara una residència privada i per tant, no és visitable.

Madremanya és un municipi situat a l’est de la comarca del Gironès, tocant ja amb el Baix Empordà, a la zona considerada sovint ja com l’Empordanet. El terme ocupa una petita part de la plana on s’allotja el nucli principal. L'entorn l'idíl·lic de Madremanya ha originat al llarg dels temps un munt de llegendes populars que val la pena recuperar com a llegat cultural de gran valor. És un dels objectius de la Fira de Llegendes de Madremanya, que se celebra anualment  el cap de setmana abans de Sant Jordi (23 d’abril). Es tracta d'un conjunt d'activitats que pretenen reivindicar patrimoni literari i oral al voltant de les llegendes i la tradició popular de Madremanya i el territori de les Gavarres.

Cada any des del 2012, aquesta cita amb la cultura cobra forma de trobada amb activitats com ara rutes guiades, tastos gastronòmics, actuacions musicals, lectura de contes i llegendes i parades amb productes tradicionals de la zona. I cada any es fa la representació de diferents llegendes a càrrec dels habitants de Madremanya, tot recorrent diferents racons amb molt d'encant del poble. Una manera amena i participativa de recuperar llegendes d'aquest indret de l'empordanet batejat per Josep Pla.