Selva
Podeu conèixer més a fons la història d’aquestes terres visitant el llegat arquitectònic i cultural deixat per les civilitzacions que hi han anat passant: les ruïnes del poblat iber de Puig Castellet de Lloret de Mar, les restes romanes de Caldes de Malavella, la vil·la romana dels Ametllers de Tossa de Mar i el pont Vell de Sant Julià del Llor i Bonmatí. A més, si us interessa seguir els passos dels Cabrera, principals senyors feudals de la zona, podeu veure el seu palau vescomtal a Blanes o la seva principal fortalesa, el castell de Montsoriu, a Arbúcies. A la comarca, però, també hi ha el castell de Santa Coloma de Farners (del s. XI) i el castell de Torcafelló (del s. XII), els centres històrics d’Hostalric i Tossa de Mar, el barri gòtic d’Anglès i la Porxadad’Amer.
Les tradicions més destacades de la Selva són les Enramades de la festa de Corpus d’Arbúcies, el ball de les Almorratxes i la processó marítima de Santa Cristina, l’ascensió i aplec a l’ermita de la Mare de Déu de Farners de Santa Coloma de Farners, la Festa del Pelegrí de Tossa i la Festa del Ranxo -per carnestoltes- de Vidreres.
A mig camí entre l’àrea metropolitana de Barcelona i la ciutat de Girona, és una comarca plena de contrastos. Al nord i a l’oest s’estenen el Montseny i les feréstegues Guilleries, però més cap al sud el terreny se suavitza; un cop a la vall de la depressió Prelitoral la comarca torna a onejar i s’enfila per la serralada Litoral, després l’aigua de la Selva té via lliure cap al mar. Aquesta diversitat ha dificultat la definició dels límits comarcals, tot i que –pot semblar contradictori- la Selva és una de les identitats més arrelades popularment. L’any 2001 es va fer la proposta d’una Selva Marítima que tingués Blanes com a capital i que agrupés els municipis meridionals de l’actual comarca i els més orientals del Maresme. No obstant, aquesta opció es va desestimar. La comarca de la Selva, composta per vint-i-sis municipis, té la capital situada a Santa Coloma de Farners, malgrat que Blanes és la ciutat més poblada. Aquestes terres estan regades per dues conques: la de la Tordera, al sud-oest, i la del Ter, al nord, on trobem l’embassament de Susqueda.
La comarca de la Selva està envoltada per paisatges muntanyencs ben diversos: els bells paratges del Collsacabra, culminats per les cingleres del Far, al nord de la serralada Prelitoral; les humides i feréstegues Guilleries passat el pantà de Susqueda;el Montseny i el Montnegre, a l’extrem occidental de la comarca, i a les terres llevantines, envoltant Tossa de Mar, el massís de Cadiretes, una singularitat entre la plana i el mar.
Al centre de la Selva, a la vall, hi ha els suaus turons granítics de Maçanet i més al nord, els característics estanys de Sils, que formen un petit sistema lacustre; a Vilobí d’Onyar, per contra, hi ha el conjunt volcànic de la Crosa de Sant Dalmai, amb un cràter que va fer sortir una erupció durant el període quaternari. A més, els amants de la botànica heu de conèixer l’existència de tres jardins importants: el jardí de model renaixentista italià de Santa Clotilde, a Lloret; el jardí tropical Pinya de Rosa, a Blanes; i el jardí botànic Mar i Murta.
L’elevada superfície forestal de la comarca, juntament amb la varietat d’espècies existents, va fer que l’explotació dels boscos selvatans fos un dels principals motors econòmics fins al segle XX i que la doga i el rodell que s’hi fabricaven fossin coneguts a tota la península. Actualment, però, el sector primari només ocupa el 3,42% de la població activa de la comarca. Tot i així la indústria del moble és significativa a la zona del Ter Brugent, una zona que, com la de les Guilleries, està poblada per petits poblets i propicia el turisme rural i el senderisme de muntanya. La complexitat socioeconòmica també és afectada per la diversitat de terreny. La depressió Central -per on passa l’autopista- és el centre industrial (27,34%) de la comarca, que rep la descongestió de l’àrea barcelonina (Maçanet és un dels municipis més actius, seguit de Riudellops de la Selva, Sils, Vidreres i Caldes de Malavella). La zona costera, amb la indústria turística al capdavant, és el motor de l’economia selvatana i on predomina més clarament el sector serveis (56,38%). Arbúcies i Santa Coloma de Farners són dues zones de creixement econòmic aïllat vinculades, respectivament, a la represa del sector industrial i al sector serveis. L’augment demogràfic de la comarca i la creació de segones residències ha propiciat el desenvolupament del sector de la construcció, que ocupa el 12,87% de la població activa.
Són plats típicament selvatans el pollastre amb escamarlans, l’ànec amb peres, les guatlles farcides, l’estofat amb cansalada, el mar i muntanya de Tossa i l’ànec amb salsafins. El salsafí és una arrel de la família de les escurçoneres (arrels similars als naps); el que es conrea a la Selva -principalment a la zona de la plana de la comarca- és particular, ja que es diferencia dels altres salsafins pel seu color de tonalitats marronoses i pel seu gust fi i delicat. La comarca disposa, a més, d’una gamma de productes típics dolços: les teules i les flors de Farners, els rierencs, els modernistes o el pa de pessic que, entre molts altres, han creat la ruta Dolça.
La temàtica museística de la Selva és àmplia i variada. Pel que fa a l’art, Lloret de Mar disposa d’una important col·lecció de maquetes navals, dibuixos de Joan Llaverias, pintures de Josep Carretero i fotografies antigues de la ciutat realitzades per Emili Martínez; el museu de Tossa de Mar, que és un dels primers museus d’art contemporani de Catalunya, conté obres de M. Chagal, J. Metzinger, E. Armengol, i una col·lecció de vidre del s. XVIII, i a Breda trobareu el museudedicat a l’artista noucentista Josep Aragay. Per una altra banda, podreu conèixer el lligam que la societat ha establert amb el massissosdel Montseny i les Guilleries a la Gabella d’Arbúcies i a Sant Hilari Sacalm, respectivament. Però si el que us apassiona és el món del motor, us recomanem de visitar la col·lecció d’automòbils Salvador Claret de Sils. I per fer gana, res millor que una ullada al procés d’elaboració de les galetes del Museu Trias de Santa Coloma.
Com arribar-hi . Autobús. Recorren la comarca companyies com Teisa o la Hispano Hilariense, consulteu-ne els horaris a: www.teisa-bus.com
Ferrocarril. La comarca compta amb les línies de Rodalies: ·C-1 (de l’Hospitalet a Maçanet, passant per la costa) ·C-2 (de Sant Vicenç de Calders a Maçanet, per l’interior). A partir de Maçanet es pot arribar a Sils, Caldes o Riudellots de la Selva amb el Regional que va en direcció Figueres.
Així parlava l’escriptor Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 – Llofriu, Baix Empordà, 1981) de la comarca de la Selva l’any 1971: “És un paisatge clar sense ésser brillant, dolç sense ésser apagat, inefable sense ésser deliqüescent. És un paisatge per a viure-hi tranquil·lament, per a estar-hi....”