Andorra
Patrimoni:
Al Principat proliferen les manifestacions artístiques vinculades a l’art preromànic i romànic, si bé el romànic és l’estil més destacat, i les mostres que hi trobem es consideren una prolongació de l’art romànic català. Els elements més característics són els murs i les torres de làmines de pedra superposades i les teulades de dos aiguavessos de pedra pissarra. Els tipus de construccions són, majoritàriament, esglésies petites d’estil romànic llombard construïdes amb material autòcton, naus rectangulars, absis semicirculars, porxos d’època moderna, arcs de mig punt i campanars de planta quadrada. Al Principat hi ha més de quaranta esglésies romàniques escampades per cada parròquia i la majoria estan construïdes en indrets molt singulars, d’una gran bellesa paisatgística. Els campanars constitueixen el símbol més visible del romànic andorrà i durant molts anys han estat la imatge més representativa de les Valls. En l’interior de moltes naus, a més, encara s’hi conserven pintures murals; algunes, però, van ser destruïdes o espoliades i portades a altres indrets del món. Una manera de descobrir la petja del romànic en aquestes valls és amb el Bus Turístic.
Més informació a: www.patrimonicultural.ad i www.andorra.ad
Tradicions:
FESTES
Cavalcada de Reis: 5 de gener
Escudellades populars i encants de Sant Antoni: 16 i 17 de gener (segons la parròquia)
Carnaval: febrer
Dia de la Constitució: 14 de març
Divendres Sant i dilluns de Pasqua: Setmana Santa
Dilluns de Pentacosta: maig o juny (segons Setmana Santa)
Revetlla de Sant Joan: 23 de juny
L’Assumpció: 15 d’agost
Diada de Nostra Senyora de Meritxell, patrona d’Andorra: 8 de setembre
Tots Sants: 1 de novembre
Fira de Santa Llúcia: final de desembre
Nadal: 25 de desembre
Cap d’Any: 31 de desembre
Tot i algunes diferències entre parròquies, les escudellades populars i els encants de Sant Antoni són presents en totes; les dates varien entre el 17 de gener (Sant Antoni Abat), el 20 de gener i el 2 de febrer. En aquesta tradició tan arrelada, tothom es troba a les places i als carrers de les capitals de les parròquies per fer un àpat (escudella o vianda) i una subhasta. D’altra banda, sant Antoni Abat, protector dels animals domèstics i de càrrega i patró dels traginers, gaudeix de molta devoció entre la pagesia i la seva festivitat també queda ben marcada en el calendari andorrà. En la mateixa època de l’any es fa la matança del porc i part de la vianda obtinguda s’ofereix al sant. Altres festes molt viscudes són el Carnaval, amb el d’Encamp i el de Canillo com a destacats, i la revetlla de Sant Joan, en què els Fallaires d’Andorra la Vella fan voltar la flama del Canigó per cada parròquia fins que s’encenen les fogueres.
Calendari de les falles al Principat d’Andorra
Dissabte abans de Sant Joan: recerca de l’argolla de Fontargent (joc de pistes a la vall d’Incles), qui troba l’argolla és nomenat fallaire major.
22 de juny (vespre): pujada al Canigó organitzada pel Centre de la Cultura Catalana d’Andorra per anar buscar la flama que encendrà les falles i les fogueres d’Andorra.
23 juny (22.30 h): actuació dels Fallaires d’Andorra a cada parròquia fins a les dotze de la nit, hora en què s’encenen les fogueres d’Andorra amb les falles. Els diables d’Encamp també ofereixen una actuació aquesta revetlla, igual que altres parròquies.
La Diada Nacional d’Andorra és el 8 de setembre i es celebra amb l’aplec de Meritxell, que comença amb el pelegrinatge fins al santuari i congrega les autoritats andorranes i representants dels coprínceps.
Molts dels festius esmentats els trobareu amanits amb balls típics andorrans, n’hi ha quatre: la marratxa de Sant Julià de Lòria, el ball de Santa Anna d’Escaldes-Engordany, el contrapàs d’Andorra la Vella i la sardana.
Introducció:
Andorra és lloc de pas, terra de frontera i d’acollida. País de contrastos, país de cruïlla. Amb pressa per ser protagonista del canvi en un Pirineu més estàtic, ja no és aquella vall desconeguda, anònima. És el model a seguir per alguns i l’exemple del que no s’ha de fer per d’altres. Però els blocs granítics continuen al seu lloc, les muntanyes s’omplen de neu, l’aigua baixa pel Valira més o menys neta i podem veure encara alguns horts plens de verdures al costat d’una avinguda comercial. El paisatge d’alta muntanya, les arrels culturals dels seus habitants i les transformacions socioeconòmiques ens defineixen i condicionen l’Andorra del s. XXI que ha assolit la modernitat en aquest món globalitzat.
Us convidem a gaudir del petit país del Pirineu deixant de banda la nostàlgia pel paradís perdut per retrobar-ne un de nou, amb la gran riquesa d’un paisatge transmissor del medi físic, de la identitat cultural i de la diversitat humana que el configuren. Comencem a fer el camí amb un nou pas. Comencem a compartir. Us convidem a caminar per aquest territori tan petit amb l’esperit obert, receptiu. Mirant més enllà de l’imperi del consum, dels carrers plens de botigues, gent, hotels, bars... Volem compartir la nostra història, que ens ha fet tan diferents de les altres valls pirinenques. Que gaudiu d’un entorn físic imponent encara, tant a l’hivern amb unes pistes d’esquí envejables com a l’estiu amb una extensa xarxa de refugis d’alta muntanya i camins perfectament abalisats; del dia a dia de la gent que hi vivim on la pervivència de la tradició conviu amb la modernitat; de la seguretat ciutadana; de l’art al carrer; dels vestigis històrics escampats arreu; de les nostres arrels catalanes; de la riquesa del mestissatge que aporta ser terra d’acollida. I de les nostres limitacions també. I... de tot plegat: d’Andorra.
Anna Riberaygua. Llibretera
Medi i Paisatge:
El 92% de la superfície del Principat correspon a boscos, llacs, muntanyes i rius, i, el 8% restant, a zona urbanitzada i cultivada. El territori està regat per dos eixos fluvials principals, el Valira del Nord i el Valira d’Orient, que, en confluir, formen el Gran Valira.
Tal com correspon al tipus de clima d’alta muntanya amb influències mediterrànies, els hiverns són freds i els estius, suaus, tot i que varia molt depenent de l’altura i l’orientació. Pel que fa a les precipitacions, la tardor és l’estació en què n’hi ha més i a l’hivern són sobretot en forma de neu. Aquestes contribueixen al fet que Andorra sigui un país ple d’aigua, i de totes les temperatures, ja que la neu i els llacs gelats a l’hivern conviuen amb les fonts naturals d’aigua calenta. Els estanys del país són generalment petits i rodons; se’n poden comptar més de 70 escampats per tota la superfície, els més destacats són l’estany de Juclà (a Canillo), de 21,3 ha, el més gran; els de Pessons (Encamp), i els de Tristaina (Ordino).
Tanta natura fa evident l’aflorament de parcs naturals i espais protegits; la vall del Madriu-Perafita-Claror (Escaldes-Engordany, Andorra la Vella, Encamp i Sant Julià de Lòria) ocupa el 10% del territori andorrà i va ser declarada Patrimoni Mundial de la Unesco l’any 2004. Valls i circs d’una naturalesa espectacular són, entre d’altres, la vall d’Incles (Canillo), la vall d’Enclar (Andorra la Vella) i el circ de Pessons (Encamp). Són múltiples les activitats que es poden fer enmig d’una naturalesa tan rica. L’esquí alpí és la de més ressò i per practicar-lo es disposa d’estacions d’esquí com ara la de Grandvalira (Andorra la Vella). Més en un segon terme, se situen l’esquí de fons i l’esquí de muntanya, però hi ha moltes activitats alternatives als esports de neu: raquetes, marxa nòrdica, submarinisme (en llacs d’alta muntanya i sota el gel a l’hivern), escalada (amb el Solà d’Enclar com a punt destacat), barranquisme, recorreguts per vies ferrades (vies proveïdes de ferros, esglaons, cordes i altres elements que fan més senzilla i segura l'escalada), excursions a cavall...Les fonts i els centres termals poden ser després una bona opció per recobrar el descans que el cos necessita.
Per a més informació: www.andorra.ad
FAUNA I FLORA
Andorra és un país d’alta muntanya i amb grans variacions dins el seu interval altitudinal; això origina un ventall ampli de condicions ambientals i una gran varietat d’espècies de fauna i flora. A les zones més altes, cobertes per pedres i prats alpins, la fauna que hi trobem són espècies adaptades com ara la perdiu blanca, l’isard i l’ermini i grans aus rapinyaires com el trencalòs i l’àguila daurada. En algunes tarteres, a més, hi viu la serenalla pallaresa, un petit rèptil exclusiu d’una reduïdíssima àrea de la serralada pirinenca descobert el 1994. En l’estatge subalpí, juntament amb els grans boscos de coníferes, hi ha la llucareta, el trencapinyes i el pinsà comú i, amb menys abundància, el picot negre, el mussol pirinenc, el gall fer i la marta. Una mica més avall, bàsicament les rouredes són l’hàbitat d’aus vistoses com ara la mallerenga blava i el pica-soques blau, que comparteixen terreny amb l’esquirol i l’esquerp i bastant desconegut liró gris. Ja per sota els 1000 m, en els dominis dels alzinars i els boscos mediterranis, hi habita el llangardaix ocel•lat i la serp verda, la perdiu roja i la merla blava. Dins els medis aquàtics conviuen la truita comú, la granota roja, el tritó pirinenc i, de manera molt més escassa i amenaçada, l’almesquera. A més de totes aquestes espècies autòctones, n’hi ha d’altres que visiten les valls andorranes de manera estacional, com és el cas del milà negre i l’aligot vesper, que fan la migració prenupcial l’un al març i l’altre al maig i, la postnupcial, l’un entre el juliol i l’agost i l’altre entre final d’agost i principi de setembre.
La flora del país consta d’unes 1.500 espècies, el 5% de les quals són endèmiques dels Pirineus, i són d’uns característics colors vius a causa de l’acció dels raigs utraviolats. Val a dir que, tot i que avui gran part d’Andorra és coberta per boscos, no sempre ha estat així. Des de la prehistòria l’home ha anat modificant el paisatge i les flors i els arbres, distribuïts per necessitats ecològiques, formen estatges de vegetació ben diferenciats. Als estatges alpí i subalpí, hi domina el pi negre i l’abarset, encara que també hi és present el beç i la moixera de guilla. Els prats alpins s’acoloreixen del blau dels miosotis, les campànules i les veròniques i, en la fosa de la neu, el ranuncle pirinenc creix en catifes blanques. En altitud mitjana, hi trobem boscos caducifolis amb anemones, geranis i violetes. A les obagues, hi viu flora adaptada a l’ombra, com ara les avetoses del coll d’Ordino i la singular Paris quadrifolia. Els boscos de pi roig són els més corrents i hi cohabiten el corniol, el marcòlic vermell i el tintorell, espècie tòxica que presenta unes branques florides abans de la foliació. En els boscos de ribera hi ha la presència d’espècies característiques com el vern, el freix i els salzes i en els boscos mixtos al voltant d’Ordino hi habita el til•ler. Les zones baixes són ocupades per la vegetació submediterrània, sobretot a les solanes i cap a la zona sud del país, on predominen els boscos d’alzina carrasca i hi viu el magnífic Erodium foetidum subsp. glandulosum. A les zones humides hi ha diverses varietats d’orquídies com l’Orchis maculat i l’Orquis majalis.
Però les reines de les muntanyes són, sens dubte, les gençanes, una planta coneguda per les seves propietats digestives que s’escampa per tant a les parts altes amb un blau dominant com als prats de dall amb un groc viu. Floreix després de les emblemàtiques espècies primaverenques: la grandalla, el narcís de muntanya o la paradísia. Altres espècies significatives dels prats subalpins són el lliri pirinenc i el marcòlic groc.
Etimologia del nom:
En documentació del s. IX trobem la forma valle Handorrensis i es cita per primer cop les parròquies d’Andorra com a feu del comte d’Urgell. Tot i que l’origen del nom és incert, hi ha diverses teories. N’hi ha que diuen que prové del mot preromà andurrial, ja que durant molts segles aquesta vall va ser molt emboscada i poc freqüentada. Segons Coromines, però, vindria d’Al-Darra (bosc en àrab). D’altra banda, A. Fiter, en el seu Manual Digest (1749), apunta que l’origen del nom és llatí i que designa un “lloc estret i llarg on habiten moltes persones”.
Activitat econòmica:
El comerç i el turisme (60%) i les finances (16%) són els tres motors de l’economia del país i els sectors que generen més llocs de treball. L’arribada del turisme es va produir als anys seixanta i es calcula que anualment passen pel Principat uns 10 milions de visitants, la majoria dels quals hi arriben per la banda de l’Alt Urgell. Aquest sector ha tret pes als dos eixos econòmics tradicionals anteriorment, l’agricultura i la ramaderia, que en l’actualitat només ocupen el 0,36% de la població assalariada.
D’altra banda, a Andorra hi ha poca activitat industrial. No obstant, a tall d’exemple, destaca la presència de la indústria elèctrica, la tabaquera i, com a curiositat, l’empresa líder en el món de targetes magnètiques. Recentment s’ha engegat la iniciativa Andorra Convention Bureau, amb què es vol fer conèixer l’àmplia infraestructura per a la celebració de congressos i convencions que hi ha al Principat: dos centres de congressos, el Centre de Congressos d'Andorra i el Centre Cultural i de Congressos Lauredià, i sis de reunions, entre els quals hi ha el Palau de Gel d'Andorra.
MONEDA ANDORRANA
La moneda oficial a Andorra és l’euro, tot i que no se n’emeten de propis. Fins a l’entrada en vigor de la moneda europea, hi cohabitaven la pesseta espanyola i el franc francès.
Característiques llengua:
CARACTERÍSTIQUES DE LA LLENGUA AL PAÍS
El català d’Andorra es classifica dins del grup dels dialectes occidentals, concretament al bloc nord-occidental. Per aquest motiu té moltes similituds amb el parlar dels Pallars i de l’Alt Urgell. Alguns dels trets distintius del parlar d’Andorra són: la o- convertida en au- (aucell, auliva o aulor) i el canvi d’e àtona per i per la influència d'una consonant palatal (sinyor, ginoll o siroll); les desinències -ave, -eve i -ive (cantave, feve i dive) de la tercera persona del singular del pretèrit imperfet i les desinències -essa i -issa de la primera personar del singular de l'imperfet de subjuntiu (cantessa, partissa); l'article masculí lo/los, i el plural dels noms esdrúixols acabats amb -n (home, homens).
Recull de lèxic andorrà
Cassigall: parrac
Cap de casa: golfes
Desencusa: excusa, raó que algú exposa per desentendre’s d’un compromís
Estripagecs: reixa de ferro forjat d’una finestra
Fargar-se: vestir-se i arreglar-se la roba o posar-se la camisa per dins dels pantalons
Gicar: deixar
Macarulla: pinya de pi o d’avet
Pessó: munt o multitud de coses
Pitavola: papallona
Posella: prestatge
Posobra: la vigília d’una festa
Expressions i dites
N’hi ha un petit recull al diccionari d’Alcover-Moll:
“córrer la Seca, la Meca i la Vall d'Andorra”, trescar molt;
“esser Andorra”, ser un desgavell, una confusió;
“córrer l’Andorra”, anar d’un costat a l’altre sense fer res de bo;
“fer l’andorrà”, fer el desentès, dissimular.
Font: http://dcvb.iecat.net/
Gastronomia:
La tradició de la cultura de muntanya, d’una banda, i les assimilacions i influències de les cuines francesa i catalana, de l’altra, conformen la gastronomia andorrana. Alguns dels plats més destacats són el trinxat de muntanya, l’escudella, els espinacs amb panses i pinyons, la truita de riu a l’andorrana i els civets de caça. També hi podem trobar bolets, l’allioli, diferents tipus de coques, embotits com el bull i el bisbe i altres embotits típicament andorrans: la donja, feta amb carn del coll del porc, i la bringuera, elaborada amb carn del cap del porc, cotnes, carns magres i sangoses i cansalada grassa. Durant tot l’any hi ha diferents trobades culinàries populars, les més rellevants són l’escudellada de Sant Antoni i Sant Sebastià i la botifarrada popular de Carnestoltes. La Mostra Gastronòmica, l’Andorra a Taula, la Massana Fogons i Lo Mondongo són les jornades gastronòmiques que s’ofereixen a Andorra durant tot l’any.
Museus:
Andorra ofereix al visitant una àmplia xarxa de museus amb l’objectiu de difondre tot el seu patrimoni, n’hi ha més de divuit. Una manera de visitar-los és a un preu reduït adquirint un passaport de museus, n’és un exemple el que engloba el Museu de la Moto, la Casa Cristo, el Museu Nacional de l’Automòbil i l’MW Museu de l’Elictricitat sota l’etiqueta dels Museus de la Vall d’Orient. També hi ha l’itinerari Hàbitat Rural, per conèixer la manera de viure a Andorra el s. XIX, que ofereix l’entrada a tres museus: la Casa Cristo, la Casa Rull i la Casa Areny-Plandolit. Destaquem també la Ruta del Ferro, un itinerari transfronterer que ens mostra la llarga tradició siderúrgica dels Pirineus a través de la visita als espais que testimonien aquestes explotacions forestals i mineres: mines, carboneres, fargues i hàbitats de miners i mestres d’obra. La ruta discorre per Catalunya, la Catalunya del Nord, Occitània, el País Basc i Andorra (parròquies d’Ordino i la Massana).
Per a més informació: apartat de les parròquies, www.museus.ad, www.larutadelferroandorra.ad i www.andorra.ad
Informació Pràctica:
Com arribar-hi amb transport públic?
Amb autobús: des de la Seu d’Urgell, amb les companyies Alsina Graells, Direct Bus i Viatges Montmantell; des de Barcelona, amb l’Alsina Graells, Direct Bus i Novatel; des de Tarragona, amb la Hispano Andorrana, la Hispano Igualadina i Viatges Montmantell; des de Girona, amb Novatel; des de Lleida, amb Samar i Viatges Montmantell; des de Vic, amb l’Alsina Graells, i des de València, amb Starbus.
Amb taxi: amb les empreses de transport Taxi Express i Associació de Taxistes d’Andorra.
Per a més informació: www.transportpublic.ad i www.andorra.ad
ALSINA GRAELLS(Barcelona - Estació del Nord / Vic)
Andorra: tel. (+376) 826 567
Catalunya: tel. 902 42 22 42
DIRECTBUS (Aeroport de Barcelona-el Prat / Barcelona - Estació de Sants)
Andorra: tel. (+376) 805 151
Catalunya: tel. 902 109 276
HISPANO ANDORRANA (Tarragona)
Tel. (+376) 807 000
www.andorrabus.com / info@andorrabus.com
HISPANO IGUALADINA (Tarragona / Barcelona)
Tel. 902 44 77 26
NOVATEL (Aeroport de Barcelona-el Prat / Girona)
Tel. (+376) 803 789
www.andorrabybus.com / novatel@andorrabybus.com
STARBUS (València)
Andorra: tel. (+376) 805 151
Catalunya: tel. (+34) 963 496 855
www.starbus.es / dcomerc@starbus.es
VIATGES MONTMANTELL (Tarragona / Lleida)
Andorra: tel. (+376) 807 444
Catalunya: tel. 973 352 379
www.montmantell.com / montmantell@myp.ad
SAMAR (Lleida)
Andorra: tel. (+376) 826 289
Catalunya: tel. (+34) 91 468 41 90
ASSOCIACIÓ DE TAXISTES D’ANDORRA
Tel. (+376) 863 000
CENTRE DE RESERVES TAXI EXPRÉS
Tel. (+376) 812 345
Altra informació d'interès
Govern d’Andorra
Oficina Nacional de Turisme
C/ Prat de la Creu, 59-65, escala D, 4a planta
(+376) 820 214
Hospital Nostra Senyora de Meritxell
Av. Fiter i Rosell, 1-13
(+376) 871 000
Telèfons d’urgència
Policia: 110
Bombers: 118
Servei urgent mèdic (SUM): 116
Ambulàncies: 118
Emergències internacionals: 112
Cita:
La bandera andorrana es va adoptar l’any 1866, si bé no va ser fins al s. xx que es va fixar oficialment. La componen tres franges verticals de color blau, groc i vermell amb l’escut d‘armes al centre. Es pot considerar que la combinació tricolor correspon a les banderes dels dos coprínceps d‘Andorra, la francesa (blau) i la catalana (groc i vermell). L’escut del Principat d’Andorra està dividit en quarters, dos per cada un dels coprínceps originals del territori. A la banda esquerra, hi figuren una mitra i un bàcul d’or amb referència al copríncep episcopal, el bisbe d’Urgell (quarter superior), i les quatre barres catalanes que simbolitzen el casal de Barcelona (quarter inferior), al qual històricament aquest copríncep rendia vassallatge. De la mateixa manera, a la banda dreta hi ha representades les armes del comte de Foix, tres barres, i, a sota, dues vaques que fan referència al vescomtat de Bearn, al qual el copríncep nobiliari rendia vasallatge. Al peu de l’escut hi ha una inscripció en llatí: “virtus unita fortia”, la unió fa la força.
HIMNE
La creació de l’himne andorrà va anar a càrrec del copríncep d’Andorra Mn. Joan Benlloch i Vivo (1864-1926), qui en va composar la música, i de Mn. Enric Marfany (1871-1942), qui en va escriure la lletra. Es va estrenar el 8 de setembre (dia de Nostra Senyora de Meritxell) de 1921.
El gran Carlemany, mon pare,
dels alarbs me deslliurà, i
del cel vida em donà
de Meritxell la gran Mare.
Princesa nasquí i pubilla
entre dos nacions, neutral;
sols resto l'única filla
de l'imperi Carlemany.
Creient i lliure onze segles,
creient i lliure vull ser
siguin els furs mos tutors
i mos Prínceps defensors,
i mos Prínceps defensors!
SÍMBOLS ANDORRANS
Pel fet de ser molt representatius dins el medi natural andorrà, la grandalla i l’isard, a banda de la truita, han esdevingut símbols del Principat. Es diu que la grandalla és una flor blanca que té sis pètals com les antigues sis parròquies en què es dividia Andorra i una corona groga de vores vermelles al centre, dos colors que representarien els coprínceps originals. D’altra banda, l’isard és un mamífer que viu a les cotes més altes però que també es pot trobar, dins l’àmbit popular i com a fet curiós, en forma d’adhesiu en molts cotxes de matrícula andorrana. La truita també habita en les cotes més altes, en els medis aquàtics.
L'ESCUT
L’escut del Principat d’Andorra està dividit en quarters, dos per a cadascun dels coprínceps originals del territori. A la banda esquerra, hi fi guren una mitra i un bàcul d’or que fan referència al copríncep episcopal, el bisbe d’Urgell (quarter superior), i les quatre barres catalanes que simbolitzen el Casal de Barcelona (quarter inferior), al qual històricament aquest copríncep rendia vassallatge. De la mateixa manera, a la banda dreta hi ha representades les armes del comte de Foix, tres barres, i, a sota, dues vaques que fan referència al vescomtat de Bearn, al qual el copríncep nobiliari rendia vassallatge. Al peu de l’escut hi ha una inscripció en llatí: virtus unita fortia, la unió fa la força.