Aquestes llibreries celebren periòdicament cursos d'escriptura i presentacions de llibres amb convidats autòctons o residents d'excepció.

Coordinació de Biblioteques és l’òrgan encarregat de coordinar els serveis, els fons i les activitats que es desenvolupen a les biblioteques. Els principals serveis que ofereixen les biblioteques són: ◙ Carnet (gratuït): ▪ Per a obtenir el carnet d’usuari sols s’ha d’emplenar la sol·licitud que trobareu a les biblioteques, presentar una còpia del DNI, passaport o un altre document oficial i entregar-lo al taulell del bibliotecari/cària. Per a obtenir el carnet no cal ser resident a Palma, es fa a l’instant i es pot utilitzar a qualsevol biblioteca de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Palma. El carnet és personal i intransferible. ◙ Servei d’Informació (referència): ▪ Proporciona orientació i ajuda per a cercar tant documents com informació. ◙ Servei de Préstec (gratuït): ▪ És un préstec personalitzat de documents bibliogràfics i audiovisuals (s’ha de presentar el carnet d’usuari de la Xarxa de Biblioteques Municipals). Aquest servei l’ofereixen totes les biblioteques, llevat de la del Casal Solleric. ◙ Consulta en sala (gratuït): ▪ Tots els documents textuals que estan a l’abast de públic es poden consultar sense haver de tenir el carnet d’usuari de la biblioteca. ▪ Accés lliure a la consulta del Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals de l’Ajuntament de Palma. El catàleg està informatitzat, forma part del projecte CAIB (Catàleg col·lectiu de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears), que es pot consultar al seu web (http://cabib.uib.es/) i permet veure els fons documentals de la majoria de biblioteques de les Illes. ▪ Accés al web de l’Ajuntament de Palma. ▪ Premsa i revistes especialitzades (temàtiques), revistes de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC). ◙ Internet i serveis informàtics (gratuït): ▪ L’usuari del carnet de la Xarxa de Biblioteques Municipals de l’Ajuntament de Palma tendrà dret a l’accés del material informàtic de la biblioteca destinat a l’ús públic. ▪ Espai Wi-Fi gratuït (per a connectar-se de franc a Internet amb ordinador portàtil sols cal demanar la clau d’accés al bibliotecari/cària). ▪ Ofimàtica: la biblioteca posa a disposició dels usuaris el programari de tractament de textos, full de càlcul, bases de dades, etc. per a fer treballs (per a la consulta i l’ús d’aplicacions ofimàtiques els usuaris amb carnet de la Xarxa de Biblioteques en poden fer ús de manera gratuïta). ◙ Activitats: ▪ Periòdicament es fan activitats infantils a la part o sala infantil de la biblioteca. Són activitats ludicopedagògiques destinades a incentivar i motivar hàbits de lectura dels més petits, mitjançant jocs, contacontes i d’altres activitats, sempre destinades al món infantil (cal informar-se abans al taulell del bibliotecari/cària o al web www.tacostamlacultura.cat per a saber quan es duran a terme aquestes activitats). ▪ Les biblioteques organitzen diverses activitats per a adults: presentacions de llibres, xerrades, exposicions, etc.

La Societat d'Història Natural, és una entitat cultural no lucrativa que es va fundar a Palma l'any 1954 i actualment compta amb més de 300 socis, els principals objectius de la qual són:

* Promoure el coneixement de la naturalesa des de diferents perspectives.

* Participar activament en els moviments conservacionistes de les nostres illes.

* Promoure la creació del Museu de la Naturalesa de les Illes Balears.

&nbsp,

L’Associació

Què és la GCIB? L’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de les Illes Balears és un espai d’encontre i de reflexió, així com una plataforma de representació pels gestors culturals a les Illes Balears. Actualment forma part de la Federació Estatal de Gestió Cultural i té signat un conveni amb l’Associació de Gestors Culturals de Catalunya.

Qui la conforma? Professionals reconeguts de l’àmbit de la gestió cultural que formen part d’entitats públiques, privades i d’institucions dels diferents àmbits de la cultura.

Què pretén?

• Consolidar la figura professional del gestor cultural

• Assolir el reconeixement de la professió per part de les administracions públiques i entitats oficials.

• Afavorir un espai per l’intercanvi d’informació, idees, experiències, així com la formació permanent dels seus membres.

• Promoure el debat i la reflexió sobre temes d’interès col·lectiu en el camp de les polítiques i la gestió cultural

• Esdevenir un òrgan d’interlocució amb les institucions públiques i privades de l’àmbit de la gestió cultural

• Vincular l’associació a altres propostes del mateix àmbit

Per què fer-se soci? Els socis de GCIB tenen els següents avantatges:

• Borsa de treball

• Activitats de formació

• Recursos d’informació a la web

• Descomptes i avantatges en activitats i equipaments culturals

• Gaudir del conveni establert amb l’associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya

• Rebre el butlletí electrònic amb informació sobre temes de gestió cultural, beques, noticies, recursos etc.

• Entrada reduïda a: Museus i Fundacions Museu de Mallorca [web] Museu de Menorca [web] Museu d’Eivissa Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca [web] Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma [web] Teatres Fundació Teatre Principal [web] Teatre Municipal de Palma i Teatre Xesc Forteza [web] Teatre del Mar i promocions estrenes Fundació Teatre del Mar [web]

• Formació.

Descomptes en formació especialitzada en les matrícules de:

Jornades d’Interacció (Diputació de Barcelona)

Descomptes en postgraus de gestió cultural de la UIB

Descomptes als congressos i cursos de formació organitzat des de la Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales.

Descomptes en postgraus en gestió escènica 30% de descompte al Centre de Recursos de Creació contemporània Quarter D’intendència (cursos, tallers, lloguer d’espais)

Els socis de la GCIB tindràn els mateixos avantatges gaudits pels socis de la resta d’associacions que conformen la Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales, així disposeu de descomptes en tots els cursos, seminaris, jornades i altres esdeveniments on tinguin avantatges els propis membres, organitzats per part de: Asociación de Gestores Culturales de Andalucía (GECA) Profesionales de la Cultura en Aragón (PROCURA) Asociación Regional de Técnicos de Cultura de Castilla-La Mancha (ARTEC) Asociación de Gestores Culturales de Extremadura (AGCEX) Asociación de Gestores y Técnicos de la Comunidad de Madrid (AGETEC) Asociación de Profesionales de la Gestión Cultural en Navarra Associació de Gestors i Gestores Culturals Culturals del País Valencià (AGCPV) Asociación Española de Gestores de Patrimonio Cultural (AEGPC)

• Bosses de viatges per a formació

Per poder gaudir de totes aquestes avantatges es imprescindible la presentació del carnet d’associat prèvia identificació amb el DNI

Com formar part? Per fer-se soci de la GCIB s’ha d’haver cursat una formació reglada dins l’àmbit de la gestió cultural, o bé tenir una experiència prou consolidada en aquest camp (experiència mínima de dos anys). Per donar cabuda a gent jove serà suficient l’aval de qualque membre de l’associació.

&nbsp,Associació de Professionals de la Gestió Cultural de les Illes Balears

C/. Corderia, 15 baixos 07002 Palma de Mallorca

Tel. 971 71 87 66

[email protected]

ORIGEN I PRIMERS ANYS: L’estiu de 1987 un grup de ciutadans, professionals de diverses àrees es començaren a reunir-se davant l’abandonament del centre històric, dels seus llocs més significatius i la falta de sensibilitat dels polítics i, fins i tot, dels arquitectes. Els arquitectes havien tingut un paper ciutadà molt important en els anys de la transició política, però el desencís en relació a la política i els polítics començà a desinflar l’entusiasme dels primers temps i també certs col•lectius com el col•legis professionals o la Universitat mateixa es varen tenir que dedicar a organitzar-se, vertebrar-se, i no tingueren , en aquest anys un paper clar en lla transformació de la Ciutat i concretament, en la consideració del patrimoni. Recordem que, en aquella època es va situar i desenvolupar la Universitat en el Campus, partint d’un concepte molt americà, que ara no entrarem a discutir, però que sí va suposar la pèrdua de la vida universitària en el centre ciutadà ( com encara es conserva a Santiago, Salamanca..) amb les conseqüències, que encara patim, de desertització, manca d’activitats etc. Està costant moltes energies intentar donar vida als antics carrers ciutadans. Per aquells primers socis, com pels actuals, era molt important la sintonia amb la sensibilitat europea, amb la magnífica “cultura dels centres històrics”, desconeguda a Mallorca en aquelles dates. D’aquella primera època recordem la defensa , inútil per cert, de l’Hostal Arxiduc, d’en Bennàsser, el tancament un vespre de la circulació per davant del Cafè Modern de la Pl. Sta. Eulàlia (que l’ajuntament assolí sense rèplica) i les grans campanyes de Sa Riera i Sa Gerreria. La primera guanyada, juntament amb el GOB (“Sa Riera fa Ciutat”) i la de la Gerreria guanyada amb el GOB i la FAAVV, només en part , perquè si es cert que el projecte arrasador del Batle Aguiló, no es realitzà, tampoc el del Batle Fageda es pot considerar una vertadera rehabilitació, sinó una destrucció a mitges. TRETS GENERALS D’UNA EVOLUCIÓ ARCA s’apropa als vint anys i es obvi que la societat ha canviat molt en lo polític, en lo econòmica i en l’escala de valors. ARCA començà remarcant el valor de l’herència patrimonial dels segles, però insistint en la necessitat de donar vida a aquest llegat dels avantpassats: de fet, el títol complet d’ARCA és, “Associació per a la Revitalització dels Centres Antics”. Ben aviat, l’aspecte “conservacionista” del nostre missatge fou assolit per grups, associacions, barris, l’Església, partits i polítics, ben entès que, en general, molt superficialment i, pel que fa als polítics, concretament, sempre que no molestés els seus interessos. En qualsevol cas, ARCA, amplià progressivament el ventall de les seves exigències i demanà, a tal d’exemple, la protecció dels entorns dels monuments, els viaris urbans, i més endavant, els testimonis patrimonials menyspreats fins aleshores: els edificis racionalistes, l’arqueologia industrial, la compartimentació interior dels edificis protegits, la enginyeria popular(aljubs, caneletes, parets seques, sínies , “qanats”, cabanes de roter etc.). projectes anuals (descrits breument), Campanyes de defensa i protecció del patrimoni històric de Mallorca. Recorreguts embARCA't Programa Agricultura, paisatge i patrimoni Jornada de Patrimoni Cultural Viatges Conferències Presentacions de llibres Edicions de llibres Exposicions direcció i horari d’obertura al públic o dies de celebracions, President: Pere Ollers Vives Horari: de dilluns a divendres de 8'30 a 13'30h i línia de treball o enfocament cultural CRITERIS 1.-El Patrimoni arquitectònic, juntament amb tots els fets culturals, la llengua, el paisatge, les tradicions immaterials, són el llegat històric entregat pel nostres majors i del que els mallorquins actuals no en som més que dipositaris. El nostre deure és conservar-lo, millorar-lo i entregar-lo als mallorquins que vendran darrera nostre. Nosaltres només som una anella d’una llarga cadena que es perd en els segles. 2.- El Patrimoni de que gaudim és fruit evident de circumstàncies geogràfiques i ambientals, econòmiques, històriques, religioses etc. És molt important entendre-ho i mantenir-ho en un context el més semblant possible al que es creà. 3.- Els elements patrimonials, les peces i, per damunt de tot els edificis, “parlen” i expressen un missatge que està fet d’art, d’història i d’ existències viscudes en els seus interiors. ARCA no considera ètic forçar els bucs dels edificis per a qualsevol ús. S’ha” d’escoltar” l’edifici i després , si és que és possible, veure de fer-ho compatible amb l’ús que es desitja. 4.- La sobrietat és una de les característiques del nostre patrimoni . Els nostres majors aconseguiren crear molta bellesa amb precarietat de medis i a una Illa pobra, amb poques pluges, sempre irregulars. Aquesta “arquitectura d’economia”, ha tenir la continuïtat amb unes intervencions sòbries, respectuoses amb el discurs de l’immoble i que, de cap manera, vulguin “millorar”, en el sentit de més luxes, l’edifici on s’intervé. 5.- Una visió multidisciplinar sobre l’edifici i la seva significació, ens donarà la clau per adaptar-ho a un ús contemporani. 6.- La intensitat de la intervenció ha de ser inversament proporcional a la singularitat de l’edifici i la seva significació en el conjunt del nostre Patrimoni. La nostra intenció és oferir als interessats en visitar la nostra ciutat de Palma, una guia més propera i autòctona en quan a la nostra realitat social.

La Societat Arqueològica Lul·liana és una entitat del segle XIX què es fonamenta en la conservació del patrimoni illenc i del seu estudi científic.

L'Institut d'Estudis Baleàrics vol ser un instrument de dinamització i promoció de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i de la cultura que s'hi expressa, ja sigui a través de la literatura, la plàstica, el teatre, la música i qualsevol altra manifestació artística. L'objectiu final d'aquest organisme apunta, doncs, als creadors de les Illes Balears i Pitiüses, amb la voluntat que se sentin identificats amb el projecte, s'hi vegin representats i constatin dia a dia que la seva obra és valorada i tinguda en compte pel Govern de les Illes Balears a través de la Conselleria de Cultura, la qual deriva aquestes funcions en l'Institut d'Estudis Baleàrics. Que l'obra dels nostres creadors sigui considerada per tots els habitants de les nostres illes un patrimoni propi i, per això, és necessari promoure'n la coneixença. • El seu camp d'actuació es dirigeix cap a dues direccions considerades igualment necessàries: a) La difusió i la promoció cultural al propi territori illenc. No hem d'oblidar que el nostre és, ha escrit Marià Villangómez, un "país partit en illes". I aquest fet, justament per ser un territori sobre el mar, donarà a la dinamització i promoció cultural un caràcter específic. Per això una de les primeres tasques de l'Institut és establir contactes amb altres institucions illenques els objectius de les quals siguin de caràcter similar. Per exemple: l' Institut d'Estudis Eivissencs i l' Institut Menorquí d'Estudis. b) La difusió i la promoció cultural més enllà de les Illes. * A les terres amb les quals compartim una mateixa llengua i cultura: Catalunya, València, Andorra, L'Alguer. "Des de Mallorca a l'Alguer..." canta Maria del Mar Bonet. * Als pobles i ciutats de la resta de l'Estat. Tractarem de dur-hi les millors produccions literàries i artístiques dels nostres creadors. Per això haurem de firmar convenis amb entitas i institucions culturals que vulguin acceptar els nostres oferiments. Tenim el projecte immediat de presentar a Madrid i a altres indrets de parla castellana les antologies poètiques –en llengua original i en castellà-publicades en col·laboració amb l'editorial Calambur. Fins ara, han sortit les de M. Costa i Llobera, de Marià Villangómez, de Josep M. Llompart, de Blai Bonet, de Miquel Àngel Riera. I n'hi ha algunes més en procés de traducció i publicació. * Als altres països d'Europa i a la resta del món. Ens servirem de la xarxa de professors illencs escampats per les universitats estrangeres: New York, París, Jerusalem, Konstanz, Frankfurt, etc. Els demanarem que siguin els nostres ambaixadors a les ciutats on viuen i treballen. Demanarem als viatgers que arriben a les Illes, especialment aquells que tenen als respectius països una significació cultural destacada, que ens ajudin a fer-nos sentir. Som conscients de les limitacions pressupostàries que tindrem i per això és que serà en aquestes accions cap a l'estranger on es farà més necessària la signatura d'acords puntuals amb organismes semblants al nostre a fi de treballar conjuntament en projectes comuns. Em vull referir especialment a l'Institut Ramon Llull, a l'Institut Valencià d'Art Modern, etc. I també a l'Instituto Cervantes, la xarxa del qual ens serà d'extrema utilitat arreu del món.

Tot compartint la creença que a la societat actual es fa més necessari que mai donar a conèixer i difondre a tothom la nostra cultura i les nostres tradicions i arrels, ens reunírem el mes de febrer de 2009 un grup de gent entusiasta que cregué que la millor formar de fer-ho possible era fer front comú. Així és com neix l’associació Cultural Ratapinyada de Palma, una associació oberta, dinàmica, democràtica, transparent i sense cap afany de guany. Per tal d’aconseguir el nostre propòsit començàrem a posar en marxa tot un seguit d’activitats vinculades al medi natural, social i cultural de la nostra illa: passetjos i excursions pels barris i pobles de la illa, tallers de màscares i manualitats, tallers i degustacions de cuina tradicional (formatge, pastissos, etc.)... però sobretot per mitjà de la recuperació a Palma de la cultura i la festa del foc amb la creació d’una colla de dimonis, els “Endimoniats de Palma”. Malgrat els problemes que tota associació jove té al principi per començar les seves activitats, comptarem amb els ajuts socials i institucionals suficients, per iniciar la nostra tasca com a agrupació cultural des del primer dia en què ens constituírem, per això ben aviat començàrem amb els tallers i les sortides. Sa nostra primera actuació va ser a C’an pastilla el 27/06/2009 i gracies als Dimonis de Montuiri (que varen venir a ajudar-nos i se varem comporta como campions)va sortí una passada de correfoc,també es nostre total agraïment als Timbalers de Tambors Per la Pau que so varem fer de primera I Gracies a Biel Serra I a Javi de l’organització que es preocuparen per nosaltres abans, durant i després del correfoc, dels joves de la “Federació de dimonis” que ens vingueren a veure i donar suport i bons consells, i sobretot de tota la gent anònima que s’animà a ballar amb nosaltres. Sa segona actuació va ser possible, gracies a que els Dimonis a Lloure de Felanitx mos i convidaren al correfoc de s’ illot el 22/08/2009 aquests tios son una passada. Moltes de gracies nins... i gracies als de Sta. Maria i Sineu. Va ser una nit per recorda per sempre. Però la nostra història no acaba aquí, durant els propers mesos tenim pensades noves activitats i sortides que ens aproparan un poc més als nostres objectius: excursions per ses nostres Muntanyes(aprofitant sa nostra xarxa de camins per fer senderisme), participació a la colcada dels Reis de Palma,a sa desfilada de la Beata a Palma,participació a ses diferents concentracions reivindicatives de Colles Dimonis i per suposat molts mes correfocs (basta mirar es nostre currículum actual),Tallers nous........i mes projectes que estan en marxa. No voldríem acabar sense donar les gràcies a tota la gent que ens ha ajudat i ens ajuda a fer possible el nostre propòsit: - A LA FEDERACIÓ DE DIMONIS, DIABLES I BÈSTIES DE FOC DE LES ILLES BALEARS. - A LES COLLES DE DIMONIS I TAMBORERS AMB QUI HEM COL•LABORAT: DIMONIS A LLOURE DE FELANITX I ELS SEUS TIMBALERS,FACTORIA DE POR DE SANTA MARIA DIMONIS DE MONTUIRI, TAMBORERS PER LA PAU . - A LES INSTITUCIONS ILLENQUES: DIRECCIÓ GENERAL DE JUVENTUT Y ESPORTS DEL CONSELL DE MALLORCA(BALDOMERO OLIVER) I A LA DIRECCIÓ GENERAL DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DE L’AJUNTAMENT DE PALMA. - A PIROTÈCNIA JORDÀ. - A LUIS GARCIA PER FER SES FORQUES, ES CARRITO, I MES COSES QUE FARA...ES EL NOSTRO “MANITAS PARTICULAR”. - A SES NINES DES CASAL DE MIGJORN. - A SA GENT DES CASAL DE D’ENTITATS I CULTURA DE LA MISERICÒRDIA. - A SES NINES I ES NIN DE MALLORCA VESTUARIS. - A TOTA LA GENT QUE PARTICIPA ALS CORREFOCS. - A LES NOSTRES FAMÍLIES I AMICS.

Joves Navegants treballa per afavorir i complementar la inserció social dels joves de les Illes Balears a través del contacte amb el mar y la convivència a bord. La Fundació pretén complementar la seva formació educativa, conscienciació sobre el medi ambient i marítim, fomentar l'intercanvi entre els joves de diferents llocs i assessorar i acompanyar amb recursos formatius i laborals. La fundació compta amb una eina de treball molt important i particular, el Galaxie un veler de 21.5 d’eslora. Durant l'estada a bord del Galaxie es duen a terme diferents activitats com teoria i pràctica de la vela, educació ambiental i descoberta de l'entorn protegit, neteja del litoral terrestre, tallers de recursos i distribució de tasques del veler... A partir d'aquí, es treballen les habilitats personals i de convivència, de responsabilitat, d’utilització òptima del temps lliure i respecte amb la natura i la mar. De manera transversal, la tripulació (2 ó 3 membres) i dues persones educadores fan feina amb set joves per tal d’afavorir la negociació, el respecte i la comunicació i així també fomentar la necessitat d’aprendre a treballar en equip. Tot plegat complementa la tasca educativa amb una activitat que permet al jovent obrir nous horitzons. Cal tenir present a més a més que l’oferta lúdica i formativa per a joves de 13 a 18 anys queda molt limitada a la nostra illa i aquesta alternativa presenta grans ingredients atractius per al nostre jovent. Les característiques del vaixell permeten crear un espai idoni d'intervenció per assolir les activitats i programes de la nostra Fundació. • El fet de conviure durant quatre dies en unes condicions diferents a les que estan acostumats, implica que es desenvolupin certes habilitats socials i personals, com també a responsabilitzar-se dels seus fets (bons i dolents) • A nivell individual, troben un espai on poder expressar els seus sentiments i emocions, així com poder establir una bona comunicació i un vincle més fort tant amb la resta de companys com amb els educadors que els acompanyen, que sovint valoren el que fan bé, pujant la seva autoestima i les ganes de superar-se • Permet treballar diferents aspectes educatius, com el treball en grup, el respecte, la convivència, la responsabilitat, la cooperació, la solidaritat i l’esforç personal per aconseguir allò que volen i que poden incorporar de manera sincera a la seva escala de valors • Acceptació de normes: treball d’interacció amb referents adults, en aquest sentit, la figura d’autoritat a través del patró és una gran utilitat. • Suposa una alternativa d’oci alternatiu La fundació rep el testimoni d'una tradició molt arrelada en països del nostre entorn com el Regne Unit, Alemanya, Holanda, etc, on aquest tipus de intervenció social gaudeix d'una merescuda reputació. PROJECTES CONSOLIDATS LA MAR DE JOVES Des de el 2005 es realitza de forma anual aquest projecte que gira entorn a la realització d'una ruta amb el veler Galaxie durant juliol i agost per la costa de Mallorca. L'objectiu principal d'aquestes sortides es contribuir al bon manteniment del litoral terrestre i l'entorn marítim de l'illa de Mallorca, com a eina de conscienciació, integració i responsabilitat dels joves que hi participen. La ruta de La Mar de Joves s'ha anat ampliant fins a arribar a donar la volta a l'Illa de Mallorca i la experiència recent de la pujada a l'illa de Menorca. El projecte consisteix en sortides de 4 dies amb grups de 7 joves acompanyats de 2 educadors i 3 tripulants. Dins el veler es reparteixen les responsabilitats (cuina, neteja interior i coberta), es realitzen maniobres en equip, es fan guàrdies... RUTA DE LA SAL Es tracta de una iniciativa socieducativa organitzada per ANAM. Es realitza des del 2005. Els joves seleccionats durant les sortides de cap de setmana tenen l'oportunitat de participar en aquesta important regata Barcelona - Eivissa. Actualment ja hi han participat una 50 joves. * Durant la realització dels projectes s'ofereixen també oportunitats de participació per a joves normalitzats com alumnes en pràctiques de FP de cuina i nàutica, i també es compta la molt valorada col•laboració dels voluntaris que s'engresquen a tenir una experiència amb la fundació.

L’Associació S’Alzina es una entitat esportiva que pertany a la Federació Balear de Muntanyisme i Escalada, i que té com a objectius la pràctica i foment de l’esport de muntanya, la conservació i preservació del medi ambient i donar a conèixer el patrimoni cultural, relacionant el seu medi natural característic, amb la cultura i tradicions pròpies d’aquesta terra. S’Alzina està subdividida en tres seccions: secció esportiva (senderisme, barranquisme i btt) , secció de medi-ambient (coordina el pla de voluntariat ambiental als espais naturals protegits) i secció cultural( rutes gastronòmiques, trobades culturals, aplec cultural, etc..) Ens reunim tots els dimecres de 20 a 21 hr al carrer Ferreria 10 Bj de Palma (Centre Social Flassaders) amb l’objectiu de preparar l’activitat i informar de l’excursió a tots els assistents ( característiques, dificultat,material, etc..), també tots els dimecres es prepara el llista d’inscrits i s’entrega al responsable de l’activitat. Si voleu apuntar-vos a alguna activitat oberta, heu de venir a la reunió de dimecres anterior, signar la FULLA D’INSCRIPCIÓ D’ACTIVITAT PUNTUAL i pagar l’assegurança (5 euros). Es obligatori a totes les excursions, portar l’equipament adequat: botes de muntanya, roba d’aigua, així com menjar i beguda suficients. En totes les sortides, s’han de seguir les indicacions del responsable de sortida, i portar el material adequat per el bon desenvolupament de l’activitat. El punt de trobada de les excursions els diumenges i festius es: Carrer Nuredduna davant el gimnàs “Illes”, cal portar els 4 euros per pagar als conductors dels vehicles i signar l’entrada a l’excursió. El punt de trobada de les sortides que es fan en dissabte ( voluntariat ambiental,barranquisme,btt, etc..) es al Parking d’Ocimax davant el renta-cotxes . El club es fa càrrec de les despeses de la benzina i l’assegurança de tots els voluntaris ambientals. L’Associació S’Alzina té contractada una assegurança pròpia de Responsabilitat Civil i una Assegurança d’Accidents de la Federació Balear de Muntanyisme per a tots els seus federats. El club disposa per tots els seus socis d’una Biblioteca de Muntanya i Medi Natural ( dimecres de 20 a 21 hr) amb la possibilitat de sol•licitar material en préstec . També la secció de barranquisme te un inventari de material en préstec a socis que tenen la formació i experiència adequada per aquesta activitat.