30/09/2010 - 18:13
Categories:
D’alguna manera es percep
aquell so secretíssim
d’una freqüència tan alta
que no l’abastem.
Però hi és.
Alguna cosa em diu que hi és:
el petit moviment de les fulles,
l’aleteig delicat de l’ocell,
la presència indefinible de les coses.
Si més no, tenim la sort d’estar en camí.
Més poemes de la Laia Noguera