Arribada al castell de Montclús

Crònica de la caminada de Sant Esteve a Gualba (Vallès Oriental) del 18 de setembre de 2022

A les 9 h del matí, amb un airet fresquet que s’agraïa i la promesa d’un temps molt bo per caminar, ja estàvem reunits una quinzena de caminaires davant la capella de Santa Margarida, on l’historiador local Xavier Calam ens va narrar alguns fets històrics de la vil·la: com l’assassinat del senyor del castell de Fluvià per part de les tropes del Comte duc d’Olivares, que apareix a l’himne dels Segadors. I imaginant totes aquestes èpoques turbulentes, vam baixar fins al llit de la Tordera (malauradament sec) per començar l’ascensió cap al castell de Montclús, on en Xavier ens havia explicat que hi va viure Tìmbor de Fenollet, la dona del vescomte de Cabrera, quan es va separar d’aquest, i va arranjar el castell com a Palau. Creuant el bosc d’eucaliptus vam arribar al castell, i malgrat que encara hi queda una torre i uns murs imponents, costa d’imaginar el Palau que devia haver estat. El que sí que es conserva és la magnífica vista, que és el que va motivar-ne la construcció:per vigilar els moviments de les tropes de pirates que feien ràtzies per la costa.

Deixant enrere el castell, vam seguir enfilant-nos fins a l’ermita de Santa Magdalena, ara convertida en residència privada, i des de la qual es té una bona vista de Mosqueroles, cap a on ens vam dirigir creuant la riera de Ciuret amb certa dificultat, a causa encara dels estralls causats pel temporal Glòria.

Després de creuar Mosqueroles fins a la creu de terme, que actualment es troba escapçada, -esperem que es pugui restaurar aviat-, vam seguir un amagat corriol de baixada, fins arribar a la bonica masia de Can Valls on el propietari ens va explicar que la família de la seva dona habita aquest lloc des de fa més de 700 anys.

Després d’una breu parada per esmorzar i agafar forces, el corriol ens va conduïr fins la carretera, i deixant a mà dreta els antics forns de ciment, vam arribar a Campins, on ens va fer gràcia llegir, en una placa de ceràmica a la plaça de l’Ajuntament, que aquesta població tan muntanyenca pertanyia al “partido de Arenys de Mar”.

A la sortida de Campins, ens va rebre amb els braços oberts en Carles Puche, i vam poder admirar, el seu taller ple de tresors: nius de vespes velutines, granotes i serps en pots de formol, llibres, pinzells, aquarel·les i estris d’il·luminació i ampliació per poder captar tots els detalls de cada objecte i plasmar-los en la il·lustració. Tota una vida dedicada al dibuix reflectida en molts originals penjats a les parets. Ell mateix ens va explicar els seus inicis dibuixant còmics del capitán Trueno -còmic que feia una denúncia entre línies de l’opressió franquista de Catalunya- fins al dibuix científic de plantes i animals, i també un gran interès per la recuperació d’oficis artesans que es van perdent, i que ell procura documentar visitant a persones grans, fent fotografies i conservant estris i eines. Al final de la visita ens va sorprendre amb el regal d’una il·lustració i un llibre d’històries del Montseny -il·lustrat per ell mateix- per a cada caminaire!

Amb el bon sabor de boca de la visita vam sortir de Campins per una pista de terra, i deixant la vil·la Montseny a mà esquerra, vam endinsar-nos en un bosc d’alzines sureres que ens va procurar una bona ombreta pel sol de migdia. Caminàvem entre agradables converses i amb la gana del dinar ja feta.

Sortint del bosc vam fer un petit tram de carretera secundària, que a l’altura de Can Mata vam deixar per agafar una pista a mà dreta, aquesta una mica més assoleiada i entre pinedes, i arribant ja a Gualba el paisatge tornava a canviar, el camí fent-se més estret i frondós, serpentejant en baixada fins a creuar el Sot de l’Isidre -prop de la casa de colònies de Pinatar-, per arribar de dret a la plaça Major de Gualba, on els immensos plàtans i el campanar ens van donar la benvinguda al nostre punt final de la ruta. I on una terrassa amb ombra i uns gualbencs molt atents del Casinet ens van procurar el dinar per reposar forces i fer una bona sobretaula de diumenge, amb lectura d’un conte humorístic i un poema de tardor escrits per alguns dels presents, i compartint les vivències del dia i pensant en futures caminades.

âlbum de fotografies

Esteu aquí