Caminada del Grup de Caminants per les Valls del Vinalopó: de Monòver a Novelda.

Iniciàvem el Camí per aquesta comarca del sudoest del nostre país, una comarca desconeguda per al caminant.

 Ens vàrem trobar primer en una plaça de Novelda per reagrupar els cotxes. Allí vaig veure els cartells de la festa a la Mola. Vàrem iniciar el nostre camí cap  Monòver, on iniciàvem el nostre cami. A la plaça de davant l'església vàrem explicar que era el Camí i per on passava en aquell tram. Era el tram més meridional del Camí.

 Ens aplegàvem sobre tot gent de Novelda, Elx, l'Alacantí i la Vall d'Albaida, i la Plana Alta que  com sempre també  estava present. En fer les presentacions va aparèixer el debat respecte  el nom de la comarca, jo tenia una mica de confusió si estàvem a les Valls del Vinalopó o al Vinalopó Mitjà,  Segons sembla pel que van comentar la denominació Vinalopó Mitjà incorporava les dues poblacions castellanoparlants d'Asp i Monfoerte del Cid. L'altra possibilitat era nomenar les Valls del Vinalopó a les poblacions valencianoparlants i les castellanoparlants fer una comarca a part.

 Guillem i Marga eren els contactes més importants de la comarca, Guillem ens faria de guia amb algunes explicacions sobre el paisatge i la història d'adquells pobles.

El paisatge era bastant àrid i la vegetació no abundava massa per les muntanyes del voltant, en fer una entrada el camí, Guillem ens va convidar a passar i des d'aquella elevació ens va parlar del paisatge que ens envoltava i de la seua història.

 Una mica més endavant vàrem arribar al riu Vinalopó, que li donava nom a aquelles comarques i al tram del Camí, la salinitat de l'aigua feia que la vegetació  fora específica, sobre tot hi havia tamarit, encara així la verdor i l'aigua feien esclatar una espurna d'alegria sobre el conjunt resec del paisatge.

 Més endavant ja veiem el castell de la Mola i l'església de Santa Maria.  Però abans d'arribar al castell encara ens quedava una sorpresa molt agradable. En un moment del camí vam eixir de la pista i ens vam trobar amb una serie de tolls  on l'aigua salada era tan densa que les persones que es banyaven flotaven, la sal feia crostes sobre la terra donant la sensació de la blancor de la neu, i així es formaven una serie de colors que li donaven molta  màgia al paisatge.

 Allí sota una ombra vam esmorzar, gaudint d'aquella meravella i de l'ombra dels tamarits. Poc més enllà el castell i el santuari modernista començava a perfilar-se cada vegada més. Aquell diumenge hi havia molta festa al castell, amb activitats, i molta gent, i la gent menjava xanxullo, que era un plat típic de Novelda, hi havia  papes, cacaus, sardinetes, musclos, tot barrejat en un sol plat.

 Al costat del castell hi havia també un alberg, vàrem intentar segellar l'etapa al carnet del Camí però no va ser possible,  vàrem pujar al Castell de la Mola, l'escala estreta i fosca, amb la pedra gelada com a passamà  i alguna espitllera com a finestra, vàrem rodar la torre,  vàrem arribar dalt de tot, allà la  vista del paisatge pagava l'esforç de la pujada, es veia tota la comarca, el Vinalopó i més enllà Novelda. Després de gaudir de la panoràmica, i fer-nos alguna foto de grup vàrem baixa per la fosca escala tantejant els graons amb cura de no relliscar. En eixir a la claror les antigues runes del castell apareixien al nostre costat. Més enllà un contacontes resonava i es feia lloc entre  un grup d'admiradors, em va recordar vells records de juventud.

 En deixar el castell de la Mola vàrem fer la volta per l'església. Un espectacular tresor d'un deixeble de Gaudi, que d'alguna manera imitava a la Sagrada família, era un santuari preciós on la vista escmicolava cada raconet per treure'n el seu encant.

 Sobre tot era per fora on l'església es notava el treball, per dintre no tenia massa ornaments i era més senzilla, tal vegada acabada amb pressa. Després de gaudir d'aquell tresor i veure passar "els xanxullos " pel nostre costat, vàrem devallar per l'escala per fer cap a Novelda.

 El camí de tornada a Novelda va estar protagonitzat per la calor que ja apretava i l'hora que anava avançant. Un detall que volia fer esment és una gran fàbrica d'ìnfusions que ens anava mostrant les peculiaritats de Novelda.

 El dinar a Novelda va ser plaerós i  després de dinar en el moment del postre Marga ens va portar un cabasset amb tot de segells perquè cadascú puga triar el que més li agrade per segellar el carnet d'El Camí. Vàrem escriure al llibre del Camí al Vinalopó. Per la vesprada després ja del dinar Marga ens va fer una volta per Novelda, vàrem gaudir del recorregut modernista amb algunes façanes i cases molt boniques. A terra vàrem trobar un gravat sobre ferro de la ruta modernista  de les ciutats europees, on també hi havia Novelda.

 Finalment vàrem donar la visita per acabada i uns quants forasters vàrem iniciar la nostra segona visita desesperada  per Novelda, l'aventura de trobar on havíem deixat aparcats els cotxes.