Pont del molí de l'Armentera

Caminada per l'Empordà: de Sant Martí d'Empúries a Sant Tomàs de Fluvià

La caminada va començar arran de mar i el matí era boirós i fresquet, amb un toc de misteri al voltant del castell de Sant Martí en el qual es va inspirar el còmic del “CapitanTrueno” .

Vam fer una foto testimonial davant de l’església de Sant Martí i vem enfilar el camí cap a Cinc Claus.

A Cinc Claus trobem el  Mas Conques i l’ermita de Santa Reparada. Cinc Claus ve a ser un veïnat de l’Escala i encara es manté aquell esperit d’antany. És un lloc tranquil i típic de l’Alt Empordà.

Seguim cap a l’Armentera, poble de bons préssecs  i pomes, i fem una parada al molí de l’Armentera, que ara és un Hotel rural, amb un entorn que conserva el canal del molí, el rec i el pont antic.

Caminem per la llera del riu Fluvià fins a Sant Pere Pescador on ens esperen en Miquel i en Medard que ens reben amb el caliu de la gent que estima la terra.

Esmorzem allà mentre ens expliquen anècdotes com ara la dels  “Nega Sants” , mot atribuït als de Sant Pere perquè una vegada sant Sebastià va caure al riu mentre el duien en processó.

De Sant Pere sabem que havia estat un poble romà,“ Villa Militiano” i que abans del pont hi havia una passera de fusta. I en van explicar moltes coses  més, com ara que s’hi havia fet campionats de salt d’esquí, tot un esdeveniment perquè dinamitzava el poble.

Ja comença a fer calor i, com que queden un parell d’hores de camí, ens posem en marxa i anem cap a Torroella de Fluvià i a Sant Tomàs. La calor al migdia apreta, però la marinada acompanya.

S’afegeixen al grup de caminants els pares amb la mainada i això aporta una nova generació al camí.

A Sant Tomàs ens esperen l’Elvira i en Josep, que ens acullen càlidament.

Entrem a l’ermita de Sant Tomàs i seiem en silenci. S’agraeix la frescor del temple.

En Josep ens explica les pintures que estan exposades i ens canta en hebreu el pare nostre. L’Elvira, a continuació, ens fa reflexionar sobre el món interior.

L’Elvira va ser faronera de Cap de Creus durant 20 anys,  una experiència que sens dubte li permet transmetre la importància de que cadascun de nosaltres  cultivi el seu far interior.

A l’hora de dinar tornem a Torroella on tenim taula reservada al bar la Plaça.

En acabar cantem un cançó dedicada al Ramon, responsable del camí al País Valencià. I la Maria va posar el colofó recitant una poesia de la seva àvia que ens va emocionar.

Basarda

M’ha succeït algun cop

al bell morir de la tarda,

trobar-me del riu a prop

i estremir-me de basarda.

Com un lleu pressentiment

d’algun risc imaginari;

com si l’alè del ponent

fes el lloc més solitari.

Jo no sé de què tinc por

i em ric d’aqueixa basarda;

però hi ha tanta remor

al riu, en caure la tarda!

Remors suaus, misterioses

que vénen de qui sap on

i diuen qui sap les coses

del gorg i l’abim pregon.

M’ha succeït algun cop

al bell morir de la tarda,

trobar-me del riu a prop

i estremir-me de basarda.

Ma Dolors Batlle

Palau de Santa Eulàlia. març de 1936

Galeria d'imatges de la caminada

Anna de Riba i Josep M Torres, responsables del camí de l’Alt Empordà