Teixit i iniciatives socials

La dictadura franquista va arrasar la pulsió associacionista i comunitària dels barcelonins. Per fer-nos-en una idea, les dades següents ho expliquen tot: de 1920 a 1930 s’inscriuen 2.264 entitats al registre del Govern Civil de Barcelona, una urbs de 710.335 habitants. El 1966, en plena dictadura franquista, la població s’havia doblat (1.557.863), però al registre només consten unes 300 associacions. Històricament, a Barcelona ha predominat l’associacionisme polític, musical, esportiu, d’esbarjo, de socors mutu, les cooperatives i els ateneus. Amb l’ensulsiada del moviment obrer organitzat, les cooperatives i el moviment ateneista gairebé van desaparèixer, però avui hom malda per recuperar-les. Un bon exemple d’aquell esperit adaptat a les noves necessitats són les cooperatives de consum agroecològic, entre les quals destaquen les vinculades a Germinal i les de la Xarxa de Consum Solidari. D’altra banda, la Federació d’Ateneus de Catalunya, situada a la plaça Víctor Balaguer (Ciutat Vella), agrupa una pila d’entitats socioculturals del país d’arrel ateneista. La Federació té en marxa el Projecte Turisme Ateneístic, que es proposa conèixer el país i la ciutat de Barcelona a través de la gastronomia, la cultura popular i el lleure que ofereixen els ateneus federats. Les associacions de veïns, que han travessat una etapa de crisi en els últims anys, s’apleguen a la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). La seva capçalera és Carrer, una publicació de gran qualitat. Aglutina 104 associacions veïnals de la ciutat, cosa que, segons el seu president, Jordi Bonet, li dóna una gran força potencial que cal estructurar. Segons Bonet, un dels reptes de la FAVB és “crear teixit associatiu ric i reivindicatiu” ja que “gran part del sentiment de pertinença als barris va sorgir precisament de la reivindicació”. Per al president, “el model de participació a Barcelona ha estat un fracàs, perquè s’ha entès com una legitimació de les polítiques públiques en comptes d’una forma d’apoderament de la ciutadania”. Alhora, la FAVB és crítica amb el model de ciutat, enfocat excessivament cap al turisme.   Centres Cívics de Barcelona http://www.bcn.cat/centrescivics   Un dels patrimonis socials de futur de Barcelona són les associacions educatives d’infants i joves, ja sigui d’esplais o d’escoltes. Pel que fa als primers, s’agrupen en tres grans federacions segons filosofia i sensibilitat religiosa: Esplais Catalans, laics i progressistes, la Federació Catalana d’Esplais i el Moviment de Centres d’Esplai Cristians. Les associacions d’escoltes barcelonines s’integren gairebé totes dins dels Escoltes Catalans (laics), els Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, de tendència cristiana, i Acció Escolta, progressistes i laics. Altres associacions i organs de renom d’àmbit barcelonès són el Consell de la Joventut de Barcelona, el Club d’Amics de la UNESCO de Barcelona, el Col·lectiu Gai de Barcelona, la Taula de Comunicació, les agrupacions de l’hotel d’entitats del CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions) i el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison i l’Escola de la Dona. El 15 de maig de 2011 ha suposat una mobilització històrica que ha revifat com mai els moviments socials de la ciutat. Durant les nombroses acampades, les places barcelonines s’han convertit en un laboratori de democràcia, en una escola d’activisme i en un focus de sensibilització rellevant. El seu esperit rebel, d’indignació i protesta ha anat de la mà del diàleg, del respecte a la diversitat i de la creació de propostes. Tot en un marc pacífic que ha dotat el 15-M de la simpatia de la majoria de la ciutadania.

L'Associació Cultural Vallgorguina, és una Entitat que va ser fundada l'any 1981, amb la finalitat d'aprofundir en la recerca de la història del nostre poble i recuperar les nostres tradicions. Des del 1981 i sense faltar cap mes hem tret al carrer la revista La Vall, amb l'esforç que això comporta, però creiem que és una de les fites més importants que està duen a terme l'Associació. El setembre de l'any 1985, va ser creat el Premi de poesia Mn. Narcís Saguer, i més endavant es va ampliar en l'apartat de història. Aquest Premi, té un Jurat de personalitats importants dins les lletres i la història de Catalunya. També l'any 1985, per la Festa Major de la Mercè varen ser inaugurats els Gegants de Vallgorguina, en Bernat I l'Elionor, que representen els Senyors de Montclús, fets per gent de l'Associació i del nostre poble. Al llarg d'aquests anys s'han format uns arxius de fotografia i documentació importants, Es va restaurar el dolmen de la Pedra Gentil, es va catalogar les masies del nostre terme i s'està dibuixant indrets peculiars del nostre poble. Organitzem conferències, excursions, fem exposicions i diferents actes culturals, que poden ser d’interès pels vallgorguinencs. Podríem anomenar moltes coses més però seria massa llarg i ens faríem pesats. Pensen que la millor manera que podríeu contribuir a fer gran l'Associació és fer-vos-en socis. Per 25€ a l'any, rebreu mensualment la revista La Vall a casa vostra i tal com hem dit ens ajudareu a mantenir vives les tradicions i costums de Vallgorguina.

Directament vinculada al Saló del Còmic, hi ha l’Arca (Associació Andorrana del Còmic), la qual es defineix com a entitat cultural altruista que té com a finalitat la divulgació i l’estudi del còmic, l’animació i la il•lustració en general. Està creant un fons patrimonial lligat amb el còmic per fer-ne difusió més endavant i, entre altres activitats, també organitza conferències, seminaris i exposicions. En l’àmbit teatral, l’Associació Grup de Teatre Assaig 9 és una companyia de teatre amateur que gaudeix d’un alt grau de popularitat a la parròquia. En la seva història ha tingut diferents directors. L’Esbart dansaire de les Valls del Nord (esbart tant d’Ordino com de la Massana), és un exemple d’entitat divulgadora de les tradicions i la cultura popular. Pel que fa a la música, hi ha dues corals representatives; la de Sant Antoni i les Orenetes, aquesta última íntegrament composta per persones grans. A la parròquia també hi ha l’orquestra d’èxit Grossband. L’Associació Dàlmates Sense Fronteres és una de les entitats rellevants dins de la parròquia de la Massana. Dedicada a l’intercanvi sociocultural entre Burkina Faso i Andorra, dóna un cop de mà a una de les regions d’aquest país africà perquè es pugui desenvolupar millor de manera autònoma i ecològica. També hi trobem l’Associació de Meteorologia d’Andorra i Ciències de l’Atmosfera, que va néixer per suplir la manca d’una associació meteorològica al Principat i amb la passió cap als fenòmens meteorològics i les seves implicacions en els aspectes de la vida andorrana diària.

Tot i ser un municipi petit, Ogassa té un ric teixit associatiu: el Club Esportiu Vidabona, la Societat de Caçadors d’Ogassa, l’Associació de Dones, les colles de Ballets Tradicionals (colla de joves i de petits), la Colla Gegantera, la Jove Surroquina i la companyia teatral La Carbonera d’Ogassa. La Germandat de Sant Joaquim (fundada l’any 1893) permetia antigament que, gràcies a una aportació periòdica dels veïns, els necessitats rebessin els ajuts i la companyia necessaris, principalment en cas de malaltia. Dona nom a la Festa Major de l’estiu.

Dins el marc de la cultura i les tradicions van néixer els Amics del Pont dels Escalls (1980). De primer van ser un grup de veïns que es van aplegar per organitzar una escudellada amb motiu de la festa dels Antonis i l’any següent ja van repetir l’experiència constituint-se com a associació i fent de l’escudellada la seva activitat principal; actualment també s’encarreguen de la festa de la Castanyada. El nom de l’entitat fa referència a on es van començar a reunir, una zona que envolta el pont dels Escalls i que es va començar a edificar a mitjan anys seixanta per acollir les noves famílies que arribaven a Andorra. També d’aquest camp és l’Esbart Santa Anna, creat l’any 1950 amb l’objectiu de conservar i promoure les tradicions populars, concretament els balls i les danses típiques de les festes majors. És un dels símbols de la parròquia i constitueix un nexe d’unió entre persones que s’han aplegat al voltant de la dansa i de tot allò que, a través de l’art, es pot sentir i transmetre a un poble que és viu. En l’àmbit social, destaca l’Associació d’Amics Solidaris amb el Poble Sahrauí (ADSAPS), la qual treballa en el projecte Vacances en Pau, que consisteix a portar infants dels campaments de refugiats de Tinduf (Algèria) a passar els mesos de juliol i agost amb famílies d’acollida. Els infants es beneficien d’aquest projecte durant 4 anys, des dels 7-8 anys fins als 12, i la majoria de famílies acullen el mateix nen durant tot el període. Actualment hi ha una vintena de famílies d’acollida en territori andorrà. A nivell de promoció local destaca la Unió Pro-turisme d’Escaldes-Engordany, creada l’any 1955 gràcies a un grup de veïns que es van reunir amb l’objectiu de fomentar el turisme local: remarcar la bellesa i riquesa del paisatge, les aigües termals i el bon servei hoteler i comercial. Actualment l’associació porta a terme la tasca informativa des de l’oficina creada amb aquesta finalitat a la plaça Coprínceps. Des de final de la dècada dels seixanta organitza activitats lúdiques i tradicionals a fi de revitalitzar les festes populars: la cavalcada de Reis, el Carnestoltes, els Tres Tombs, la festa de Sant Miquel d’Engolasters, l’elecció de la pubilla i l’hereu, Sant Joan, la Festa Major de la parròquia i l’aplec de Sant Romà dels Vilars Altres entitats que cal esmentar són l’Associació de la Gent Gran d’Escaldes-Engordany, el Centre Cultural Islàmic, l’Associació Cultural Centre Aragonès i la Casa de la Comunitat Valenciana.

Un dels punts clau a l’hora de parlar dels moviments socials a Canillo és l’agermanament que hi ha establert entre aquesta població i el poble francès d’Arès, d’una banda, i la ciutat xinesa de Zhangjiajie, de l’altra. Per a més informació: www.ares-tourisme.com Ja estrictament sobre aquí, una de les associacions canillenques més destacades és l’Associació de la Gent Gran de Canillo, formada el 2 de febrer de 2004, dia de la Candelera. Actualment són prop de noranta socis que es troben en una sala del Comú per compartir el temps tot jugant, llegint i utilitzant ordinadors. Cada any organitzen un viatge i també participen en els concursos de pessebres organitzats pel Comú de Canillo i Cultura Catalana. En diverses ocasions han guanyat el primer premi. També són part important del teixit associatiu de la zona l’Associació Aina de l’Església de Canillo i l’Associació del Concurs de Gossos d’Atura de Canillo.

L’Esbart Sant Romà és una entitat clau dins el teixit associatiu encampadà. Va néixer l’any 1989 amb la voluntat de conrear i difondre les danses tradicionals. A partir de 1992, va derivar cap a formes més contemporànies, tot i que sense defugir la preceptiva folklòrica i tradicional, i va renovar el seu repertori integrant coreografies creades específicament per a l’agrupació. Ha actuat arreu del món, entre d’altres llocs se l’ha pogut veure en el Concurs Internacional de Dansa a Itàlia; en l’espectacle infantil Un país en dansa, al Teatre Nacional de Catalunya; a Madrid; a la Universitat Carolina de Praga; a Portugal, i en la cerimònia d’obertura dels Jocs dels Petits Estats Europeus. Entre les seves actuacions, cal destacar la de la seu de les Nacions Unides a Nova York, amb motiu del 50è aniversari d’Unicef, i la que van fer per a l’ONG Mans Unides. Actualment integren l’agrupació 60 ballarins, l’escola de dansa, la secció juvenil i el cos de dansa.

El mosaic de nacionalitats que conviuen al Pas de la Casa és molt variat: hi ha andorrans, espanyols, francesos (de tot Andorra, aquest és el seu lloc de residència principal), portuguesos... i també una comunitat hindú bastant important. Per aquest motiu, fa uns anys es va decidir fer la Festa de la Multicultura, en què participen totes. D’altra banda, cal destacar que el Pas de la Casa té un índex de natalitat molt alt pel fet que ha estat un lloc de vinguda de molts joves en edat de treballar. Ara bé, la població disposa d’escoles de primària però no de secundària, motiu pel qual a partir d’aquí cal anar a Encamp o a altres poblacions.

Els Angles compta amb vàries associacions culturals com són l’escola de Música, Memoir’angles, dedicada a la recuperació de la memòria històrica dels Angles i l’Associació Temps de Danse del Capcir. Compta també amb la colla gegantera que gestiona les festes de caire català. També hi ha el Club de l’Aventura i la de pares d’Alumnes.

Bellver, la Casa de la Mare Terra, és un lloc de trobada que ens dóna l'oportunitat de conviure, aprendre i desenvolupar el nostre potencial oferint-lo als altres. Abraça les més nobles aspiracions de la humanitat, tal com han estat proclamades per totes les tradicions espirituals i humanistes, que fan una crida a la compassió i la celebració de la vida. La nostra visió parteix del reconeixement de la unitat de la vida, en la qual tot està interconnectat, pel que el nostre benestar està lligat al dels altres éssers. Creiem que aquesta consciència s’ha d'expressar a través d'un servei que beneficiï a tots els éssers vius i desenvolupi els valors i principis d'una nova humanitat que emergeix, respectant i potenciant la vida, la dignitat humana, la llibertat, l'equilibri ecològic i la pau. Creiem que la transformació de la societat ha de basar-se en la transformació personal de cada individu. El nostre propòsit és connectar als que comparteixen aquesta convicció i estan disposats a actuar d'acord amb ella, per compartir eines que contribueixin al nostre desenvolupament com a éssers humans i a una vida sostenible. lacasadelamareterra.blogspot.com