Campins

Patrimoni de Campins

Data: 
06/12/2011
Ubicació: 
L’església de Sant Joan de Campins apareix documentada l’any 1231, però té elements romànics del segle XII, i conserva una pica baptismal romànica que podria ser, com a molt, d’inicis del segle XIII. De l’estructura original conserva la base del campanar i l’antiga porta d’entrada. L’any 1895 va capgirar-se el sentit de l’església, s’obrí una nova façana on abans hi havia el presbiteri i el portal primitiu romànic va ser tapiat. Un altre centre espiritual que els visitants podreu visitar és l’ermita de Sant Guillem (és al sud del poble, al llom d’una serreta), de la qual es té notícia des que es donà llicència, l’any 1488, per captar per poder-la construir o reparar. Prop d’aquesta ermita hi ha la creu de la Missió (nom oficial) o de sant Guillem (nom popular), un monument realitzat als anys vint per seguidors de Gaudí. D’altra banda, a poca distància de la gran bassa que basteix d’aigua el poble hi ha la Rajoleria, una construcció de finals del segle XVIII que serví per remodelar la pairalia de can Pons, que fou habitada per una de les nissagues més antigues de Campins, els Pons, documentats en un pergamí de l’any 1208. Aquesta casa va convertir-se en una torre d’estiueig al segle XX quan Ramon Cortada la va comprar als antics propietaris. I al nord-est del poble i a peu d’un GR, hi ha el mas de can Cullell, al costat del qual Frederic Soler Hubert, conegut popularment com a Serafí Pitarra, hi erigí l’any 1886 un habitatge annex, can Pitarra. El carilló Des del mes de desembre de 2007, el campanar de l’església de Sant Joan llueix un carilló amb dotze campanes que toca per les festivitats i cada dia, just després de les dotze campanades de migdia, fa una melodia que recorda a l’Àngelus.
Data: 
12/2011

Festes de Campins

Data: 
06/12/2011
Ubicació: 
Ubicació: 
Ubicació: 
Temàtica: 
Festa Major, últim diumenge d’agostAplec de Sant Guillem, segon diumenge de maig
Data: 
12/2011

Activitat econòmica de Campins

Data: 
06/12/2011
Ubicació: 
Temàtica: 
Tot i que el sector agrícola ha anat reculant i és en perill d’extinció, es mantenen els cultius de civada, ordi i alfals. Actualment bona part de la població viu de la indústria i treballa a Sant Celoni. Però on hi ha més gent ocupada és en el sector terciari, dins del poble predominen els serveis destinats als turistes i segons residents i és remarcable el gran nombre d’establiments dedicats a la restauració. Després de la Guerra Civil, Campins es va convertir en un nucli d’estiueig important; hi havia un hostal on s’hi feien cures de salut relacionades, sobretot, amb els problemes respiratoris. Molts dels que hi anaven van acabar quedant-se a Campins perquè es van casar amb gent d’aquí. Actualment són primeres residències les que abans eren segones, i l’àmplia gamma de restaurants que ofereix el poble segueix aportant molts visitants.
Data: 
12/2011

Campins

Ubicació (nom de la població): 
Principat de Catalunya
Vallès Oriental
Campins
Pàgina d'aquest Tram (mapa, perfil, GPS, etc.): 
Eslògan de la població: 
El Carrilló del Montseny

Gentilici: campinenc, campinenca 

Població (2009): 390   

Superfície: 7,38 km²

 

Campins es troba a la falda del Montseny i a l'entrada del Parc Natural; forma part de la subcomarca natural del Baix Montsenyi gairebé ocupa la aprt més oriental del la comarca del Vallès Oriental. És, desrpés de Granera i el Montseny, el tercer municipi menys poblat d'aquesta comarca i l'envolten pobles amb una superfícia molt menys extensa que la seva. Limita, al sud, amb Sant Celoni; a l'est, amb Gualba i al nord i a l'oest, amb Fogars de Montclús. El temre muncipal oscil·la entre els 200 i 800m. d'altitud i el seu curs més improtant és la riera de Campin, de cabàl escàs i règim torrencial. Ple de pins i alzines surres, a la part central hi ha els turons de relleu suau de Puig Morell (318m), Serra d'en Mates (330m) i Can Sidro (390m). El nucli de població el formen poques cases, la resta queda repartida entre masos dispersos i nuclis residencials com les Esplanes, els Serrat, Can Joanet i Can Bruguera. El veïnat del Pertegàs, que és a mig camí de Sant Celoni, forma part de Fogars de Montclús però pertany a la parròquia de Campins. La gent del Pertegàs és més a prop del nucli de Campins que del de Mosqueroles i per aquest motiu tradicionalment sempre hi ha pujat a festes.

Escut: 
Mapa urbà: 
Mapa del tram
Etimologia del nom: 
El poble apareix documentat per primera vegada l’any 848 amb el nom de villam Campinos. Segons Coromines, el topònim deriva del mot llatí campinis, “als camps”. Popularment s’atribueix el nom a dos significats diferents: l’un és “camp de pins” i l’altre, “camps petits”, perquè tots els pendents eren aprofitats per fer feixes.
Activitat econòmica 2: 
Informació Pràctica: 

Transport públic Hi ha una línia de bus que funciona durant el cap de setmana i enllaça els termes de Sant Celoni, Campins, Fogars de Montclús i Santa Fe del Montseny.

Cingles Bus: www.sagales.com   tel. 902 130 014

Resum dels punts d'interès: 
Calendari de festes: 
Agraïments: 
Miquel Barnola, Carles Puche, Joan López Cortijo.
Documents d'interès: 
Fotografies: 
Col·laboradors locals (logo ajuntament amb el nom, entitats molt implicades): 

La Mostela de Campins

Ubicació: 
La Mostela és una revista trimestral que arriba de forma gratuïta a totes les cases de Campins.  L’edita un grup de gent del poble amb el suport de l’Ajuntament, i Carles Puche —il·lustrador de ciències naturals i autor del seu logotip— s’encarrega del disseny i de la maquetació. Si us interessa veure il·lustracions de ciències naturals, entreu al web de Carles Puche:
Contingut sindicat
Aquest vincle no va enlloc