Sant Joan de les Abadesses

La vila de Sant Joan, situada al prepirineu gaudeix d’un clima mediterrani de muntanya, fet que significa una major pluviositat i menor aridesa. Com a conseqüència, la flora d’aquest indret es caracteritza per ser una barreja entre una vegetació mediterrània i vegetació de muntanya, caducifòlia. Les espècies arbòries més comunes són el roure martinenc, el pi roig i en zones més obagues el faig. A destacar també la vegetació de ribera localitzada vora de rius o rierols com el salze, el vern , el pollancre o l’om. Pel que fa a la vegetació arbustiva, trobem el boix i el bogar. Com a vegetació més endèmica cal remarcar l’Herba de Sant Benet, l’Herba de les encantades, la repalassa, etc... Fent èmfasi a la fauna, la zona al voltant de Sant Joan és molt rica en aquest aspecte donada la important ubicació de rius, rierols i d’altres zones humides que ha propiciat l’hàbitat de nombroses espècies de peixos, amfibis. La seva situació geogràfica permet fer estada a nombroses aus migratòries. Pel que fa a les espècies d’aus més importants trobem el Bernat Pescaire, la Xivitona, el Xarxet, el Becadell, ànec Coll Verd,. Sobre les espècies d’amfibis destaquen la granota verda, el gripau, la salamandra i el tritó pirinenc. En peixos cal remarcar la presència de la carpa, el barb de muntanya o la truita de riu. Cal no oblidar els mamífers com la rata d’aigua, el teixó, la guineu, la fagina, el porc senglar, entre d’altres.

PERSONATGES IL·LUSTRES DE LA VILA Guifré el Pelós: Comte de Barcelona, fill d'Arrià (Catalunya Nord) Va ser el fundador dels monestirs de Sant Joan de les Abadesses l'any 887.   Emma de Barcelona: Filla de Guifré el Pelós, va ser la primera abadessa del Monestir de Sant Joan. Va exercir el seu poder amb seny i eficàcia aconseguint un abaciat pròsper i poderós. L'any va aconseguir que els habitants de la vall la reconeguessin com a senyora, el que li va propiciar poders sobre el seu territori.   Parassols i Pi :Historiador de finals del segle XIX, va fer una interessant recerca sobre el personatge del Comte Arnau i l'expulsió de les abadesses del monestir de Sant Joan.   Joan Corominas. El Sord de l'Arquet. Gràcies a un viatge a Itàlia va conèixer la fabricació del ciment. Va ser l'introductor d'aquest material a la península ibèrica.   Jaume Nunó: Músic castrense. És l'autor de la música de l'Himne Nacional de Mèxic, estrenat el 1854.   Joan Baptista Bertran: Pare Jesuïta i escriptor.   Joan Maragall: Va estiuejar a la nostra vila, a la casa núm. 11 del carrer Major. Gràcies a les seves estades va escriure els Goigs de la Mare de Déu de Núria, El Comte Arnau, i el seu cèlebre poema La Vaca Cega.   Mestre Andreu: Josep Mª Andreu va ser un dels primers professors de l'escola pública de Sant Joan de les Abadesses. Va introduir la celebració de la Festa de l'Arbre a l'estat espanyol l'any 1898   Pere Planas: Fill de la vila, juntament amb un grup d'espanyols, es va fer fort en una església a la població de Baler (Filipines) i va aguantar un setge d'onze mesos salvaguardant el que ells creien una possessió del regne d'Espanya. Era un dels popularment coneguts com els últims de Filipines.   Josep Picola i Soler: Poeta i artista. Va formar part de diverses entitats de la vila en les quals participà activament; així l'any 1983, va escriure la lletra de l'himne del CE Abadessenc. Com a reconeixement a la seva persona i a la seva obra, el 1986, l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses el nomenà "fill il·lustre de la vila" i l'any 2000 la Biblioteca Municipal adoptà el seu nom.

  Els primers indicis de poblament de la vall es remunten al paleolític inferior, fa uns 200.000 anys. Cal suposar que des de la prehistòria fins al segle IX hi hagué una presència humana constant, formada per una societat rural. Guifré el Pelós va fundar el monestir de Sant Joan a les darreries del segle IX, en el seu esforç de repoblar les terres conquerides als àrabs. La gent que vivia escampada per la vall s’instal·là al voltant del monestir i així fou com nasqué la vila; a poc a poc, la població va anar augmentant. El poble mantenia una estreta relació i, fins i tot, dependència amb el monestir però en època moderna i contemporània el govern del monestir i de la vila s’anaren diferenciant progressivament. El segle XIX, fou una època de transformacions que modernitzaren la vila: arribà el ferrocarril gràcies a l’explotació de les mines de carbó de Surroca i la indústria guanyà terreny a l’agricultura i a la ramaderia. A finals del segle XX i en l’actualitat, el turisme guanya pes en l’economia de Sant Joan gràcies a l’atractiu cultural, patrimonial i naturalístic que la població ofereix als visitants.   Cronologia de fets rellevants Any 887: Fundació del Monestir de Sant Joan per part del Comte Grifé el Pelós Any 1017: Expulsió de les abadesses del monestir per una butlla papal. Segle XII: Creixement de la vila de Sant Joan al voltant del Monestir Segle XIII: Jaume I el Conqueridor concedeix a Sant Joan el dret a fer el mercat setmanal, al mateix temps finacia l’enmurallament de la vila. Any 1428: Un fort terratrèmol destrueix parcialment la població Segles XVI- XVIII: Protoindustrialització de la població: Etapa d’important producció fargaire. 1659 – Finals segle XVII: Arran del Tractat dels Pirineus, els francesos destrueixen les muralles de la vila. 1808- 1814: Sant Joan pateix les conseqüències de la Guerra del Francès. Finals segle XIX: Arribada del ferrocarril a la població gràcies a l’explotació minera a Ogassa i Surroca. 1936- 1939: Guerra civil. Sant Joan pateix devastacions en relació al seu patrimoni (destrucció del Pont Vell i d’algunes peces del Santíssim Misteri) 1926: organització un conjunt d’actes per celebrar la commemoració dels 500 anys de la trobada de la Sagrada Forma del Santíssim Misteri. 1934: recuperació del Ball dels Pabordes Als anys seixanta s’inicien les primeres relacions entre la vila de Sant Joan de les Abadesses i l’estat centreamericà de Mèxic a través de l’artista mexicà Salvador Moreno. 1980 : signatura de l'acta d'agermanament amb San Luís Potosí (Mèxic) 1987: commemoració de l’onzè centenari del monestir 1992: Agermanament amb el poble francès Le Palais Survienne 1993: celebració del centenari de la composició del poema La vaca cega de Joan Maragall. 1996: Inici del Cicle de Representacions del Mite del Comte Arnau 1997: Sant Joan de les Abadesses es proclamada Ciutat Pubilla de la Sardana.    

L’Ecomuseu el Molí Petit és un equipament inaugurat l’any 2007 com a centre d’interpretació dels molins hidràulics. Es tracta de l’antic molí fariner del monestir del segle XIV. A través d’audiovisuals, maquetes i una exposició permanent es dóna a conèixer la història del molí i el seu funcionament. A més la seva ubicació, al costat de la riera d’Arçamala i dins de l’espai protegit Xarxa Natura 2000, el converteixen en un equipament on durant tot l’any es realitzen activitats de difusió i educació ambiental, i des d’on surten tot un conjunt d’itineraris interpretats que permeten endinsar-se i conèixer un entorn d’alt interès natural.

El Centre d’Educació Ambiental Alt Ter (CEA ALT TER) és una associació, creada l’any 2000, amb l’objectiu de donar a conèixer, recuperar i protegir el patrimoni natural i cultural dels Pirineus Orientals. Actualment el CEA Alt Ter realitza activitats i estades d’educació ambiental per escolars de diferents nivells educatius, guiatges de divulgació del patrimoni, campanyes de sensibilització, recuperació i conservació d’espais naturals, elaboració de materials pedagògics i interpretatius i disseny d’itineraris de natura i senderisme. L’àmbit geogràfic d’actuació principal del CEA Alt Ter és el Ripollès. Realitza guiatges de natura i visites guiades a les viles, monestirs i altres monuments de la comarca. El CEA Alt Ter gestiona directament les visites al castell de Mataplana i el Museu del Comte Arnau a Gombrèn i l’Ecomuseu el Molí Petit a Sant Joan de les Abadesses, on hi te la seva seu social.

“ Sis anys, multiplicant idees, sembrant llibertat ”  Ja feia temps que se sentien veus que deien que s’havia d’obrir un casal a la comarca, que no era una utopia sinó una necessitat, la necessitat de donar una visió independent dels grans interessos capitalistes, espanyolistes, la necessitat de defensar la nostra terra dels especuladors,la necessitat de donar una alternativa de pensament als joves, la necessitat de.... Calia donar respostes a tantes necessitats i el que era una idea es va convertir en una realitat amb la creació del CASAL INDEPENDENTISTA I POPULAR L’ESPURNA. Independentista perquè creiem que l’actual marc jurídic, econòmic, estructural, policial i constitucional Espanyol no resol les necessitats del nostre país, tot el contrari, ja que les agressions a la llengua i a la cultura són el pa de cada dia i Popular perquè ha de ser el poble en tota la seva extensió i diversitat el que ha de fer possible una transformació d’aquesta realitat imposada. No oblidem però, que l’alliberament nacional va íntimament lligat a una regeneració social. REGENERACIÓ, és a dir tornar a generar, tornar a crear una massa crítica activa amb la realitat i el sistema del moment; això implica la recerca de mecanismes per sortir-ne o transformar-lo en un sistema més just per a tota la humanitat. Així doncs, a principis d’octubre del 2003 es fa l'inauguració del casal. A partir d’aquí, comencem a treballar i com en tota entitat hi ha èpoques més bones i més dolentes, de més activitat i de menys. I tot i que últimament estem passant per una època de poca activitat, la valoració és molt positiva. I el proper octubre, amb la celebració del sisé aniversari volem engegar una nova etapa de compromís i treball pel poble, per la comarca i pels Països Catalans. Si observem la tipologia de les activitats d’aquests anys, un s’adona que s’han tocat dos temes principalment, llengua i cultura; per endavant pretenem obrir nous fronts i tocar molts més temes: multiculturalitat i immigració, defensa del territori, feminisme, precarietat laboral, cooperativisme i tots aquells temes que considerem i considereu necessaris. El Casal l’Espurna ha de ser un referent de treball i diàleg a nivell comarcal; pretenem que el Casal esdevingui punt de trobada per tots els moviments que rebutgen les injustícies diàries i van molt més enllà de les boniques paraules dels polítics. Us animo doncs a col.laborar amb el vostre granet de sorra, en aquest projecte de casal viu, dinàmic, participatiu,... L'ESPURNA, Casal Independentista i Popular de St. Joan de les Abadesses. Carrer Pere Rovira núm. 6 baixos