Pla de l'Estany

Festa Major: últim diumenge de setembre Festes de l'aplec de Santa Quitèria: pels volts del 22 de maig

Les Fonts S’ha trobat el nom d’una quarentena de fonts escampades per tota la vall, però algunes estan perdudes. Destaquen pel seu cabal i la situació la font de Sant Nicolau, al costat del camí que puja al santuari de Rocacorba, arranjada pel Centre Excursionista de Banyoles i lloc de parada obligada per a mirar la vall, l'ermita i els grans castanyers que l'acompanyem; i les fonts Nova, de la Coma i de can Sagnari, a la part alta de la vall. La Gorga del Diable En les corbes que descriu el riu Ser al seu pas entre els termes de Sant Martí de Campmajor i Briolf, després d'haver rebut les aigües del Ritort i d'algunes rieres, el seu corrent es torna cada vegada més assossegat fins que quasi es para en els embassaments o gorgues que es van succeint al llarg de la vall. Una d'elles l'anomenen "la gorga del Diable". Allà el riu assoleix una amplada de vint metres. A la dreta, seguint la direcció de les aigües, la riba forma una petita platja vorejant la muntanya, però al marge esquerre s'aixeca un immens penya-segat composat de tremendes masses d’argila. Cap a la seva meitat, en el punt on assoleix la seva major amplada, una grossa muralla la creua perpendicularment de l'una i a l'altra vora, partint-la en dues parts. Aquest mur no surt a la superfície, sinó que queda submergit a tres braces per sota el nivell de les tranquil·les aigües. El constitueixen blocs d’argila de formes regulars, i semblen els carreus d'un baluard ciclopi. Església de Sant Miquel de Campmajor Temple d'origen romànic modificat posteriorment de tres naus i tres absis decorats amb arcuacions llombardes i lesenes. Església de Sant Vicenç de Falgons Temple romànic modificat i ampliat el segle XVIII. Església de Sant Martí - Santa Quitèria de Campmajor Temple romànic documentat des del segle IX. Església de Sant Feliu de Ventajol Temple romànic del segle X. Església de Sant Esteve de Brió Temple romànic amb modificacions posteriors. Capella de Sant Nazarí Temple amb un absis romànic del segle XI Santuari de Santa Maria del Collell El Santuari pertany al terme municipal de Sant Ferriol però es troba al límit entre aquest municipi i Sant Miquel de Campmajor. Els Molins A l'època medieval i modern es van aprofitar al màxim els rius i rierols per construir-hi molins fariners i drapers. Actualment hi ha encara tres molins fariners força ben conservats d'origen indocumentat, i les restes de dos més. Els Castells El castell més destacat és el de Falgons, situat al peu de la carretera i abans d'arribar a l'església. La seva planta és quasi quadrada, amb sengles torres de reforç que surten dels angles i pati central. Damunt la porta de l'entrada, hi l'escut dels Cartellà. I en una de les torres, la primera que es troba venint de Sant Miquel, consta la inscripció "Se reedifica 1634". Dominant la confluència del riu Ser amb la riera de Sant Miquel es troba el castell de Roca, que té l'aspecte d'un mas una mica fortificat. Consta de tres construccions adossades l'una amb latra. La més vella pot ser la torre situada a l'esquerra de la façana principal. Al costat de l'església de Sant Esteve de Briolf hi ha la torre de Briolf o Brió, notable edifici romànic. Té una planta quadrada, amb una amplada interior de 4,1 m i un gruix dels murs d'un metre. L'alçada actual és d'uns 8 metres repartits entre la planta baixa i un primer pis. La part superior de l'edifici inicial i la cobertura primerenca s'han perdut.

Parc de les Coves Prehistòriques Les coves del Reclau constitueixen un patrimoni arqueològic d'interès internacional. Presenten la millor seqüència paleolítica de Catalunya i els seus materials són un dels nuclis fonamentals del fons del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles. Des del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, hi ha un camí molt bonic, digne de ser visitat, que arriba al poble de Serinyà. Església parroquial de Sant Andreu És esmentada el 1182 quan es consagra l'església de Porqueres. L'església de Sant Andreu és un magnífic temple romànic del segle que formà part del comtat de Besalú i l'any 979 el comte Miró, bisbe de Girona, el va donar al monestir de Sant Esteve de Banyoles, que el posseí fins a la fi de l'Antic Règim. Ermita de Sant Miquel Sesvinyes Ermita datada del segle XIII. La construcció és d'una nau amb volta apuntada que acaba en l'absis semicircular. Conjunt monumental típicament rural.

Des de principis de la dècada del 1990 es va impulsar l'activitat industrial al municipi, fet que ha suposat un important revitalització de l'economia local i un creixement sostingut de la població. També s'ha impulsat la divulgació del ric patrimoni prehistòric a través del Parc de les Coves Prehistòriques. Dins de l'economia local, l'activitat agrícola encara té un pes important, amb petites explotacions de cereals, farratges, blat de moro, patates, hortalisses i arbres fruiters. A l'agricultura, cal afegir-hi l'activitat ramadera, amb granges de porcí, boví, oví i aviram.

Sant Antoni Abat: per Sant Antoni, pels volts del 17 de gener. Aplec St. Sebastià (s'encanten animals): 22/23 de gener Festa del Roser - Homenatge a la vellesa: 2n diumenge de maig. Aplec de Sant Miquel: diumenge més proper al 29 de setembre. Sant Galderic: 16 d'octubre (12 d'octubre si el 16 és festiu) Festa dedicada al patró dels pagesos catalans. Festa Major de Sant Andreu: cap de setmana més prope al 30 de novembre.

Una part molt important del terme municipal de Serinyà està ocupada per boscos , i el més abundant és l’ALZINAR LITORAL (Quercetum ilicis galloprovinciale). És un bosc ombrívol, presidit per l’alzina, i en el sotabosc,el marfull l’aladern,el llentiscle i l’arboç. Per sota d’ells hi podem trobar plantes enfiladisses com l’aritjol, l’heura, la vidiella, el lligabosc,..el galzeran, l’esparreguera, la falzia roja,..Aquest alzinar podem trobar-lo amb algunes variants dins el nostre terreny. -Alzinar litoral típic amb marfull. El podem veure al Turó de Can Parella , també vora Can Soler i Can Servosa on hi ha un alzinars molt vells i es troben inclosos en el catàleg d’arbres monumentals. -Alzinar típic amb pi blanc. És el més abundant. Ocupa amplies franges prop dels rius com el Ser o el Merdançà. - Alzinar amb roures (Quercus cerrioide). El trobem als boscos de Can Roset, la Bruguera, la Rajoleria, la Creu Blanca,..Sovint combinat amb pi pinyer i pi blanc com a majoritaris, i en petites àrees amb pi roig , pi insigne o pinassa, tots ells afavorits per l’home. Altres tipus de bosc que trobem a l'entorn de Serinyà són: -LA ROUREDA. Bosc mixt d’alzina (Quercus ilex) i roure (Quercus pubescens). En origen tota la plana estava constituïda per roureda, quedant-ne actualment petites formacions testimonials entre els marges dels cultius. Podem trobar aquesta vegetació en els boscos a partir del Mas i cap a Can Gelada. Precisament en aquest tram hi ha el Roure de la Creu, considerat arbre monumental. -BOSC DE RIBERA. Ressegueix els següents rius: Serinyadell. Vegetació molt alterada per l’home sobretot en els trams inicials i al vorejar el poble. No hi ha una comunitat clara, està molt fragmentat, així hi trobem: freixe de fulla estreta, om, avellaner,saüc,auró blanc, gatell,..i introduïts per l’home figueres, cirerers, canyes,.. Ser. Hi trobem ben representada la verneda (Lamio-Alnetum glutinosae).L’arbre dominant és el vern, acompanyat de freixe de fulla estreta i l’om. En l’estrat arbustiu hi trobem el saüc, l’avellaner, el sanguinyol..En l’estrat herbaci:buixol,prímules,consoldes, marxívol,marcòlic...L’home l’ha alterat en alguns trams i hi ha plantat espècies de creixement ràpid per a obtenir-ne fusta com són plàtans, pollancres i acàcies. Merdançà. Verneda ben constituïda. Fluvià. Afectat per plantacions de plàtans i pollancres.   La vegetació arbustiva que podem trobar és: GARRIGA I BROLLA de romaní i bruc d’hivern amb sanguinària. Sovint amb pi blanc. És una comunitat vegetal de zones de solei. En podem trobar en els marges de camps a prop de Sant Miquel ses Vinyes, Ca n’Arbussar, els Refugis,.. BARDISSA amb roldor o roure o espinavessa. Es propi de marges de camps i a les vorades de carreteres i línies elèctriques. En trobem per exemple entre Can Malloles i el Mas.   La vegetació de prat la trobem a les planes que no han estat cultivades i al marges de zones boscoses. Són llistonars, prats, fenassars, joncedes,...   La vegetació aquàtica i palustre, pròpia de zones fontinals( font dels Màrtirs,font de la Canova, font d’en Cofí, font de Gatielles,..) cursos d’aigua i zones pantanoses.   La vegetació antròpica la trobem sobretot en les plantacions agrícoles: conreu de secà al Pla de Martís i de regadiu en horts al voltant del Serinyadell. També en plantacions forestals: pollancredes, platanedes i pins, per aprofitar la fusta per fer-ne palets i paper.   Arbres monumentals del municipi: Aulines de Can Servosa, Aulines de Can Soler, Aulina Reclamadora, Aulina Grossa de la Canova de N’Illa, Alzina Vella de la Cadavall, Llorer de Budellers de Dalt, Pi del Cingle de les Nou Hores a Bacs, Roure de la Creu de Can Gelada, Saula de Can Mollet.  

La fauna de Serinyà és molt semblant a la resta de municipis del Pla de l’Estany. Cal destacar com a artròpodes la presència de la papallona Graèlsia (Graellsia isabellae) degut a les plantacions de pi roig i pinassa, que són l’aliment de les erugues. Com a mol·lusc, és important la població de nàiades (Unio elongatulus ssp. aleroni) al riu Ser. És una espècie protegida a nivell europeu pel conveni de Berna. Una zona amb especial biodiversitat d’espècies és la Reserva de Fauna de l’ Illa del Fluvià o de Fares que ocupa una superfície de 65 ha. i està situada entre els termes de Serinyà, Sant Ferriol i Maià de Montcal. S’hi poden trobar multitud d’animals aquàtics: escarabats d’aigua, sabaters, sangoneres,esponges, gambetes,.. També amfibis: granotes verdes, reinetes, tritons,.. i rèptils com la tortuga de rierol...Però se’ns dubte, el grup més nombrós és el d’ocells: corbs marins, bernats pescaires, ànecs collverds, blauets, martinets de nit, polles d’aigua, cabussets i rasclons...S’han observat ocells rapinyaires com el milà negre i el petit falcó mostatxut...També el picot garser petit, que viu a les pollancredes de la riba. Pel que fa a mamífers s’hi ha introduït la llúdria. I s’hi ha trobat com a la resta del municipi el senglar, el cabirol i la mostela. Les espècies introduïdes per l’home que podem veure són el visó americà i el cranc americà.

La font de Sant Nicolau a Sant Miquel de Campmajor, la del Freixa a Banyoles, la de la Teula a Fontcoberta, la de'n Vilà a Serinyà o la de Can Janic a Palol de Revardit, són algunes de les fonts poc conegudes que podem trobar caminant pel Pla de l'Estany.   Fonts on s'arriba amb una certa facilitat (excepte la de Can Janic), que malgrat estar en diferents estats de conservació (algunes més embardissades, d'altres menys) Seguiexen oferint aigua ben fresca (entre 15 i 16ºC) als caminants. Actualment de les fonts citades, la de la Teula és la més abundosa, mentre que la del Freixa resta seca.    

La font de Sant Nicolau a Sant Miquel de Campmajor, la del Freixa a Banyoles, la de la Teula a Fontcoberta, la de'n Vilà a Serinyà o la de Can Janic a Palol de Revardit, són algunes de les fonts poc conegudes que podem trobar caminant pel Pla de l'Estany.   Fonts on s'arriba amb una certa facilitat (excepte la de Can Janic), que malgrat estar en diferents estats de conservació (algunes més embardissades, d'altres menys) Seguiexen oferint aigua ben fresca (entre 15 i 16ºC) als caminants. Actualment de les fonts citades, la de la Teula és la més abundosa, mentre que la del Freixa resta seca.    

L’Associació Nari Nan està formada per un grup de persones del poble amb diferents inquietuts i maneres de fer, però que treballem per un mateix objectiu: donar més vida al nostre poble. Volem fer de les nostres festes i actes un punt de  trobada per tots els Serinyanencs i Serinyanenques. Per això, des d’aquí volem animar a totes les persones, grans i petites, nascudes al poble o acabades d’arribar, a participar en aquesta associació aportant el vostre granet de sorra als diferents actes que anem preparant. Podeu contactar amb nosaltres a través de l’adreça: narinan@serinya.cat , o bé ens trobareu a Can Beia.