Bescaran

Benvinguts gent de la vila,/ forasters i els del voltant benvinguts a aquesta festa,/ benvinguts a Bescaran   Entre Bescaran i Andorra/ hi ha una entreta relació no sols ara que es remunta/ben bé als temps de l'antigor.   Tant pot ser això per la feina/que ofereix el Principat com perquè d'ambdues bandes,/ al llarg del temps s'han casat.   Si us explico aquestes coses/és perquè us vull emmarcar una història, una llegenda/que s'explicava temps ha.   Fa molts i molts anys enrere/quan per aquests boscos de pins no hi havia carreteres,/ només hi havia camins.   Els de Bescaran tingueren/gairebé a tocar de mans la possibilitat ferma/de poder ser andorrans.   Els calia sols per ser-ho,/ un darrer pas important s'havia arribar a un pacte/entre Andorra i Bescaran.   Que si Bescaran donava/als d'Andorra un cavall blanc andorrans esdevindrien/tots plegats, sense entrebanc.   Es reuní tot el poble/dies sencers rumiant si és que s'ho deixaven córrer/o ho tiraven endavant.   Al final van decidir-se/ i aleshores van triar el millor cavall del poble/ i els fadrins de més fiar.   L'endemà a punta de dia/ abans el sol no s'alcés, tot el poble era a la plaça/ a acomiadar els missatgers.   Els donen menjar i beguda/ perquè no hagin de patir, s'acomiaden en silenci/ i comencen el camí.   Els fadrins obren la marxa,/ gairebé solemnement el cavall segueix darrere/ amb el seu blanc resplendent.   La mirada fixa a Andorra/ el Port Negre, o Monturull, disposats a arribar a terme/ saltant qualsevol escull.   Decidits, però sense pressa,/ deixen el poble i el riu les deveses i les bordes, /les pastures, el pletiu.   Així que en el bosc s'endinsen/ el temps fa un canvi sobtat, el cel s'ennegreix tot d'una,/ gairebé feia feredat.   No per això aturen la marxa,/ la seva ànsia és anar endavant, estrenyen més fort la brida/ i segueixen caminant.   Poc després comença a ploure/ per aquells boscos ancestrals de primer és pluja fina,/ després a bots i barrals.   Però els missatgers no s'espanten/ tot i que se'n facin creus, no els detura pas la fosca/ ni el anar xops de cap a peus.   Poc més enllà una altra plaga/ fortament els colpejà tot i ser en ple mes d'agost/ els va comançar a nevar.   Una enorme borrufada/ de neu tot ho va emblanquir, de tant espessa que queia/ ja no es veia ni el cami.   Als fadrins, amb la basarda,/ se'ls hi glaçava la sang la feinada que tenien/ d'aquantar aquell cavall blanc.   Com més avançava el dia/ més gran era el temporal, el vent i la veu colpien/ amb una fúria infernal.   El cavall, d'una estrabada/ dels lligams s'ha deslliurat i es capbussa dins la fosca/ de l'espessa tempestat.   Va ser com per art de màgia/ que parà de bufar el vent i que la neu es va fondre/ i sortí un sol resplendent.   Els fadrins, que no s'ho creien,/ es miraven estranyats: Com podrien explicar-ho/ els prendrien per orats.   Una cosa quedà clara/ a aquells fadrins pirinencs i és que el destí del seu poble/ era ser bescaranencs.   Però si mai anéssiu a Andorra/ aprofiteu l'ocasió i feu una passejada/ si és a l'hivern molt millor.     Que veureu una escultura/ d'un cavall immaculat que treu l'escalfor de dintre/ i tot ell queda gebrat.   Pregunteu què significa,/ no sé pas si us ho diran però pot ser que representi/ el cavall de Bescaran.   Aquest romanço, lletra i música de Jaume Arnella i expressament composat per a l'ocasió, fou estrenat a Bescaran, en el marc de la 2ª Trobada de Cantautors, el dissabte 9 de juliol de 2005.   Associació - Bescaran Cultura Tardor 2011    

PUIG GOSEU DE TANTA GLÒRIA I DE DÉU SOU TAN AMAT: TENIU-NOS SEMPRE EN MEMÒRIA MARTÍ BENAVENTURAT.   ALS DEU ANYS DE VOSTRA EDAT ALS VOSTRES PARES DEIXÀREU, I DE DÉU TOT INFLAMANT A LA ESGLÉSIA VOS HI ANÀREU, PUIG FÓREU TAN GRAN PRELAT I ESTEU ARA EN LA GLÒRIA TENIU-NOS SEMPRE EN MEMÒRIA MARTÍ BENAVENTURAT.   ABANS QUE FÓREU CRISTIÀ MOGUT DE SANT ESPERIT DONÀREU DE CARITAT AL POBRE DE JESUCRIST DE LA CAPA LA MEITAT ACLAMANT DEL MÓN VICTÒRIA TENIU-NOS SEMPRE EN MEMÒRIA MARTÍ BENAVENTURAT.     DESPRÉS D´ÉSSER BATEJAT RENUNCIÀREU A LA MILÍCIA PER ESTAR MÉS APARTAT DEL MÓN I DE LA COBDÍCIA DE TOT FÓREU ASSENYALAT ALCANÇANT SEMPRE LA VICTÒRIA TENIU-NOS SEMPRE EN MEMÒRIA MARTÍ BENAVENTURAT.   DESPRÉS D´HAVER GOVERNAT VOSTRA ESGLÉSIA SANTAMENT PLE DE TOTA SANTEDAT PARTIREU ALEGRAMENT D´ESTA VIDA ACOMPANYAT DELS CORTESANS DE LA GLÒRIA TENIU-NOS SEMPRE EN MEMÒRIA MARTÍ BENAVENTURAT.   ALS MALALTS, COIXOS, CONTRETS VÓS SALUD ELS ALCANÇÀREU I AMB VÓS PODEU TANT SER PATRÓ DE BESCARAN I PER VOSTRA GRAN CARITAT PREGUEU AL REI DE LA GLÒRIA TENIU-NOS SEMPRE EN MEMÒRIA MARTÍ BENAVENTURAT.   ORACIÓ: OH DÉU, QUE NO ÉS IMPOSSIBLE PRESERVAR EN EL BÉ PER NOSTRES PROPIS FORCES,US  DEMANEM, PROPICI, ENS OTORGUEU PROTECCIÓ CONTRA TOT ADVERS PER LA INTERSECCIÓ DE SANT MARTÍ, BISBE, PER NOSTRE SENYOR JESUCRIST. Associació - Bescaran Cultura Tardor 2011

Bescaran Cultura és una associació cultural, sense ànim de lucre, constituïda l'any 2007 i inscrita al Registre d'entitats de la Generalitat de Catalunya amb el n. 34720/3. Els seus objectius principals són: dur a terme activitats culturals a Bescaran, participar activament en la recuperació del patrimoni històric, defensar el patrimoni natural i difondre la riquesa cultural, patrimonial i natural de Bescaran. Des dels seus inicis ha promogut i organitzat la “Trobada de Cantautors” -que es celebra actualment el tercer dissabte de juliol, havent assolit l'any 2011 la 8a edició- i la “Caminada Popular de Sant Martí” -el tercer diumenge d'octubre-. A la vegada promou la participació popular en la Festa del Roser de Bescaran, en la Festa Major de Sant Martí i en l'Olla de Carnaval, entre d'altres.  Més informació a facebook “Bescaran Cultura” Autor - Ignasi Doñate Tardor 2011

HISTÒRICS La remota presència humana a Bescaran és testimoniada pels tres sepulcres megalítics de l'edat de bronze , que encara avui es conserven. Bescaran, amb més de 1.000 anys d'història, ja és esmentat el s. IXè a l'Acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell. La seva història va lligada a l'antic monestir de Sant Martí, quan ja abandonat, fou unit l'any 914 al cenobi de Sant Serni de Tavèrnoles.  Consta que l'any 1012 hi havia en el mateix lloc un castell, propietat del vescompte de Castellbó, que fou enderrocat -a excepció de la torre romànica de sis pisos, encara existent- en començar el segle XIII. El poble fou permutat l'any 988 pel compte Borrell II a favor del bisbe d'Urgell i de la canònica de Santa Maria de la Seu. Tot i així, els habitants de Bescaran eren “homes lliures”, fet que es relaciona amb l'existència del colomer medieval. Tot i així, des de finals del segle XI els bescaranencs pagaven, a canvi de protecció i defensa, un cens anual al bisbe. De fet, Bescaran pertangué al senyoriu i jurisdicció de la catedral d'Urgell fins la desamortització del segle XIX. L'any 1838 s'innaugurà l'actual església parroquial i l'accés al poble no es normalitzà fins l'any 1949 amb la construcció de la carretera que puja d'Estamariu, així com del pont que dóna accés a Bescaran al costat del vell molí, en activitat fins l'any 1972. Des de l'any 1970 forma part del municipi de Valls de Valira, tot i que el riu Bescaran no és tributari de la Valira sinó del Segre, al qual desemboca pel seu marge dret.  Autor - Ignasi Doñate