Ogassa

Us trobeu en un petit poble a la falda del Prepirineu. Som 260 habitants que us volem fer conèixer el nostre paisatge, la nostra història i la de la revolució minera, que va tenir lloc al nostre municipi i que va marcar el nostre passat com a motor d'un moviment industrial essencial per al creixement de Catalunya.
La història d'Ogassa es perd en l'edat mitjana. Eren terres i cases que pertanyien a l'Església -L'abat Oliva, l'Abadessa Emma- i, a grans senyors-els d'Oriol, Guifré el Pelós.... Hi ha també el mite del comte Arnau, que expia les seves penes per les nostres muntanyes. Així era Ogassa fins que un pagès o un ferrer - hi ha dues versions de la història- van trobar unes pedres negres que tenien poder calòric i que es començaven a conèixer a tot arreu com a font d'energia: el carbó. Les grans companyies mineres comencen l'explotació de les mines l'any 1838 i, s'allarga fins que el 1967 es va tancar l'última mina, la Dolça, i amb ella el ferrocarril que havia arribat a la comarca el 1880. Un tren que va donar molta empenta a la indústria catalana.

Enfilem cap a l'estació de cable aeri de ca l'Armengol. Aquest edifici es va inaugurar el 1940 com a nova solució per al gran problema del transport del carbó. Venia del tall obert de Can Camps, aquí es repartia cap a la fàbrica i als tallers, on es rentava o es preparava per a la comercialització. Als tallers hi havia també l'economat, on es venien productes de fora, tan necessaris com ara l'arros, l'oli, vi... Pujant pel torrent, arribem a la font gran, on es va crear la primera turbina que donava llum a les cases mineres i a la indústria. Ogassa va ser el segon poble de la península en tenir llum elèctrica, l'any 1900, aproximadament.

És un poble ric en aigua, fonts, mines, esglésies romàniques dels segles X, XI i XII, masos, geologia, muntanyes, natura i, recentment, mites: els que ha sembrat aquí en Lluís Maria Xirinacs en escollir aquestes terres per venir-hi a morir en acte d'ofrena mística i en incorporar en el seu Dietari Final els mites de l'Amic i de l'Amat de Ramon Llull, els quals han servit d'inspiració per l'itinerari cultural i iniciàtic "El Camí de Vidabona".

Aquí, a Ogassa us rebrem com a casa.