Antoni Tàpies

Gràcies pel teu art, que des de la innovació i des del més profund arrelament i compromís cultural i social amb el nostre país, t'ha fet un català universal. Deixes un immens llegat a Catalunya i al món.

Quan et vam venir a veure l'any 2007 acompanyats per en Lluís M. Xirinacs per presentar-te el projecte "el Camí", ens vas acollir amb la teva bonhomia i senzillesa que ens va impressionar, al costat de la teva dona i fidel companya Teresa. Ens vas ensenyar el teu taller. Ens vas dir que, malgrat la vista a estones te la jugava, cada dia pintaves perquè allà et senties tu, lliure, ple.

Ens vas dir que t'expliquéssim el projecte del Camí. Et vam demanar si et vindria de gust oferir un dibuix teu per ajudar-lo. De seguida ens vas respondre que sí. La forma de 8 que té el Camí t'hi va inspirar. Ens vas dir: "Justament acabo de fer també una peça en forma de 8". Ens la vas ensenyar. L'havies fet amb un raspall d'escombrar. Genial. Uns dies després na Teresa ens va avisar que ja l'havies fet, que si el volíem venir a veure. No sé si us agradarà -ens vas dir. I tant! -vam fer entusiasmats- Molt! -Mai acabo d'estar del tot satisfet amb les meves obres -ens vas confiar. Potser per això has festejat sempre amb la sublimitat i, a través de la teva ingent obra, has transmès grandesa, genialitat, interpel·lació, realitat, amor, compromís. Aquell dia parlàvem de vuits. Tu has marxat als 88, un número que té significats molt relacionats amb la creu que posaves a les teves obres.

Ens has regalat una visió, des de l'art contemporani, del mapa dels Països Catalans representats pel 8 del Camí que els abraça i relliga, amb les tres pinzellades vermelles que representen el Principat de Catalunya, les Illes i el País Valencià (dades tècniques de l'obra).

Els del Camí som uns més de la llarga llista de moviments socials del país que comptem amb un obsequi teu, un veritable privilegi, un regal del més alt nivell. Sumem el nostre sentiment de dol, de pèrdua i de joia al de tants d'altres d'aquí i d'arreu del món.

Aquell dia ens vas dir que la salut et flaquejava. En Xirinacs, en acomiadar-nos, et va deixar anar una de les seves frases sempre fondes: "el sol de la posta és el més bell de tots". Ell, un altre català universal, tenia previst secretament marxar pocs mesos després.

Ens queda el teu record humà i la teva obra, que ens continuarà acompanyant a viure els sorprenents paisatges de l'experiència de l'art del més alt nivell, ensenyant-nos a ser cada dia més grans, més lliures i més oberts, tot eixamplant el nostre univers interior.