Des d’Olot, seguint la via verda Olot- Girona (antiga traça del carrilet que feia el mateix trajecte) arribareu al Parc de Pedra Tosca, sorprenent per la seva singularitat, perquè tot i l’abundant obra de pedra seca que hi ha a Catalunya, La Garrotxa es l’únic indret del país on s’ha treballat amb pedra volcànica. En un territori profundament modificat per l’activitat volcànica fins fa tant sols uns 11.500 anys, sobre el qual es va anar dipositant una fina capa de terra d’una fertilitat especial derivada del seu origen eruptiu i s’hi va anar instal·lant la vegetació fins formar-se un bosc de roure pènol que es va eliminar quan, com a conseqüència del procés de desamortització de Mendizábal, ja al segle XIX, les terres varen passar als habitants del territori, que varen arrencar tot un seguit d’artigues a fi de disposar de terres per obtenir aliments (es coneix com artiga la peça de conreu procedent de la tala d’una superfície de bosc i que deu la seva fertilitat als nutrients acumulats procedents del bosc. Quan s’hi aporten nutrients externs perd la condició d’artiga, i es converteix en un hort o camp de conreus convencional). Però aquells homes i dones, a més de tallar el bosc varen tenir necessitat de separar la terra de les pedres, molt abundants, que es varen anar amuntegant als límits de les artigues i tot i la seva nul·la utilitat pels cultius, es varen convertir en un element útil per dividir horts i camins i per construir petites barraques per guardar eines, i fer de refugi prou necessari en una zona sense altres possibilitats de protegir-se de les inclemències del temps. Una bona part d’aquella obra de pedra seca, generada només per la necessitat d’obtenir aliments, ha arribat als nostres dies com l’únic testimoni d’un període de la nostra història.
Aquestes terres i l’obra de pedra seca es va abandonar a la seva sort a mitjans del segle XX, quan es va disposar d’altres mitjans per guanyar-se la vida i es va convertir en un espai en procés de degradació fins l’any 1982, quan la seva inclusió al Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa li va donar una necessària protecció. Mentrestant, una part de l’obra de pedra seca va restar protegida d’agressions destructores precisament per la dificultat d’accés i per la seva pròpia duresa.
Entre els anys 2003 i 2005, el desenvolupament d’un projecte Life que va promoure l’Ajuntament de Les Preses i va finançar la Unió Europea va permetre fer un seguit d’actuacions i recuperar unes 26 Has. d’aquest llegat de pedra seca, que ha arribat als nostres dies gràcies a les constants accions de manteniment i millora dutes a terme des de la seva recuperació per l’Ajuntament de Les Preses.
A la mateixa via verda hi ha un punt d’informació i servei de bar que es obert cada dia durant els mesos de juliol, agost i setembre, i els caps de setmana la resta de l’any, però que en tot cas mai limita la visita a l Parc de Pedra, d’accés lliure, també des de la mateixa via verda pocs metres mes enllà del punt d’informació.
L’entrada al parc es fa a través d’una obra arquitectònica de la qual son autors els arquitectes olotins Aranda-Pigem-Vilata, que ha rebut diversos premis, i que a través del pas per un espai buit vol representar la transició de l’època actual a la de quan es va bastir tot l’entramat de parets, camins i barraques. Un seguit de camins senyalitzats ens conduiran a través de les artigues, si volem fins el mateix riu Fluvià i finalment al mateix punt de sortida.
El Parc de Pedra Tosca es un lloc de pau i silenci, pràcticament conservat tal com ens el varen deixar els avantpassats, amb cultius antics, plantes aromàtiques i flora i fauna típica d’espais de climatologia extrema que malgrat la duresa de les pedres acull al visitant, i no en va s’ha convertit en un punt de referència per veïns i visitants que aprecien l’harmonia generada pel conjunt de factors que configuren aquest espai únic.
La recuperació d’aquest entorn també ha propiciat un seguit d’activitats paralel.les i perfectament relacionades amb els usos del territori que consisteixen en la celebració de cursos, jornades tècniques i tallers al punt d’informació, entre els més rellevants dels quals es pot esmenar la construcció amb pedra seca, l’elaboració de ratafia artesana, la destil·lació d’essències d’espígol, diversos tallers basats en l’ús de les plantes i jornades sobre el cultiu i poda de fruiters.
Autor:
Joan Ayats, tècnic del Parc
