Cultura tradicional (balls, festes, etc.)

Vallgorguina organitza cada any una fira d'importància tradicional: La Fira del Bosc i la Terra. Es tracta de la principal activitat organitzada per la Festa Major de Sant Andreu. "Significa un esdeveniment per la vida del poble ja que de molt, és el moment de l’any on es reuneix més nombre de visitants vinguts d’arreu per a gaudir de la festa, les activitats i la gran varietat de productes artesans d’una qualitat immillorable. El bosc i la terra, que li donen nom, reben l’homenatge d’un poble que té les seves arrels en aquests dos elements. El bosc, el gran protagonista de Vallgorguina, vila embolcallada per l’entorn forestal que li havia donat vida amb unes activitats estretament lligades al món silvícola: bosquerols, llenyataires, carboners, peladors de suro, i tot un seguit d’activitats i oficis que també hi estaven relacionades, com els tapers, els que feien rodells, els feixinaires, els carreters, etc."

Barcelona té dues festes majors, que se celebren els dies de les dues copatrones. La que va ser única patrona fins el 1687, santa Eulàlia, apadrina en temps moderns la festa major d’hivern (12 de febrer). Per la seva banda, la Mercè (24 de setembre) va esdevenir copatrona el 1687 després que molts barcelonins li atribuïssin la protecció de la ciutat d’una plaga de llagostes, però no va ser mereixedora de festa major fins el 1871, passats tres anys de la ratificació papal com a patrona. Santa Eulàlia és pròdiga en esdeveniments festius tradicionals: durant la Passejada de les Laies, totes les gegantes de la ciutat vella es reuneixen a la plaça de Sant Josep Oriol per homenatjar la màrtir a la Baixada de Santa Eulàlia d’on, tot dansant el ball de la santa, arriben a la plaça de Sant Jaume. S’organitza també el Seguici de santa Eulàlia, una trobada de tots els gegants de Ciutat Vella que s’escau el diumenge més proper al 12 de febrer. Se celebra el tradicional correfoc barceloní, en què participen la Mulassa, el Drac de Ciutat Vella, la Víbria de Barcelona, la Tarasca, l’Arpella del barri Gòtic i el Dofí del Casc Antic, entre d’altres, i es fa la Passejada cívica, una cercavila nocturna enllumenada per torxes en la qual un escriptor, historiador o periodista va comentant episodis històrics des de la plaça del Pedró del Raval, passant pel Gòtic i la Ribera, fins a la basílica de Santa Maria del Mar. Cal no oblidar que durant aquestes festes molts edificis d’interès com l’Ajuntament, Ca l’Ardiaca i la Casa dels Entremesos, obren les seves portes als visitants, i que es pot accedir de franc a la majoria de museus de Barcelona. Dels gairebé 500 actes festius que es preparen per la Mercè, els més populars són els concerts del cicle Barcelona Acció Musical (BAM); els de la Mercè Arts de Carrer (MAC); la festa al cel, que inclou una trobada d’avions acrobàtics, globus i ultralleugers; la festa del foc, en què s’inclouen el Correfoc i el Piromusical, i els relatius a la cultura tradicional i popular catalana: els Castellers de Barcelona, els Diables, l’Àliga i els Gegants de la Ciutat, els trabucaires i els bastoners de diferents barris participen als diferents actes de cultura popular com el Toc d’Inici, la Matinada de Grallers, la Galejada de Trabucaires, el Matí Bastoner, la Cavalcada, el Seguici d’Autoritats, la Diada Castellera, etc.

Aquí teniu l'artícle sobre els darrers carboners d'Esporles aportat per n'Antoni Bauçà i que es va publicar a la revista Sportulis a la tardor del 2008. DARRERS CARBONERS D'ESPORLES  (Clicau l'enllaç per descarregar l'article)

El Centre d’Interpretació Andorra Romànica ens ofereix l’oportunitat de descobrir l’estil que domina a les Valls i aprofundir-hi. Tracta totes les manifestacions artístiques des del naixement del romànic i seguint les diferents onades d’influències artístiques. Exposa peces andorranes rellevants i ofereix audiovisuals i visites guiades per aprendre les característiques principals d’aquest estil. Per a més informació i reserves: (+ 376) 839 760, www.patrimonicultural.ad i reserves.museus@andorra.ad La Farga Rossell, dins la Ruta del Ferro, és un antic taller preindustrial dedicat a l’obtenció del ferro en brut que representa un dels centres d’interpretació més emblemàtics d’Andorra. Construïda entre el 1842 i el 1846 i en funcionament fins al 1876, va ser una de les últimes fargues actives del Principat. Avui en dia, permet explicar el procés de transformació del mineral del ferro en lingots i la seva comercialització. Se’n pot visitar el taller, on es pot veure el funcionament d’un martinet i de la trompa accionats per força hidràulica. Per a més informació: www.fargarossell.ad Els amants del novè art, a més, poden visitar a la Massana el Museu del Còmic i el seu seguit d’exposicions periòdiques sobre autors consagrats a escala mundial, com és el cas d’Antonio Bernal, Alfonso Font, Philippe Xavier i Ana Miralles. Per a més informació: (+ 376) 835 693 i www.arca.ad

El Cicle de Cinema de Muntanya i de Viatges, organitzat de manera conjunta pel Comú de la Massana i el d’Ordino, projecta films dedicats a l’ascensió de les grans cotes mundials que es completen amb conferències en què participen directors i protagonistes de les pel•lícules. També s’hi fan visualitzacions de reportatges fotogràfics i films de viatges exòtics. El Saló del Còmic d’Andorra, repartit per diferents seus de la Massana, és un esdeveniment consolidat de caire internacional que, des de l’any 2003, té la presència d’artistes d’alt nivell i ofereix tota mena de conferències, presentacions de llibres, projeccions, concursos, exposicions i tallers de còmics. Per a més informació: www.lamassanacomic.ad Dins l’àmbit teatral, hi ha la Temporada de Teatre de la Massana, en què l’ENA (Escena Nacional d’Andorra) organitza representacions teatrals que es fan durant tot l’any al Teatre Les Fontetes. El ventall de l’oferta de què pot gaudir el públic és ampli: des d’obres de teatre i lectures dramatitzades fins a espectacles musicals i curtmetratges. Una manera original de conèixer la Massana és amb les visites teatralitzades del Sisquet de Can Sisquede, un pagès del segle passat que ens explica durant els mesos d’estiu les anècdotes i els tipus de vida de la parròquia. Una altra oferta, que es pot prendre com a excusa per conèixer els museus massanencs, és gaudir de les nits d’estiu assistint als espectacles de petit format que s’hi fan.

El Museu del Tabac, inaugurat l’any 2003, ocupa l’edifici on va funcionar l’antiga fàbrica de tabac Reig entre el 1909 i el 1957. A través d’un sistema multimèdia, els visitants fan un recorregut que els ofereix una visió àmplia de la presència històrica i de la pervivència d’aquesta indústria: s’expliquen els diferents processos de treball amb el tabac, la manufactura dels productes i la seva comercialització. Aquest centre, a més, organitza exposicions temporals d’art. Per a més informació: tel. (+376) 741 545 i www.museudeltabac.com Ara bé, si el que voleu és conèixer més a fons l’àrea urbana de la parròquia, hi ha dos itineraris a escollir. L’un és la Ronda Laurediana, que permet realitzar una passejada pel nucli de la vida social i cultural de Sant Julià de Lòria i conèixer l’evolució del poble des del s. XII fins als nostres dies a través de testimonis arquitectònics. L’altre és l’itinerari de l’home i la matèria, una ruta que mostra com l’home fa ús dels elements i la matèria de la terra tant per assegurar-se l’existència com per proveir-se d’un mitjà d’expressió. El recorregut va enllaçant diferents fonts i escultures, com ara Vincles, una obra d’Àngel Calvente Gutiérrez que està situada a la plaça de la Germandat de Sant Julià de Lòria i que fa referència a tots els vincles afectius que es poden crear en una plaça a més de ser la representació estàtica de la marratxa; o Banyista nua, una estàtua de Josep Viladomat Massanas construïda el 1937 que mostra els trets propis de l’ideal femení noucentista i que té una rèplica al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany en una col•lecció permanent de l’artista.

El riu d’Os neix al peu de la coma de Setúria i, en el sector més baix, on se’l coneix també com a riu de Bixessarri, deixa les seves aigües a la Valira, tocant l’indret on hi havia el pont d’Aixovall. Una part central del seu curs, però, no la fa en territori andorrà i això és perquè, segons conta la llegenda, els andorrans van perdre la vall d’Os, el tros català que rega aquest riu, en una partida de cartes.

A Ogassa es practiquen diversos balls tradicionals: El ball de Sant Ferriol (ballat pels més petits) El ball de la Maniera El ball de la Mare de Déu del Puig de França o ball francès (aquests dos darrers, ballats pels joves).

Conta la llegenda que, després de nombrosos atacs infructuosos per conquerir el castell de Sant Vicenç (sobre Santa Coloma), els soldats andorrans es van empescar un pla: van pujar a assetjar el castell en una nit que no hi havia tot fent passar a davant una gran multitud de moltons als quals els havien posat una espelma encesa el cap. En veure’ls venir, els enemics van figurar-se que s’hi apropava un gran exèrcit i, morts de por, es van rendir immediatament.

Un dels espais que val la pena veure és la Casa de la Vall, la qual es pot visitar amb una reserva prèvia i mitjançant una visita guiada. Permet conèixer la història de l’edifici, que al mateix temps va íntimament lligada a la història del país. Per a més informació: apartat de Patrimoni; per a visites: www.museus.ad i guies_casa_de_la_vall@govern.ad El Museu Obert de Geologia Roques al Carrer és una iniciativa que mostra la geodiversitat mundial i el patrimoni geològic a Andorra a través de l’observació d’elements de l’entorn quotidià. La passejada pels carrers d’Andorra la Vella ens explica mitjançant una sèrie de plafons el món de la geologia. El museu està dividit en tres parts: el jardí de roques, l’itinerari geològic i l’itinerari per l’arquitectura del granit. Amb aquest darrer podreu conèixer l’art dels picapedrers tant en construccions tradicionals com en modernes, alhora que aprendreu que el granit ha estat un dels tipus de roca més utilitzats en arquitectura, pel fet que es pot trobar en gran quantitat a Andorra la Vella. I és que la part antiga de la vila està assentada damunt d’un dels contraforts de la serralada granítica de Carroi, que la domina. Per a més informació: www.roquesalcarrer.ad i http://turisme.andorralavella.ad