Osona

Patrimoni: 

A l’est de la comarca trobareu un conjunt paisatgístic de gran varietat i bellesa format pels cingles de Bertí i els massissos del Montseny, les Guilleries i el Collsacabra. La comarca conserva l’empremta del romànic en esglésies com Sant Martí del Brull, Sant Vicenç de Torelló, Santa Eugènia de Berga i Sant Esteve de Tavèrnoles; però aquest estil també és visible al monestir de Sant Pere de Casserres, al campanar de la catedral de Vic i al conjunt de Santa Maria de Lluçà –que, a més, disposa de l’exposició de pintures murals gòtiques-. També són característics de la comarca el modernisme de Sant Julià de Vilatorta, el poble d’estampa medieval de Rupit o el santuari de la Gleva, a les Masies de Voltregà. Per altra banda, si us interessa la fusió entre l’art i el paisatge, podeu visitar el Prat Verd del poble de Malla -una antiga plantació d’avets de Nadal que s’ha convertit en un bosc ple d’escultures- o el Castell de Montesquiu –al nord de la comarca- i les 500 ha que l’envolten de boscos i racons enjardinats. Si us hi atanseu, també us atraurà el paisatge del pantà de Sau, ara amb l’antiga església al descobert.

Tradicions: 

És emblemàtic el Mercat del Ram de Vic, ja només pel fet de ser el més antic de tots els que es fan a la capital osonenca. A la comarca també hi ha la Fira del Pescador de Roda de Ter, la Festa del Bolet de Seva, la Fira de la Castanya de Viladrau, la Fira de l’Avet d’Espinelves i la Festa del Pi de Centelles, entre moltes d’altres.

Dades Generals
Superfície: 
1 260.00km²
Data Població: 
2011
Població: 
154 204hab.
Densitat població: 
122.40hab/km²
Introducció: 

Osona és una plana encaixada entre els Prepirineus, al nord; la serralada Transversal, a l’est, i la serralada Prelitoral,al sud-oest. La banyen la conca del Besòs (al sud) i la del Ter (al nord-est) i té com a centre una ciutat que és seu de bisbat i de mercats: Vic. Terra de sants, bandolers i bruixes, la comarca està formada per cinquanta-un municipis, dels quals només sis superen els cinc mil habitants i concentren junts més del 50% de la població comarcal (Centelles, Manlleu, Roda de Ter, Taradell, Tona, Torelló i Vic).

Moviments socials: 

“El Lluçanès és comarca”. Dins d’Osona hi ha el Lluçanès, un territori format per tretze municipis de l’altiplà del nord-oest de la plana que inclou les poblacions de Santa Maria de Merlès del Berguedà i Sant Feliu Sasserra del Bages i que reivindica el reconeixement de la seva identitat pròpia.

Etimologia del nom: 
En època romana la ciutat de Vic s’anomenava Auso,-onis; però l’origen d’aquest nom és preromà, ja que en documentació antiga hi ha la forma ibèrica de significat desconegut Ausesken. Amb el temps, la comarca adquirí el nom d’Ausona i, posteriorment, hi va haver una evolució d’au cap a o.
Activitat econòmica: 

La boira característica de la plana ha generat una terra rica i humida apta per al conreu. Actualment el sector primari d‘Osona ocupa una de les posicions més elevades del Principat, sobretot gràcies a la ramaderia, activitat que s’ha mostrat dinàmica i en creixement. Val a dir que Osona és la principal productora de llet del Principat -seguida de l’Alt Empordà- i que la indústria porcina és un altre gran motor de la comarca. La cria de porcs és tan gran que pràcticament ja no es pot incrementar més i aquest fet ha estat aprofitat des dels anys 80 per les comarques veïnes per poder créixer dins d’aquest mercat. El toc negatiu, però, l’aporta la concentració de purins amb què la plana es va veure afecta fa pocs anys, fet que ha comportat una forta pressió mediambiental. L’activitat industrial es va començar a instal•lar al nord de la comarca per aprofitar l’energia del Ter, i es van construir colònies i fàbriques al llarg del riu. Els sectors més desenvolupats són el de la indústria tèxtil, l’alimentària i la metal•lúrgia. Actualment els principals nuclis de desenvolupament industrial són Vic, Manlleu i Torelló; un segon lloc l’ocupen Roda de Ter i les Masies de Voltregà i, en menor grau, destaca el sector meridional de Centelles, Balenyà i Tona. El sector serveis, en canvi, no arriba a la mitjana catalana, però recentment ha rebut un fort impuls amb la creació de rutes turístiques i la dinamització que ha aportat la Universitat de Vic. Osona és una comarca amb una forta tradició de mercats i fires i moltes es fan a Vic, ciutat que acull un dels principals mercats de Catalunya.

Gastronomia: 

Són típics de la comarca tots els derivats del porc, però en destaquen els embotits com ara llonganisses, fuets i bisbes. A més, per la seva condició de terra humida, a Osona hi creixen els bolets en abundància: pinetells, rovellons, fredolics, tòfones... Les mongetes del Collsacabra gaudeixen de bon renom, així com les patates del bufet i les castanyes de la zona septentrional del Montseny. Pel que fa als dolços, sobresurt el pa de pessic de Vic.

Museus: 

. A Vic hi ha un museu que ha esdevingut un referent pel que fa als estils d’art romànic i gòtic europeus, el Museu Episcopal; a la capital, però, també hi trobareu el Museu de l’Art de la Pell –amb objectes relacionats amb aquest material- i el Museu Claretià, dedicat al fundador d’aquest orde religiós. També són molt recomanables el Museu Industrial del Ter –situat en una antiga fàbrica tèxtil de Manlleu-, que fa una anàlisi del riu i mostra l’aprofitament industrial que se n’ha fet; el Museu de l’Esquerda - a Roda de Ter-, on s’hi exposen troballes del jaciment ibèric i medieval homònim; la Rectoria de l’església d’Oristà, on hi podreu contemplar unes quatre mil peces de ceràmica catalana; el Museu Miquel Soldevila -a Prats de Lluçanès-, que ofereix informació de la història del municipi i mostra l’obra de l’esmaltista de renom internacional de qui pren el nom-, el Museu d’estris de pagès de Tavertet, i el Centre Cultural Europeu de la Natura de Viladrau, que disposa d’una exposició permanent sobre l’arbre i l’aigua. Els qui volgueu veure com era la vida en una colònia tèxtil, podeu seguir la ruta de la colònia d’origen escocès de Borgonyà (Sant Vicenç de Torelló), organitzada pel Museu Industrial del Ter. I els lletraferits podeu conèixer els llocs on van néixer i viure Mn. Cinto Verdaguer i Miquel Martí i Pol, la Casa Museu de Folgueroles i la ruta literària pels carrers de Roda de Ter us esperen.

Informació Pràctica: 

 

Com arribar-hi amb transport públic? Autobús.Podeu arribar a Vic des de Barcelona amb la companyia Sagalés (www.sagales.com)o des d’Olot amb la Teisa.

 

Ferrocarril.La comarca compta amb la línia de Rodalies C3, que enllaça Barcelona i Vic, i amb la línia de Regionals que va de Vic fins a Puigcerdà.

Cita: 

“¿On podríem anar que els anys passessin més lentament? Feixugament sotmesos a la caducitat del temps, no hi ha cap viatge que pugui alliberar-nos per sempre més de dubtes i temences, i és bo saber-ho sempre abans d’emprendre’l. Més enllà de neguits i entusiasmes, potser el guany dels viatges és l’espai que hi descobrim de nosaltres mateixos i que tal volta hauria restat fosc sense la llum d’aquelles noves rutes.” Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona 1929 - 2003 ) “Viatges”, Els bells camins (1987).