Capcir

Patrimoni: 

El Capcir posseeix nombroses esglésies que ofereixen un interès arquitectonic i un mobiliari religiós de qualitat. Aquestes esglésies es van alçar en ple període romànic entre les quals recomanem la visita de l’esglèsia de Santa Maria de Formiguera amb el seu campanar d’espadanya, la petita església de Ral i l'església parroquial de Sant Sebastià de Font-rabiosa. Quasi totes elles van ser modificades al segle XIX.

El santuari de Nostra Senyora de Vilanova a Formiguera és un petit edifici d’una nau del segle XVIII que conserva un bonic retaule barroc policromat del segle XVIII, amb representacions de la vida de la Mare de Déu, aquest és el retaula magestuos del Roser una de les moltes verges trobades. La tradició explica que van ser trobades per un bou que gratava el terra; el lloc finalmente s’ha convertit en un punt de devoció al Capcir. Va ser classificat com a monument històric l’any 2000. A l’estiu s’hi fan concerts organitzats per l’associació intercomunal de salvaguarda de la capella, amb seu a Formiguera.

FETS HISTÒRICS

El Capcir, conegut al ix amb el nom de la muntanya d'Aude, estigué inicialment unit al comtat de Rasès, el qual, vers la fi del mateix segle, sembla que era posseït en comú pels comtes Guifré I de Barcelona; Miró I de Conflent i de Rosselló, germà seu; Oliba II i Acfred I de Carcassona. Tots quatre s'hi aplegaren el 873 a la consagració de l'església de Formiguera. Abans d'acabar el segle, el comtat de Rasès fou dividit: el Capcir fou integrat, juntament amb altres territoris veïns, al comtat de Cerdanya, aleshores en poder de Guifré I. Mort aquest (897), el comtat de Cerdanya fou heretat pel seu fill Miró II; el Capcir hi restà unit, en poder dels comtes successius, i fou incorporat juntament amb el comtat al Casal de Barcelona en temps de Ramon Berenguer III. A diferència del Fenolledès, el Capcir fou mantingut dins de Catalunya amb el tractat de Corbeil (1258) i governat per un sotsveguer (sotsvegueria del Capcir) que residia al castell de Puigbalador; aquest i el de Formiguera eren els més importants de la vall. El 1317, el Capcir, que havia depès fins aleshores de la diòcesi de Narbona, fou adscrit a la nova d'Alet, al Rasès, fins al 1790, quan aquesta fou suprimida; actualment depèn de la de Perpinyà.

El Capcir va ser rebedor de refugiats espanyols de la Guerra Civil Espanyola. Acabada la guerra, grups de maquis van formar resistència en aquesta zona  fronterera, en un principi aliats amb un braç del Front Comunista Francès, lluitaven contra els exèrcits nazis. L’alliberament de la Tor de Querol va tenir lloc el 19 d’agost de 1944.

PERSONATGES

Emmanuel Brousse, tot i nàixer a Perpinyà, va dedicar la seva vida a la política i va ser conseller general dels Pirineus i després ministre de Finances de la República Francesa. Se’l va anomenar el ministre mort pobre per què va posar tot el seu saber i les seves forces al profit del seu poble i del seu país. Va contribuir al desenvolupament del Capcir, la Cerdanya i l’Alt Conflent.

Tradicions: 

FESTES

Aplecs al santuari de Nostra Senyora de Vilanova a Formiguera: dilluns de Pasqua i de Pentacosta i el 16 d’agost

Focs de Sant Joan: a tots els pobles 23 de juny

Festa Nacional: a tots els pobles 14 de juliol

Fira anual de Formiguera: diumenge més proper al 14 de juliol

Fira anual dels Angles: primer diumenge d’agost

Fira anual de Matamala: tercer diumenge de juliol

Festes de la Mare de Deu d’Agost als Angles: festival de cultura i tradicions dels Paisos Catalans el Festicatalangles

Processons tradicionals: Els Angles: Divendres Sant, Diumenge de Pasqua, Corpus, Festa del vot de Sant Eloi (25 de juny), 15 d’agost, Sant Miquel.

Fira medieval a Formiguera: primera setmana de setembre

Festes patronals de caire popular: Els Angles (Sant Miquel), Formiguera (8 de setembre),Matamala (Sant Pere), Ral (Sant Romà d’Antioquia), Puigbalador (Sant Joan), Riutort (Sant Marti), Esposolla (8 de setembre), Font-rabiosa (Sant Sebastià).

Dades Generals
Superfície: 
177.00km²
Data Població: 
2011
Capital: 
Població: 
1 848hab.
Introducció: 

La plana del Capcir és un altiplà que es troba a la part més alta i al nord de Catalunya del Nord, és la plana cultivada més alta d'Europa. La seva orientació geogràfica Nord/sud li procura un clima del més freds a l'hivern. Se l'ha anomenat durant molts anys la "Petita Sibèria" o el "Petit Canadà". Està formada per uns 10 nuclis habitats que han sabut conservar el seu caràcter de poble de muntanya, amb les seves característiques i guardats per esglésies que en fan uns "poblets tresors". L'art romànic fa vores a l'art barroc de les esglesioles típiques de la zona. El santuari de Nostra Senyora de Vilanova sent el centre espiritual més important de la fe capcinesa. Zona de pastures i de cria ramadera, el Capcir és un país on els visitants poden gaudir de productes làctics d'alta qualitat, formatges de cabra, d'ovella i de vaca en son les joies. La cultura agrícola esta basada principalment en els cereals però també l'altra element importantissim que és la patana o "trumfa". El bosc és omnipresent en qualsevol punt del País i ha constituït una font d'ingressos a moltes famílies capcineses. Situat en el Parc Natural del Pirineu Català, és avui dia una zona de lleure i d'esbarjo, i l'inici d'una multitud d'excursions cap a l'alta muntanya.

Cédrik Blanch - Escriptor

UBICACIÓ

Constituïda per la capçalera de l'Aude, la plana del Capcir és l’altiplà més alt dels Països Catalans. Està situada entre 1.400 i 1.700 metres d’altitud i voltada de muntanyes. S'enlaira progressivament a ponent vers les tarteres del Carlit a través d'un seguit d'esglaons i replans d'origen glacial, mentre que a llevant s'interromp sobtadament davant l'escarpament de falla del roc de Madres (2 471 m), partió d'aigües amb el riu "La Tet". Limita amb l’Alta Cerdanya, el Conflent i Andorra. El Capcir comprèn els municipis dels Angles, Matamala, Formiguera, Font-rabiosa, Ral, Puigbalador. El 2004 la població era de 1 776 h, amb una densitat de 10 h/km2.

Medi i Paisatge: 

El Capcir, situat al Parc Natural del Pirineu Català és una zona de gran riquesa natural. Hi ha gran quantitat d’excursions possibles cap a alta muntanya: el Puig Peric, de 2.810 mts. i al Petit Peric de 2.690 m. entre molts d’altres. El Puig Peric és el més emblemàtic de la comarca. Les zones lacustres dels Estanys de Camporrells, els del Rec de la Llosa i els de les Bulloses són els més extensos i bells dels Pirineus Orientals. La vall del riu Auda ha permès, a part els pantans alts del Carlit, la construcció dels pantans de Matamala (20 milions de m3) i de Puigbalador (10 milions de m3). A l'ample coll de la Quillana hi ha un aeròdrom. Tant, els embassaments com l’aeròdrom permeten disposar d’espais de lleure i esbarjo.

La gruta de Font-rabiosa, al poblet situat al nord de Formiguera, és la més alta dels Pirineus. Fa molts anys un rierol es va obrir pas entre el massís calcari formant diferents galeries i sales. Va ser descoberta el 1958, gràcies als treballs d’extracció d’una pedrera d’ònix.

Per més informació: http://www.fontrabiouse.fr/PAGES/catalan/page_catalan.htm telèfon: 0033 468309555

La fauna capcinesa és la mateixa que la fauna pirinenca. Hi trobem senglars, cabirols, muflons, isards, marmotes i daines. Destaquem l’elevada presència de cérvols i, animals extingits però que es van reintroduïr al Parc d'Animals dels Angles com són l’ós bru, el llop, el bisó i el ren. A més de les estacions d’esquí alpí, el Capcir disposa de l’Espai Nòrdic a la Llaguna , amb dues estacions d’esquí nòrdic, esport molt practicat pels seus habitants.

Etimologia del nom: 
Capcir significa Cap Cers, lloc dirigit cap el Cers. El Cers és el vent del nord equivalent a la Tramuntana.
Activitat econòmica: 

Entre els conreus s'estenen grans boscs de pi silvestre (“Pinus Silvestris”, aquests els trobarem al bosc de la Matamala), seguits per una faixa de pi negre, tots ells explotats gràcies a una xarxa de pistes forestals. L'economia estava centrada en la indústria lletera, hi estava vinculada a la comarca des del 1948 amb la cooperativa lletera de la Cabanassa (Alta Cerdanya). L'agricultura, que ha patit un fort decreixement, s'ha anat especialitzant en el farratge. Hi ha ramaderia bovina i ovina que produeixen productes làctics d’alta qualitat com formatges de cabra, d’ovella i de vaca. Els esports d'hivern (estacions de Formiguera, dels Angles i de Puigbalador-Riutort ) s'han desenvolupat els darrers anys, i al pantà de Matamala s'hi poden practicar activitats nàutiques. Això ha permés l'augment de l'activitat turística i la creació de llocs de treball, fet que ha contribuït al creixement socioeconòmic de la comarca, malgrat tot els petits municipis estan en procès de despoblament.

Característiques llengua: 

ÚS DEL CATALÀ

El capcinès es troba en els últims anys de la seva vida: els parlants que el tenen com a llengua materna són nascuts abans del 1930. Sembla que és la primera comarca de la Catalunya del Nord on se’n va interrompre la transmissió als fills; és per això que les generacions més joves el poden conèixer, però no el parlen. Hi ha alguns joves que parlen català, però ho fan en la varietat estàndard central, que té més prestigi i que és la que s’ensenya a l’escola. Aquesta també és la forma que els arriba a través dels turistes que vénen del sud per esquiar.

CARACTERÍSTIQUES DEL CAPCINÈS

El capcinès és un subdialecte del rossellonès o septentrional, dialecte parlat a tota la Catalunya del Nord excepte a l’Alta Cerdanya, on es parla català central. El Capcir és una comarca molt petita i es troba en una situació geogràfica de difícil accés des de les comarques catalanes dels voltants, la Cerdanya i el Conflent. Tot i això, els habitants tenen plena consciència de ser catalans, per això tenen més contactes amb les comarques del sud. La proximitat amb l’occità, però, fa que la llengua hi comparteixi certs trets.

Algunes característiques representatives del capcinès són que s’hi usa el passat simple (canteri, cantares, cantec, cantaren, cantaru, cantaren); es conserva l’article lo com en nord-occidental; els possessius són miu-miva, tiu-tiva, siu-siva i es fan plurals amb –is com vistis, gossis o bosquis en lloc de vistos, gossos i boscos. Té altres trets dialectals, però són majoritàriament compartits amb la resta del rossellonès.

Recull de lèxic capcinès

Bojat: nen

Cansat: malalt

Ginat: gener

Jatsia: ahir

Merluça: bacallà

Maire: mare

Paire: pare

Sàller: sortir

Trumfa: patata

 

Expressions i dites

Arquet de Sant Martí plaçat al dematí, bouer ves-té’n a dormir; arquet de Sant Martí posat a la tarda, bouer ves-té’n a la jornada.

Gastronomia: 

Són típiques del Capcir les patates a la brasa, la cansalada, les boles de Picolat i l’ollada, aquest últim és el plat típic de la zona i és una mena d’escudella. Són molt coneguts els seus formatge de cabra, ovella i vaca. S’anomena rosada dels Pirineus la vedella que s’ha alimentat únicament de la llet de la seva mare i de l’herba dels camps d’estiu. És coneguda també la seva xarcuteria i el pa de sègol, les fougasses o coques i els braços de gitano. De mercats setmanals hi trobem el de Formiguera el dissabte al matí i el dels Angles els dimarts al mati.

Informació Pràctica: 

Com arribar-hi amb transport públic? Amb tren hi arriben les línies de Barcelona a Puigcerdà, la de Perpinyà a la Tor de Querol i la de París a la Tor de Querol via Tolosa. I amb autobús hi existeix una xarxa d’autobusos del Consell General dels Pirineus Orientals. http://www.cg66.fr/; http://www.cg66.fr/553-plan-et-horaires.htm http://www.i-cerdanya.info/transports/ Casa del Capcir: La Llaguna, (+33) 468 044 986 www.capcir-pyrenees.com Oficina de Turisme dels Angles: Avinguda de l’Aude, 2 (+33) 468 043 276 www.lesangles.com