Som:
08.414
amics del Camí
Ribagorça
Superfície:
2.459,00km²
Població:
12.811hab.
Data Població:
2006
Densitat població:
5,20hab/km² La Ribagorça una comarca de la la Franja de Ponent. Administrativament és una comarca aragonesa que integra més municipis dels què antigament pertanyien a la comarca de la Ribagorça que avui és dividida entre el Principat de Catalunya (Alta Ribagorça) i l'Aragó.
SENSACIONS EN ESTAT PUR
Per les seves característiques geogràfiques, la Ribagorça és una clara representació de la diversitat, ja que s’hi poden trobar paisatges espectaculars fruit de l’erosió de l’aigua, com tolls, saltants d’aigua, cascades, etc. els quals permeten gaudir del barranquisme en barrancs i rius com la Noguera Ribagorçana. També és un punt d’interès pels practicants de l’escalada. La bellesa dels paisatges del territori, combinada amb l’acció de l’home al llarg dels segles, fa d’aquesta regió un indret on poder practicar tot tipus d’esports a l’aire lliure i gaudir de nombroses possibilitats d’oci i cultura.
Ús del català:
Ús del català Segons múltiples estudis, com el realitzat per la Generalitat de Catalunya l’any 2004, el grau de coneixement i d’ús del català a la Franja de Ponent en el seu conjunt és dels més alts dels territoris de parla catalana, tot i no gaudir de reconeixement ni de protecció oficial plens, com sí que els gaudeix el castellà. El grau de comprensió oral i escrita i d’expressió oral del català al conjunt de la Franja de Ponent és del 100% entre la població major de 15 anys, si bé només pel 70% de la població el català és la primera llengua o llengua inicial, essent una mica superior entre els més vells (81% pels majors de 65 anys) i menor entre els més joves (64% entre els 15 i 29 anys). El català és la llengua habitual del 73% de la gent de la Franja de Ponent. Llengua
El català ribagorçà pertany a la categoria del català occidental, és una varietat del català constitutiu, que apareix com a resultat de l'evolució in situ del llatí vulgar; es considera, per tant, un dels dialectes parlats on s'originà la llengua catalana. És parlat a les comarques de la Ribagorça (valls dels rius Isàvena i Noguera Ribagorçana) i de la Llitera. Consta de tres variants dialectals: Central, Oriental i Occidental.
Algunes de les característiques fonètiques del ribagorçà són el vocalisme tònic: la terminació -er emmudeix la -r- (com és propi del dialecte nord-occidental). Exemple: carrer pronunciat, "carré".Moltes paraules començades per O es canvien pel diftong AU: auvella (per 'ovella'), aurella (per 'orella')...Pel que fa al consonantisme, la més evident i exclusiva entre els dialectes catalans és la palatalització de la lateral dels grups oclusiva + L, o bé F + L: cllau (per 'clau'), bllat (per 'blat'), flló per 'flor'), i fins i tot en altres grups consonàntics com parllà (per 'parlar') o Sarllè (topònim autòcton per Cerler). Aquesta característica es troba al dialecte Occidental del ribagorçà. També podem destacar que la sibilant palatal [ʃ] es pronuncia africada [tʃ] com una "tx", excepte quan apareix entre vocals darrere d'una i: caixa, baixar...
Algunes "j" i "ig" es pronuncien [j] "i" consonàntica: "maió" per major, "mai" per maig... (com en el pallarès). Però no pas sempre: mig, raig... També hi ha casos en què s'ha tornat muda: barrear, festear... La majoria de "g" i "j" es transformen en sons [[[tʃ]]] (txel per xel, Txuan per Joan...). També hi ha excepcions: regidor, origen, auge, pluja i les terminacions en -gia (geologia, espeleologia, etc.).
Exemple: Un home més tenive que dos fills. Lo més txove lei va dï a son pare: "Ia é hora que sigue'l mon propi amo i que tinga quartos: fa falta que puga'na-me'n a vere món. Repartisqui's seus béns i done'm lo que'm toque". "Ai, fill meu", va dï'l pare, "com vulgues, es dolén i seràs castigat". I després va aurï un caixó, va partï's seus béns i va fë dos parts. Uns dies després, lo dolén se'n va'nä del poble mol contén i sense dï adéu/adiòs a ningú. Va travessä moltes terres ermes, mols boscs i mols rius, i va'rribä' una gran ciutat on si va gastä tos los quartos.
(Aquest text s’inscriu dins del Ribagorçà Oriental. L'Occidental és canviant les terminacions en "-as" en comptes d'"-es" i afegint la LL després de les consonants quan hi ha una L. El meridional és igual que l'Occidental, però sense les LL després de les consonants.)
Referent a la morfologia verbal, preserva la -v- (pronunciada [β]) en les terminacions dels imperfets dels verbs de les tres terminacions (com en el pallarès o en l'alguerès): jo parlava o parlave, jo temiva o temive, jo partiva o partive. Com és propi del dialecte nord-occidental, en els dialectes ribagorçans Central i Oriental la terminació en -a de les terceres persones singulars del present d'indicatiu, de l'imperfet d'indicatiu i del condicional es pronuncia [e]: ell parle, parlave, parlarie; però en l'Occidental segueix la forma del castellà. Segueix el model del bloc occidental pel que fa al present de subjuntiu, però amb una variació (parle o pàrlegue, parles o pàrlegues, parle o pàrlegue, parlem, parleu, parlen) i l'imperfet de subjuntiu (parlés, parlesses, parlés, parléssem, parlésseu, parlessen).
Exemple de ribagorçà (Occidental): Pare nostre, qu'asteu al cel: Sigue santificat lo vostre nom. Ving'a natres lo vostre regne. Faigue's senyor la vostra voluntat, aixit a la terra com si fa'l cel. Lo nostre pa 'cada dia, dau-nos, Senyor, lo dia d'ui. I perdoneu las nostras culpas, aixit com natres perdonam as nostres deutós. I no permetegueu pas que natres caigam an la tentació, ans deslliureu-nos de quansivol mal. Amén. El cas del benasquès. El benasquès és el dialecte parlat a l'entorn de Benasc, a la riba alta del riu Éssera, fins al Run (segons Ballarín). Comparteix alguns trets del ribagorçà i és un parlar de transició entre l'aragonès, el català, i el gascó, però principalment es considera aragonès.
Activitat econòmica
La Ribagorça presenta una economia principalment basada en l’agricultura i la ramaderia, amb una activitat industrial poc important basada en petites i mitjanes empreses i amb un baix nivell de serveis i infraestructures. L’agricultura presenta un baix percentatge de terres conreades tot i la gran quantitat d’aigua i un tamany força petit de les explotacions, causa que fa que els conreus siguin poc rentables, ja que és molt difícil utilitzar les noves tecnologies en la producció. Els cultius que es realitzen a la comarca, per ordre d’importància són: civada, ordi, ametlles i alfals, amb una producció agrària comarcal del 5,7% del total provincial. La ramaderia de la comarca es basa en el bestiar oví, amb uns 136.000 caps, el vaquí amb 22.000 caps i, per últim, el porcí. L’aportació de la ramaderia en el valor total de producció agrària és del 80,9%, respecte el 19% dels cultius agrícoles.
El sector industrial de la comarca té poca importància ja que només dóna llocs de treball a un 12% de la població activa, basant-se principalment en les petites empreses. A més, cal tenir en compte, que l’activitat industrial es centra a Graus (el 68%), i que és també allí on hi ha alguna mitjana empresa en el sector tèxtil i la confecció.
El sector dels serveis dóna lloc a un 45% de la població activa. La dotació d’equipaments, serveis i infraestructures de la comarca és molt baixa, i la major part corresponen a comerç, reparació de vehicles i hostaleria, aquesta darrera és destacable degut a l’augment del turisme.
La gran bellesa del paisatge i l’estació d’esquí de Cerler donen riquesa a la comarca, donant lloc a un augment del turisme de cap de setmana i de segona residència.
Patrimoni
A la Ribagorça hi ha molts llocs interessants per visitar. Geogràficament està clarament diferenciada per tres valls que van de nord a sud. A la zona sud es troben les principals localitats, Graus i Benabarre, mentre que a la zona nord, a les muntanyes pirinenques, es troben el Parc Natural de Posets- Maladeta.
Les Valls principals de la comarca són:
- Vall de l’Élsera: Graus, Mon de Perarrúa, castell de Fantoba, Museo del joc tradicional del camp, congost de Ventamillo, Castejon de Sos i el paradis del parapent, la vall de Benasque.
- Vall d’Isàbena: Capella amb el pont medieval, la Catedral de Roda d’Isàbena, el monestir d’Obarra, el balneari de Vilas del Turbon, el congost d’Obarra, Bonanza…
- Vall de la Noguera Ribagorçana: Serra del Montsec, el poble vell de Montanyana, el monestir de Alaón a Sopeira, l`Aneto a la part més oriental…
A més cal tenir en compte l’alta muntanya amb les valls de Benasque i Barrabés. Al parc natural de Posets-Maladeta es troben els dos pics més alts dels Pirineus: l’Aneto i el Posets-Llardana. A Ansils i Aneto hi ha els dos centres d’interpretació del parc natural, i a Eriste hi ha un centre d’interpretació dels glaciars pirinencs.
A més a més, cal destacar el santuari de Torreciudad a Secastilla, que atreu a molts peregrins. També cal destacar el temple budista de Panillo.
Gastronomia
Gastronomia és un altre tret diferencial d’aquesta comarca. La cuina ribagorçana ha anat experimentant una transformació amb el pas dels anys i s’ha instal·lat amb força a tota la regió, amb el valor afegit de vincular-se molt estretament als productes de la terra. Així, la cuina de muntanya s’ha barrejat amb la contemporània, aconseguint una mescla de productes i estils que van des del més clàssic al més creatiu i elaborat.
Pel que fa a la carn destaca el corder, cuinat de diferents formes, les “chiretas” (tripes de corder farcides de carn i arròs), els patés, i una gran varietat de productes derivats del porc, el pernil, la botifarra, la llangonissa. També són típics els guisats de perdiu i llebre. No es poden deixar de banda els fruits secs, els vins de taula, les trufes, els bolets, la mel, els ous, els cereals per a fer pa i els làctics amb una gran varietat de formatges. També són molt típics els postres: crespillos, pastillos, xocolates variats, els turrons tradicionals i licors.
Medi i Paisatge
El medi natural de la comarca es caracteritza per pics, valls i serres. Les espècies de fauna més destacables són: el gall fer, l’hàbitat del qual són les parts més elevades de boscos de pi negre; les llúdrigues, d’hàbitat fluvial; la geneta, als carrascars; a més d’una gran varietat ornitològica i una gran varietat d’aus rapinyaires, com una de les darreres poblacions de trencalòs.
