El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que ocupa el territori que va des de la conca mitjana de la Noguera Pallaresa i els seus afluents, el Flàmules i el Conques, fins a l’últim gran contrafort pirinenc, la serra del Montsec. Limita al nord amb les comarques del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, a l’est amb la comarca de l’Alt Urgell, al sud amb la Noguera i a l’oest amb la comarca de la Ribagorça.
- Habitants 14.113
- Superfície 1343.10 km²
- Densitat 10.50 hab/km²
- Capital
- Tremp
- Llengua
- El català pallarès pertany a la categoria del català occidental. És la varietat constitutiva del català al Pallars, que per llurs condicions geogràfiques pròpies és un dels dialectes més conservadors de la llengua catalana. Una de les característiques fonètiques del pallarès és el vocalisme. Existeixen casos en què hi ha e oberta quan en català general hi ha e tancada, com per exemple en paraules que tenien E curta en llatí: era, adés, herba; en possessius: meu, teu, seu; en paraules que tenien E llarga o I curta en llatí: cera, neu (en Sort, Senet, Esterri, Cardós, Vallferrera); en paraules que tenien A en llatí: llet, i formes del verb fer, i també en el sufix -er < -ARIUS, igual que en català ribagorçà. Una altra de les seves característiques fonètiques és el consonantisme. Coincideix amb el ribagorçà en el fet que hi ha casos en què els grups llatins: -DY-, -GY- i -Y- han evolucionat a -i- (pronunciat [j]) (com en aragonès), i no pas a -j-, -tj-, -ig- com en el català general: mai (maig), pui (puig), maió (major), goi (goig)...; l’evolució del grup N'R> nr, sense la -d- epentètica: divenres (divendres)... En el conjunt de la llengua és el dialecte on es concentren més casos d'evolució de -NN- llatina a -n- simple i no pas a -ny-: cabana (cabanya), cana (canya)... A nivell de morfologia, els demostratius presenten formes sonoritzades: aguet (aquest), aguestos (aquests), combina els pronoms febles li + en > li'n, en compte de n'hi, presenta la convivència en present d'indicatiu de 1a conjugació de les formes: -am (4a), -au (5a) / -em, -eu, els imperfets d'Indicatiu acaben en -eva, -iva: feva (feia), voliva (volia), sentiva (sentia), el verb ser, fa el present d'indicatiu amb les formes: és (2a), é (3a), no diferencia per i per a i utilitza la partícula cap per a negar: é cap veritat (no és veritat).
Patrimoni
Medi i paisatge
Gastronomia
Tradicions
Museus
Moviments socials
Activitat econòmica
Informació pràctica
Fotografies
