Som:
08.414
amics del Camí
Marina Alta
Superfície:
750,00km²
Població:
196.000hab.
Data Població:
2010
Densitat població:
258,00hab/km² Ubicació
La conformen 33 municipis que van des dels més de 45.000 habitants de la capital, Dénia, fins als menys de 200 veïns de la Vall d'Alcalà. Limita al nord amb la Safor i la mar Mediterrània, al sud amb la Marina Baixa i a l'oest amb el Comtat. A l'est resta la mar.
La comarca és, però, una zona molt muntanyenca, característica aquesta que només es trenca per les tres planures situades a la marjal de Pego, la marina de Dénia, Ondara i el Verger, i la vall de Sant Bertomeu a Xàbia i Gata. Tanmateix, s'hi localitzen tres muntanyes importants: Bèrnia (1.128m), el Montgó (752m) i Segària (500m). Pel que fa als rius, els més importants són el Girona, el Gorgos -també dit Xaló, el Bullent, el Racons, el Molinell i l'Alcalà.
Territori d'anades i vingudes
La despoblació més gran que ha patit la comarca al llarg de la història es va produir com a conseqüència de l'expulsió dels moriscos l'any 1609 per odre del rei Felip III. Aquell exili forçós va provocar la pèrdua d'un terç de la població del Regne de València. Una xifra que a la Marina Alta va augmentar fins al 50%. Pels ports de Dénia i Xàbia van ser expulsats unes 42.000 persones, quasi totes amb Orà i Alger com a destinació. La comarca era de majoria morisca, si més no pel que fa al nombre de nuclis habitats. Només tenien cristians vells Dénia, Xàbia, Calp, Teulada, Benissa, Calp, Pego i Murla. Així, tota la resta de pobles es van quedar completament buits després de l'expulsió. Les valls interiors (Alcalà, Ebo, Laguar i la Gallinera) van ser les més afectades.
Aquest despoblament va ser apaivagat en part per la vinguda de pobladors mallorquins a partir de 1610. Per això a pobles com Gata encara en queden reminiscències de les Illes, per exemple, en el parlar i també en la gastronomia (els embotits a Xaló i Llíber).
La segon gran despoblació va tindre lloc a principi del segle XX. L'auge del comerç de la pansa de la segona meitat del segle anterior es va veure interromput radicalment per dos factors: el primer, la competitivitat de la pansa de la Mediterrània oriental i, en segon lloc, la fil·loxera, una plaga que va arrasar els ceps de la comarca. Com a conseqüència de la penúria que hi va generar aquesta catàstrofe productiva, milers d'habitants de la comarca van emigrar bé a Amèrica del Sud, sobretot a Argentina, o bé als Estats Units. I molts dels que es van quedar van haver de fer l'emigració gavina. Amb aquest nom es coneix el moviment migratori des de la comarca cap a Algèria. Els treballadors -els hòmens fent tasques agrícoles- i les treballadores -elles s'encarregaven de les cases dels amos- passaven des del setembre fins la primavera a l'altra banda de la mar. Des de Dénia i Xàbia salpaven vapors en direcció a Orà.
Als anys setanta va començar l'arribada de molts immigrants que provenien d'altres països de l'Estat espanyol com Andalusia i Castella. Però el següent moviment important es va originar per la vinguda de ciutadans de països de poder adquisitiu alt (Anglaterra, Alemanya, França, Bèlgica, Holanda, ...) que es van comprar una casa a alguna de les poblacions costaneres amb l'objectiu de passar ací els últims anys de la vida.
Aportació realitzada per Cèsar Palazuelos Pastor (Xàbia).
Etimologia del nom:
L'etimologia del nom de la Marina prové per la condició de zona costanera.
Llengua
La llengua majoritària dels quasi 200.000 habitants és el català, en la varietat de valencià meridional. Amb tot, la llengua que es parla a la comarca té alguns trets diferenciadors de la resta de dialectes. La raó d'aquesta varietat és la influència mallorquina.
Va ser l'estudiós Antoni Maria Alcover qui va iniciar el mite mallorquí de la Marina Alta en descriure els cognoms de Tàrbena i d'Alpatró (la Vall de Gallinera). A mitjan dècada dels 70, un altre mallorquí, Joan Veny, realitzà un estudi del parlar de Tàrbena que el va conduir a afirmar que aquesta població, situada “al cor de la Marina Baixa”, és “un illot mallorquí dins el valencià meridional”. D’una altra banda, Josep Costa, natural de Xaló va estudiar la repoblació de la Marina i els voltants al segle XVII. Les conclusions de Costa van permetre ampliar el camp d’estudi de la influència mallorquina en descobrir que els immigrants balears no només colonitzaren Tàrbena i la Vall de Gallinera, sinó també la resta de les Marines, la Safor i el Comtat.
Entre els mots i expressions que encara hui testimonien la petjada balear, Jordi Colomina en va destacar els següents: a) Animals: titina, xoliguer, ammèl.lera, escarpó, pàssera, potó, petxelida. b) Plantes i fruits: metló, jonc, cabrombo. c) Característiques físiques: maleit, bòtil, despitrellat, escarlèbit. d) El camp: ampit, capcingle, degotís, eixarcolar, gotinejar. e) Expressions i locucions: jugar a conillons, fer un ba, de bonaveres, net com un vivori.
Els repobladors mallorquins provingueren, majoritàriament, de Manacor, Santa Margalida, Felanitx, Pollença, Artà, Alcúdia i Llucmajor; i s’instal·laren, inicialment, a Tàrbena, Xaló, Llíber, Castell de Castells, Beniaia, Pedreguer, Gata, Sagra, Tormos, Benimeli, Sanet i les valls de Laguar, Ebo, Gallinera, Alcalà i Guadalest. Tàrbena (la Marina Baixa) és el poble que més semblança ha mantingut amb el mallorquí, fins al punt de poder distingir un parlar tarbener.
Així doncs, per a descriure els trets lingüístics de la Marina, a més de la herència illenca notable i duradora, cal que abans de tot valorem dos fets. Per una banda, la presència constant d'arabismes en la toponímia de tots els pobles de la comarca (Benimeli, Alcanalí,...), en el lèxic (aljub, assut,...), en la gastronomia, en la botànica (alfàbega,...). En segon lloc, tal com explica l'historiador Enric Guinot, la primera repoblació al segle XIII es va fer amb catalans orientals. A tot açò, a més, cal afegir l’aïllament geogràfic històric de la comarca que explicaria el conservadorisme del parlar de la Marina.
Expressions populars de la Marina
"Qui no vulga pols que no vaja a l'era", "Estar més content que un gínjol", "Fer-se de malvoler", "Anar més calent que un rabosot", "Fer morros".
Aportació realitzada per Josep Andrés (Els Poblets).
Activitat econòmica
Sobre l'economia, a hores d'ara el sector de la construcció i totes les indústries afins són les principals a la comarca. Els serveis han experimentat un increment gran en les últimes dècades com a conseqüència de l'expansió del turisme. D'aquesta manera, l'agricultura ha quedat desplaçada a un lloc més secundari si bé continua tenint molta rellevància a zones de l'interior i el prelitoral de la Marina Alta. A la zona costanera, la dels municipis més grans, la consideració hi és quasi testimonial.
Tradicions
La pilota, l'esport tradicional
A tots els pobles de la comarca de la Marina Alta es juga alguna modalitat de pilota valenciana. A més molts d'ells compten amb trinquets on se celebran partides entre professionals. La pilota és, sens dubte, l'esport més tradicional d'aquesta zona i, de fet, l'impulsor de la variant coneguda com "escala i corda" (la que més es juga a hores d'ara) va ser un home conegut com el Nel de Murla. Altres modalitats que es practiquen, però en els carrers, són el raspall (també dit raspot) i el joc de llargues.
Gastronomia
Tot i que a cada poble trobareu especificitats, un avanç sobre la gastronomia comarcal no ve gens malament. A grans trets, els plats típics de la comarca són el mullador, l'espencat, les coques dolces i les salades, les sobrassades i les llonganisses (les valls de Pego), els pastissets d'ametla o d'espinacs (Xàbia), els bunyols, el suquet de peix, el bull amb ceba, les faves sacsades, la picadeta (salmorra, nous, tramussos i cacaues), el putxero amb pilotes, l'arròs a banda (Dénia), l'arròs al forn, també caldós, amb crosta i l'all i pebre (Pego), anguiles, gamba amb bleda, coques de dacasa, ... i moltíssims més. Mentre que pel que fa a la beguda cal esmentar el burret (café licor), la mistela, les diferents varietats de vi així com molts herberos.
Cita
Aixecà l'esguard vers les estrelles,
i elles, encisades de tanta boniquesa,
van trontollar, i caure, una a una,
sobre la galta, on amb enveja,
les he vist ennegrir, una a una.
"Les pigues", poema d'Ibn al-Labbana (poeta andalusí del segle XI que, segons les diferents tradicions, va nàixer o bé a Dénia o be Benissa) del llibre "Els poetes aràbigo-valencians), de Josep Piera.
Informació Pràctica
Pel que fa al transport, Dénia és el punt d'origen de molts dels autocars que creuen la comarca. Bona part d'aquests busos són de l'empresa ALSA (www.alsa.es).
A Dénia també és on acaba el TRAM (www.fgvalicante.com), el ferrocarril que uneix la comarca amb Alacant. A més de la capital, aquest tren també passa per la Xara, Gata, Teulada, Benissa i Calp.
Així mateix, per carretera la Marina Alta està comunicada mitjançant de la N-332 i de l'autopista de peatge AP-7.
Finalment, cal esmentar que Dénia comunica per mar amb les Illes Balears per mitjà dels ferris que tenen diverses navilieres (Baleària,...), amb seu al port denier.
