Som:
08.414
amics del Camí
Garrotxa
Superfície:
735,40km²
Població:
54.437hab.
Data Població:
2008
Densitat població:
74,00hab/km² La Garrotxa està situada a la zona nord-oriental de Catalunya i és la comarca amb menys altitud mitjana del Pirineu. La major part del territori és a menys de 600 m d'altitud i les muntanyes més altes no superen els 1.600 m.
L’eix Vic-Olot i el túnel de la discòrdia
L’eix Vic-Olot, popularment conegut per “Túnel de Bracons”, és de ben segur la infraestructura més recent a la comarca que ha generat més debat i fins i tot confrontació entre els habitants de la Garrotxa, situació que es va perllongar durant mesos. És una infraestructura viària que comunica de manera més directa que abans les valls d’en Bas (Garrotxa) i del Ges (Osona). La via escurça el temps de connexió d’aquestes dues comarques, tot i que ha modificat notablement els paisatges, d’alt valor natural, d’aquestes zones. L’alternativa contrària al projecte a la Garrotxa va estar encapçalada des del primer moment pel col·lectiu Salvem les Valls. Finalment, el projecte va rebre el vistiplau de la Generalitat de Catalunya (que va modificar, això sí, el projecte inicial), fet pel qual es va materialitzar el projecte de connexió viària intercomarcal. A començaments d’abril de 2009 es va inaugurar la carretera, obra que ha suscitat recels i esperances.
Petjades de consum responsable
Explorant un nou traçat del Camí ens trobem amb el rastre d’unes petjades que ens portaran a una cooperativa de consum de productes ecològics.
El rastre de les petjades les deixen un grupet de persones que formen part d’una cooperativa de consum que seria un centre de venda de productes propis. Són petjades fortes de persones que caminen en la direcció d’un canvi d’actitud i de consciència del què i com consumim cada dia. Una direcció oposada a les grans companyies que mobilitzen recursos a tot el planeta en benefici dels seus interessos. Una direcció que necessita de la complicitat i la organització de la gent, per tal de crear un projecte de transformació social col·lectiu.
Els rastres de les petjades parlen per si mateixos i això és el que ens diuen:
“Som consumidors responsables, volem escollir conscientment on i a qui consumim. Ens agrada qüestionar-nos: A qui beneficiem amb el nostre consum? Donem suport a projectes que desenvolupen la seva activitat econòmica sense malmetre el medi? Donem suport a un sistema injust pel que fa al repartiment de recursos?
Intentem que el nostre consum (perquè tots ho som de consumidors/res) sigui el més local possible, recolzant un altra model agroalimentari que respecte el territori i als seus habitants i de retruc a tot el planeta. Creiem amb la sobirania alimentaria que és el dret dels països i els pobles a definir les seves pròpies polítiques agràries, de treball, pesqueres, alimentàries i de recursos, que siguin ecològicament, social, econòmica i cultural adequades per ells i les seves circumstàncies.
Volem una relació directe entre el proveïdor i el consumidor, eliminant els intermediaris, d’aquesta manera ajudem a evitar la desaparició del petit agricultor i potenciem projectes que no malmeten el medi. Aquesta relació està basada en la mútua confiança i en la cooperació ja que suprimeix els intermediaris i ens apropem a allò que mengem que, al fi i al cap som nosaltres.
Volem saber la procedència d’un producte, el seu procés de fabricació i de distribució així com també dels materials usats per a la seva el·laboració. Si un productor compleix els criteris: local, ecològic i condicions dignes dels seus treballadors/res fem comandes i les rebem setmanalment.
A més d’alimentar-nos d’una forma més sana, intentem generar un canvi de consciència col·lectiva. No ens espanta el fet que ens haguem d’organitzar col·lectivament, al contrari ens motiva i ens enriqueix l’intercanvi i el que podem aprendre de tots i totes.
Volem viure d’una manera més senzilla, menjant bons aliments, respectant i apropant-nos a la natura que ens nodreix i ens alimenta. Caminant per aquest camí, disfrutem del què mengem talment com si ho haguéssim plantat nosaltres, perquè sabem que allò que consumim no ha estat fet en condicions d’esclavitud, no ens perjudica la nostra salut ni la del nostra entorn, no estem malgastant tones de CO2, sabem d’on ve ..., estem exercint nosaltres el control de qualitat de comprar allò que volem consumir.
El local de la cooperativa (on recollim les comandes, celebrem les assembles...) no és una botiga. Ens agrupem per fer més força conjunta com a consumidors, si en som més farem més pressió conjunta i podrem obtenir productes a preus més barats. Ens repartim entre tots i totes les tasques per tal de desenvolupar les diferents accions que creiem necessàries”.
Val la pena caminar seguint aquestes petjades d’associacionisme i de xarxa crítica. Si les seguim arribarem al local on es reuneixen cada setmana per recollir les comandes i fer-ne de noves per la setmana següent. Es el dia de la compra, el moment on es troben, s’organitzen i resolen les incidències que puguin sorgir. Un respir també en aquest tràfec de vida on les presses i el temps sembla que corrin més que nosaltres.
Continuarem caminant i ens trobarem més grups de consum responsable arreu. A la nostra parada de la Garrotxa n’hi ha a Mieres, la Pinya, Olot i Santa Pau. Aquestes llavors de transformació social estan germinant per la comarca i esperem que s’escampin cada dia molt més, i esperem que cada dia hi hagi més i més rastres de petjades de consum responsable. I que es facin sentir a tots els camins.
redactat per: Tura Puntí (cooperativa de consum "Rauta", Vall d'en Bas) data: primavera 2009
Etimologia del nom:
El nom “Garrotxa” s’ha relacionat etimològicament amb l’arrel llatina garr-, que ens condueix a garric o garriga, referit a una comunitat vegetal formada per plantes de fulla endurida. També hi ha la possibilitat que provingui del mot rotxa, varietat mossàrab de roca o d’arroc. Amb tot, “Garrotxa” significa terra aspra, trencada, abrupta o de mala petja, segurament a causa del seu relleu muntanyós.
Ús del català:
(Font: Idescat, 2001) L’entenen: 97,4% El saben parlar: 89,9% El saben llegir: 86,7% El saben escriure: 62,6% Llengua
Tradicionalment, el parlar de la Garrotxa ha estat catalogat dins dels dialectes orientals, concretament al bloc del català central. Per a alguns lingüistes, forma part del subdialecte septentrional de transició; d'altres, en canvi, en defensen la inclusió dins el subdialecte gironí.
En el parlar de la Garrotxa hi ha tendència a la iodització de la -ll. Per exemple, “tinc l’ull de color vermell” es pronuncia “tinc l’ui de color vermei”. En determinats mots es perd la -s, com ara en frases com ara “és bo” i “no val pas res”, que es pronuncia “é bo” i “no val pa re”. També es fan elisions o afèresis, com ara en “sembla”/“sel·la”, “vaig”/“vai” i “altre”/“atre”. En altres mots s’afegeixen oclusives, com ara en “penso”/“pènsot”, “col·legi”/“col·lègit”. D’altra banda, no hi ha variació entre la o oberta i la tancada.
Els mots que contenen el grup consonàntic -NDR- i -LDR- conserven les formes sense la -d-, de manera que “tendre” és “tenre”; “cendra”, “cenra”, i “divendres”, “divenres”. Cal fer notar que la -r- intersil·làbica es reforça. Totes aquestes variants estan en decadència, especialment entre la població més jove, que les considera vulgars i pagesívoles.
S’utilitza el vocalisme àton, com en la resta del català central i a diferència del català occidental. Pel que fa a la -e-, cal esmentar un fet també comú a la resta de comarques de Girona, que és a la pronúncia oberta d'algunes -e- que a la resta del domini del català central són tancades. Així, trobem casos com ara “llengua”, “sense”, “llei”, “ell”, “estrella”, “tema”, “sistema”, “és”, entre altres mots.
Pel que fa als articles, cal parlar de l’ús exclusiu de l’article personal masculí en davant de noms i cognoms iniciats en consonant, que s’ha mantingut a les comarques de Girona (“en Pere”, “en Joan”, etc.), enfront d'el, que s'empra a moltes altres comarques. Davant d'un nom començat amb vocal, l'article personal es converteix en el apostrofat: “l'Albert”, “l’Aniol”, etc. Pel que fa al femení, s'ha perdut l’antic na, encara viu a les Illes, i únicament ha quedat la forma la, per als noms començats tant en vocal com en consonant: “la Maria” i “l'Eva”.
Expressions com ara “Ets vingut massa aviat” i “Te som vist aquest matí al Firal” estan cada vegada més en desús, si bé encara es poden sentir en boca de la gent més gran de la comarca.
Recull de lèxic garrotxí:
Acotiar: posar bé la llenya al foc, apilar-la per tal de revifar-lo.
Aiga: aigua.
Arreveixinar: refer algú, espavilar-lo. // Refer-se d’una malaltia.
Cardar: verb comodí en múltiples situacions i contextos, que pot assimilar-se al verb fotre. És coneguda la dita “Qui no carda a Olot no carda enlloc”, que fa referència a l'ús desmesurat d'aquest mot.
Catiüsca: bota d’aigua per a la pluja, generalment de goma negra, que arriba sota el genoll.
Entalaiar-se: adonar-se d’alguna cosa.
Suara: ara mateix, fa un instant.
Reblincola: giragonsa que fa una persona o un camí.
Ventallot: bufetada, cop violent.
Expressions:
A can pixa ball de nit / Ah manyac / Ara pla! / Anar a tot drap / Ben res / Cardar mitja basarda / D'escallimpada / Fer l'eixera / Ser un mal cuat / Ser un noi viroi / Ser de colló de mico / Parida l'hemus / Per alt enllà.
Dites:
A Olot és popular la frase “Per les festes del Tura, cada any una criatura; per les festes d'Olot, cada any un borinot".
Activitat econòmica
Durant la darrera dècada, la Garrotxa ha sofert un procés de terciarització: han augmentat les activitats vinculades amb els serveis públics i amb els serveis a les empreses i, sobretot, les relacionades amb el turisme. No és una comarca amb una llarga tradició turística, però aquests últims anys s'ha consolidat com una destinació marcada per l’interès pel seu patrimoni natural, cultural i gastronòmic. Per aquest motiu, hi ha hagut un important creixement de les activitats turístiques.
D’altra banda, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i Turisme Garrotxa van impulsar a partir del 2001 un pla d'actuació per a la millora integral del sector que ha permès al Parc Natural acreditar-se amb la Carta Europea del Turisme Sostenible.
Patrimoni
A la comarca, hi podeu trobar la via romana del Capsacosta; el llegat arquitectònic de l’edat mitjana a Besalú, Santa Pau i Sant Joan les Fonts; el call jueu de Besalú, i els camins dels aixecaments remences a les valls d’en Bas i d’Hostoles. A Olot podeu visitar el claustre renaixentista de l’antic convent del Carme, els volcans i la tradicional imatgeria religiosa. D’altra banda, podeu fer una visita a les ermites romàniques de Maià de Montcal i Beuda, o aturar-nos a la cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca, un dels miradors de la comarca. També podeu fer una ruta modernista per la comarca o un recorregut per les 15 esglésies romàniques de la Vall de Bianya.
Tradicions
El jovent, i els no tan joves de la Garrotxa han sabut des de sempre crear una oferta d'oci i de festa al marge de tot allò oficial, organitzat o institucional. Al llarg de la història, sobretot pel que fa a la més recent, l'autoorganització ciutadana ha estat una constant per crear l'alternativa.
Des de fa anys, nombroses trobades i aplecs amb els músics de muntanya servien als nostres avis per divertir-se, i fins i tot burlaven (i encara avui) la frontera per agermanar catalans del nord i del sud a Sant Aniol d'Aguja (Alta Garrotxa).
Avui dia, però, si hem de parlar de les festes amb més seguiment per part del jovent de la comarca, hem de parlar sens dubte de les petites festes de poble, si bé totes tenen el seu encant i el seu seguiment, cal remarcar especialment les festes dels pobles de la Vall d'en Bas a l'estiu, on el jovent, vingut de tota la comarca es troba cada cap de setmana a un poble diferent, ballant tota la nit fins ben entrat el matí.
Aquestes festes culminen cada estiu amb les 24 hores de volei, a Olot, que marquen al preludi a les esperades Festes del Tura. I és que no es pot parlar de festa a la garrotxa sense parlar de les Festes del Tura.
Al marge d'allò normalment dit o conegut, a les Festes del Tura hi ha una sèrie d'esdeveniments molt populars i arrelats que són gairebé d'obligada assistència pel jovent; la Turinada i el posterior Ball de l'Hora, el birra-crucis, la tancada d'ànecs, etc..
A banda, al llarg de l'any, són variades (tot i que no pas moltes) les opcions d'oci alternatiu a la comarca, algunes ben curioses com el sopar rural de Riudaura, i altres molt populars com poden ser el Carnestoltes “brutes, tous i poca-soltes” a Olot, o l'empenya't.
redactat per: Marc August Muntanya (La Greda) Data: primavera 2009
Museus
L’oferta museística és variada. A Olot hi ha el Museu Comarcal de la Garrotxa, on s’exposen obres d’autors provinents de l’escola paisatgística de la ciutat, entre d’altres. L'Escola paisatgística o l'Escola pictòrica d'Olot és un grup de pintors que va iniciar un estil pictòric a la segona meitat del segle xix. Inclou no tan sols els artistes olotins, sinó també tots aquells que han pres el paisatge d'Olot com a font d'inspiració, tot i que executen les obres amb plena llibertat de tendència, d'estil i de tècnica. L'iniciador va ser Joaquim Vayreda, que va fer múltiples versions del paisatge d'Olot.
A Olot també hi trobareu el Museu dels Sants, ubicat a l’antiga fàbrica de l’Art Cristià, on podeu conèixer el procés d’elaboració d’aquestes figures, i el Museu dels Volcans, situat al Parc Nou. A Castellfollit es pot visitar el Museu de l’Embotit, una col·lecció privada, i el Castell Medieval Estada Juvinyà - Centre d'Interpretació del Territori de Sant Joan les Fonts.
Gastronomia
La gastronomia forma part del patrimoni cultural de la Garrotxa. S’utilitzen productes autòctons i de qualitat i a cada estació hi ha una varietat de plats adequats als productes de temporada. Alguns són les cebes cultivades al volcà Montsacopa, les patates que es tornen a recuperar en els cultius d’en Bas, els fesols de Santa Pau, les tòfones dels boscos dels voltants i el fajol, a més dels embotits artesanals, la ratafia o el blat de moro groc i blanc amb què es fa un farro. El col·lectiu Cuina Volcànica s’encarrega d’elaborar els suculents plats, de promocionar els productes típics de la comarca i de divulgar-ne la gastronomia. També hi ha Besalú Gastronòmica i Cuina Remença. A més, les millors guies gastronòmiques reconeixen molts restaurants de la comarca, que no són pas aliens a la filosofia de la cuina volcànica.
Medi i Paisatge
A la Garrotxa es poden observar dos tipus de paisatge totalment diferents: a bona part de la meitat sud s’hi estenen més de 40 volcans i diverses colades de lava que formen un paisatge suau i sense gaires desnivells, protegit pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa; des de la vall del riu Fluvià cap al nord, el paisatge canvia radicalment. Es torna més abrupte i escarpat amb abundants cingles i congostos, que donen pas a l’Alta Garrotxa, una àrea declarada Espai d’Interès Natural, de la mateixa manera que ho estan el Collsacabra i el massís del Puigsacalm, ambdós situats a l’oest de la comarca.
Tots aquests elements, juntament amb d’altres com el riu Fluvià, formen part de la Xarxa Natura 2000, una iniciativa europea que protegeix els espais naturals més singulars, diversos, rars, ben conservats, representatius, fràgils o vulnerables i que connecten amb d’altres de les mateixes característiques.
Durant tot l’any, les precipitacions acostumen a ser abundants a la Garrotxa, si bé l’hivern és l’estació més seca. Les pluges freqüents generen uns estius frescos mentre que la influència del Pirineu fa que els hiverns siguin freds.
Pel que fa a la vegetació, els alzinars són característics dels vessants assolellats del sector oriental. Les rouredes predominen a la resta de zones, i les fagedes es troben als sectors més humits. A la plana d’Olot, l’espècie natural més característica és el roure pènol, encara que avui en dia la seva presència s’ha reduït a petits boscos situats al voltant de la ciutat.
Cita
"La Garrotxa, o, si voleu, les Garrotxes -que volen dir, en la nostra llengua, terres dolentes, terres aspres, pobres, trencades i esbarlades-, és aquella comarca situada a ponent de l'Alt Empordà, entre el Pirineu i Collsacabra, i que arriba fins al Ripollès, a ponent." Josep Pla
Informació Pràctica
Com arribar-hi amb transport públic?
Amb les línies regulars que l'empresa TEISA i el Bus Transversal que comunica els municipis de la Garrotxa. El tren no arriba a la Garrotxa, però l'estació més propera és a Girona, que enllaça amb els autobusos de la Teisa. A la comarca també hi ha serveis de taxi.
TEISA: 972260196 www.teisa-bus.com
