Som:
08.414
amics del Camí
Alt Urgell
ALT URGELL
Quan entreu a l’Alt Urgell potser us preguntareu qui va ser el primer o els primers en fer-ho?. Hauriem d’anar-nos-en molts i molts anys enrere per trobar una parella de “personatges” que, travessant penosament les muntanyes, ensopegaren en un espai ample on hi reposaren un temps formant un llac i des de llavors decidiren continuar plegats per sempre.
El temps també ha fet Camí amb ells i ha anat modelant aquest idil•li etern entre el Segre i la Valira: el llac desaparegué deixant-nos una vall ampla, generosa i plena de vida que anomenem l’Urgellet. Al seu voltant, les conques dels dos rius marquen la personalitat d’aquest territori i la seva gent; la muntanya, molt més poblada abans que ara, menjava el que tenia més a mà i, sense el comerç actual, havia de buscar-se les garrofes esgarrapant espais de tota mena a la natura: els ramats pasturaven entre penyes i esbalçaders, les vinyes s’enfilaven per les costes fent bancals i feixes, els prats es prenien al bosc o al riu, .... Lluitant sempre contra el terreny, de pagesos a contrabandistes, tots han anat fent-se’l seu en temps de pau. Les armes i qui les empunyava s’hi afegien en temps de guerra...
Andreu Galabert
Etimologia del nom:
El nom d’Urgell prové segons Joan Coromines de l’iberobasc i significaria petita població a la vora de l’aigua. És denominada Alt Urgell per diferenciar amb la comarca de l’Urgell, que està situada més al sud a la mateixa província de Lleida.
Ús del català:
El català és d’ús habitual a tota la comarca. Segons dades de l’IDESCAT del 2001, hi ha un 97 % de la població que entén el català. Segurament aquesta xifra ha variat perquè hi ha hagut una entrada de persones nouvingudes que ha voltat el 18 %. De totes maneres s’ha fet un esforç, per part de la població urgellenca d’integració d’aquestes persones. Els estudis que s’han fet sobre l’oferta de català que es troba al carrer situen la Seu d’Urgell entre les ciutats amb un índex més alt de catalanització. Pel que fa a la premsa, hi ha una ràdio local, Ràdio Seu; una televisió, TV Pirineus, que té un abast supracomarcal que emeten únicament en català. I les diverses publicacions, que tenen el seu àmbit comarcal (Lo Banyut, Les Mesures, Viure als Pirineus, El Portal), que escriuen majoritàriament en català. Llengua
L'Alt Urgell se situa en una zona de transició dialectal entre el català nord-occidental i el català central, això fa que se sumin trets dels dos dialectes. Però les diferències es donen també dintre de la mateixa comarca, tot i que alguns d’aquests trets característics es van perdent amb les noves generacions. Un tret característic, que és distintiu en tot el català occidental, és la distinció en posició àtona de les vocals; un altre és l’article masculí lo/ los versus el /els. I sobretot, curiosa, és la morfologia verbal: que cantos; que cantessa, cantàvom, cantàvou, cantéssom, cantéssou; perdiva, sentives, sentívom.
Algunes pronúncies són divergents respecte de l’escriptura com els mots començats ortogràficament amb e àtona, que solen realitzar-se amb a ascola o anciam.
Mostra de lèxic Alt Urgellenc (extret del recull La Ganxipèdia)
Ampúrnia: gerra grossa
Aurandeta: oreneta
Bòfio: forat per guardar les patates
Baracrocs: albercocs
Catitomba: tombarella
Desencusa: excusa
Eixarubit: molt viu, despert
Natri, vatri: nosaltres, vosaltres
Tustar: espavilar
Voliaina: papallona
Xuminia: xemeneia
Algunes expressions
Acert i adret Nadó sa en el moment de néixer
Malai si me n’he enrecordat No me n’he enrecordat
Fer supo-supo Creuar-se sobtadament amb algú
Pàrie’t! Aparta’t
Escapat de la vaina Persona que té poques llums
En brost En sec. Una branca es trenca en brost
Informació Pràctica
Com arribar-hi amb transport públic?
Amb l’Alsina Graells i la Hispano Igualadina. El tren no hi arriba, però la estació més propera és la de Puigcerdà que enllaça amb els autobusos de l’Alsina Graells. A la comarca també hi ha servei de taxi.
Alsina Graells: 902 42 22 42
www.alsa.es
Hispano Igualadina: 902 44 77 26
www.igualadina.com
