Camipèdia

La Camipèdia és una enciclopèdia territorial dels Països Catalans oberta, popular, feta a partir de les aportacions de tothom qui vulgui sobre qualsevol temàtica del seu municipi, comarca o país: descripció de la seva entitat, grup de música, activitat artística, història, llegendes, danses, cultura popular, tradicions, dites populars, localismes de la llengua, gastronomia, contes i llegendes, personatges destacats, etc.

Per aportar el teu text, només cal que et registris com usuari del web i carreguis el teu text.

FESTES

8 de setembre, Mare de Deu de Setembre amb els correbous. Comença a primera hora del matí amb música tradicional de xeremies, flabiols i tamborinos. Des de s’Alqueria es treu un bou que es passeja pel poble fins a Sóller on serà sacrificat.

Sant Antoni, 17 de gener.

Sant Sebastià, 20 de gener.

Festa de la processó...

Ribera, torrenteres i obagues de muntanya Aquesta marjada és una de les més ombrívoles de tot el Jardí. Per això s’hi han ubicat les espècies que necessiten unes condicions especials d’humitat i ombria per a la seva supervivència. Són les plantes que podem trobar als llits i desembocadures de torrents, així com també a les ombries de les...
El terme municipal de Fornalutx, amb una extensió de 19,24 km quadrats, és el novè més petit de l’Illa de Mallorca. Està situat a la vessant nord-occidental de la Serra de Tramuntana i limita a llevant amb el terme municipal d’Escorca, a ponent amb el de Sóller i a mestral amb la mar. El Clot de Fornalutx, que ocupa el sector nord-est de la vall,...
La història de la vila ha estat sempre lligada a la de la veïnada Ciutat de Sóller ja que les dues formaren un únic terme municipal fins l’any 1813, i es reconegueren els seus drets constitucionals com a municipi independent l’any 1837. Fornalutx, pot considerarse com un conjunt d’indiscutible interès paisatgístic i arquitectònic, així com el seu...

Tradicionalment l’agricultura ha estat la base fonamental de l’economia fornalutxenca, de manera que la vida ha girat al voltant de possessions autònomes com Bàltix d’Avall, Monàber, Sa Cabana, Moncaira, Binibassí o s’Olivaret. Amb els romans es consolidaren el cultius d’olivera i de garrover. A l’època islàmica es desenvolupà l’horticultura i...

Escalons o “raietes” típics de l’estructura urbana del poble. Existeix Can Reió al carrer més emblemàtic de Fornalutx, carrer del Metge Mayol i característic d’aquesta estructura. Eixoreiar: ser dur d’orella i en relació a Can Xoroi.
Fornalux, “Fornalucem” derivat de “Fornel” fornal o Ferreira, amb el sufix –utx, topònim mossàrab del sufix romànic “ucem”. L’origen de Fornalutx o "Fornalugi", com s’escriu en els documents antics, s’inicia des del mateix moment de la conquesta, essent abans una alqueria mora, com es dedueix pel traçat dels seus primitius carrers.
Està emplaçat en el centre de la Serra de Tramuntana que recorre l´illa de Mallorca, i el solca una profunda vall que partint del Puig Major es dirigeix a Sóller.

Pàgines