Camipèdia / Garrotxa / Santa Pau

Enguany vam celebrar els 25 anys de la recuperació de la fira de sant Antoni. I parlem precisament de recuperació perquè aquesta data assenyalada del calendari santapauenc compta amb una trajectòria històrica que s’interrompé a la dècada dels seixanta del segle XX, però que ve de molt enllà. De fet, si volem remuntar-nos al punt de partida de tot plegat, cal que, amb la ullera de llarga vista, enfoquem la baixa edat mitjana.

Situem-nos. A mitjan segle XIV la pobla creada a redós del castell gràcies a l’atorgament de la carta de franqueses, al 1300, per part del baró Ponç III, constituïa el centre polític i econòmic de la vall de Santa Pau i, en darrer terme, de la baronia del mateix nom. Al puig de la residència baronial, s’hi concentraven el baró i els seus agents i hi confluïa en forma de renda una part important de la producció dels masos. S’hi celebrava el mercat setmanal des de, com a mínim, l’any 1298 (quan el rei Jaume II en féu la concessió a Ponç III). Santa Pau, per tant, encara que no fos a primera línia, formava part de les anomenades viles-mercat, eixos bàsics de l’economia rural de l’època. Cada dilluns, entorn del castell (tot sembla indicar que en l’espai concret que es convertí en la Plaça Major), s’intercanviaven productes del camp i béns artesanals, es transformava una part de la collita en diner i, al capdavall, quedaven paleses les diferències entre pagesos. Així mateix, el senyor aconseguia controlar de ben a prop les transaccions i assegurava que tots els mecanismes que li havien de proporcionar beneficis funcionessin correctament.1

Aquest privilegi reial de mercat de què gaudien els Santapau i, ja d’entrada, el títol de barons que havien aconseguit un parell de dècades abans no eren fortuïts. El fet que la pobla del castell esdevingués un pol important d’activitat té poc a veure amb els esforços de la pagesia i, encara menys, amb la bondat de la natura a la senyoria santapauenca. Contràriament, la bona relació entre la família que detenia la jurisdicció sobre el nostre territori i el rei i la seva cort expliquen molt millor totes aquestes singularitats de Santa Pau. Així (i aquí és on volem centrar-nos), podem parlar del precedent més remot documentat de la fira de Sant Antoni. Per entendre’ns des de bon començament, els orígens d’una fira anual a casa nostra no són gens populars. Si bé era necessari un impuls econòmic intern, és a dir un esforç secular de la pagesia per permetre la superació de l’autarquia altmedieval, calgué, en primer lloc, que des d’aquest impuls endogen s’alliberessin braços per a dedicar-se a l’artesania o al comerç i que, finalment, hi hagués una intervenció de l’estament senyorial. En altres paraules, difícilment hauria pogut fructificar una fira sense la voluntat baronial, sense un interès al capdavall privat per diversificar les formes d’imposicions sobre l’activitat econòmica local i, per tant, incrementar els ingressos2. Analitzem-ne el perquè.

Com explica L. Constans3, Hug III Ademar, el baró de Santa Pau durant pràcticament tota la segona meitat del s. XIV, mantingué una estreta relació amb Pere III el Cerimoniós. Participà al costat del rei en les lluites sardes i al capdavant de l’exèrcit cridat a recolzar Enric de Trastàmara en la guerra civil castellana, a més d’altres expedicions. Hug III aconseguí, com a compensació, més drets sobre algunes àrees de la baronia, així com l’ampliació dels seus límits i diverses possessions a l’illa de Sardenya. Pel que fa a Santa Pau, confirmà les franquícies i llibertats dels seus habitants i s’ocupà de la fortificació del castell. Finalment, en la deixa testamentària propicià l’encàrrec de valuosíssimes peces artístiques, algunes de les quals encara es conserven, i féu el primer donatiu per a la futura construcció de l’església parroquial al recinte emmurallat.

Això no obstant, fins ara havia passat desapercebut que fou també Hug III Ademar qui promogué la celebració de la primera fira gràcies a un privilegi reial del 6 d’octubre del 1364.4 El senyor de Santa Pau segurament s’emmirallà en el que ja s’havia fet realitat a Besalú abans del 1320 i, sobretot, a Olot, a partir del 1315. La primera fira a casa nostra era per sant Andreu i durant els quinze dies següents. Observat de cares enfora, Santa Pau s’inseria en el calendari comercial de la futura comarca de la Garrotxa. Val a dir que, a banda de les ja esmentades, se celebrarà fira al Mallol el dia de sant Nicolau (des del 1377) i per santa Llúcia a Sant Feliu de Pallerols (vers 1372). D’aquesta manera, s’atreien pagesos i mercaders de fora de la baronia, tal com també demostra el fet que el rei assegurava, per mitjà dels seus oficials, la protecció de tots els que hi acudissin així com de les mercaderies que hi portessin. En un marc més general, malgrat que sigui més tardanament, el nostre poble acollia un esdeveniment que la majoria de nuclis importants de Catalunya ja vivien amb especial intensitat al s. XIII5.

Recuperant la perspectiva local, amb la fira es posava una fita al cicle anual de l’economia santapauenca. Sant Andreu (el 30 de novembre) és possible que coincidís amb la fi de la verema o, simplement, l’arribada de l’hivern i, per tant, d’un llarg període que s’havia de viure del graner i el celler. D’altra banda, la fira era un lloc i data de trobada per als negociants. S’estenia, per contrast amb l’actualitat, una quinzena de dies, dies que es feien intercanvis i acords sota el control i la protecció dels agents baronials o reials. En aquest sentit, cal tenir en compte que, ateses les condicions jurídiques amb què es fundaven les fires, el rei devia ingressar una part important de la recaptació i no pas tant el baró. Amb tot, no deixava de ser un estímul o culminació del dinamisme del feu dels Santapau, és a dir, de tot el sistema d’engranatges articulat per les terres, els ramats de bestiar6 dels masos i les rendes que generaven i percebia el senyor, a banda de la producció manufacturera que pogués haver-hi per part dels artesans documentats a la pobla. Certament, l’existència d’un acte anual d’aquesta excepcionalitat indueix a pensar que era quan es concretaven les transaccions de més magnitud i abast, podent-hi intervenir, com vèiem, persones i béns de l’exterior de la baronia. En qualsevol cas, ras i curt, a partir del 1364 a la pobla del castell de Santa Pau hi havia, a més de mercat cada dilluns, un cop l’any, per sant Andreu, la fira.

Ara ja coneixem el punt d’arrencada de tot plegat. El punt d’arribada és la fira de Sant Antoni restaurada fa un quart de segle. S’ha reduït aquest salt de més de quatre-cents anys que s’ha de fer entremig en el quadre que apareix a continuació. I és que la tradició contemporània de les fires a Santa Pau es manté ben viva en la memòria dels santapauencs actuals. Ara, doncs, enretirem l’ullera de llarga vista que ens ha permès copsar un naixement significatiu, els orígens baixmedievals d’un acte que, renovat, aquest 2006 ha celebrat els 25 anys.

PETITA CRONOLOGIA D’UNA HISTÒRIA

1364– El 6 d’octubre d’aquest any el baró Ponç III de Santa Pau aconsegueix el privilegi reial per a la celebració d’una fira a la pobla del castell el dia de Sant Andreu (30 de novembre) i durant els quinze dies següents. És el tercer nucli de la futura comarca de la Garrotxa que en celebra una, després de Besalú (1320, com a mínim) i Olot (1315), i abans de Sant Feliu de Pallerols (vers 1372) i el Mallol (1377).

1853– L’ajuntament constitucional de Santa Pau promou la celebració de dues fires anuals per sant Antoni Abat (17 de gener) i sant Antoni de Pàdua (13 de juny).

1854-1875 (aprox.)– Cada any tenim constància de l’organització d’aquestes dues fires a partir de la sol·licitud del consistori d’una parella de guàrdia civils que vetllin per l’ordre i la seguretat dels assistents.

1912– Un grup de veïns demana a l’ajuntament que es creïn dues fires anuals per tal de trobar algun estímul per a la migrada economia del poble. Es decideixen programar per sant Josep (15 de març) i sant Ferriol (18 de setembre).

1981– Durant els mesos de tardor es gesta la idea de la recuperació, el gener següent, de la tradicional fira de sant Antoni, unes dècades abans desapareguda.

1 Tot el que fa referència a la formació de la baronia, la concessió del mercat i la creació de la pobla del castell ho podem trobar perfectament explicat a l’impagable treball de Joan Soler i Jiménez, La formació de la Pobla de Santa Pau al redós del castell dels barons (1248-1331), Beca Ciutat d’Olot, convocatòria 2002, obra inèdita.

2 Per bé que no s’hi inclogui el cas de Santa Pau, sobre la creació de mercats i fires a la Garrotxa i les causes econòmiques, en parla Josep M. Salrach a “Mercats i fires: el despertar de l’economia en terres de Besalú (segles IX-XIV), Annals Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca del 1996-1998, núm. 14, Olot, 1999, p. 9-36.

3 Lluís G. Constans, La família Santa Pau, Santa Pau Medieval, 2a part, Biblioteca Olotina, Olot, 1962, p. 65-80.

4 Devem la troballa d’aquesta important notícia a Xavier Puigvert, arxiver de l’Arxiu Històric d’Olot i Comarca, qui, havent-ne localitzat un parell de referències indirectes, ens facilità la consulta del document més explícit que es coneix (un guiatge dirigit al procurador del vescomte de Bas), deixant de banda alguna còpia del privilegi reial que de ben segur es podria trobar al fons de la Cancelleria de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Així doncs, per a parlar d’algunes dades particulars d’aquesta primera fira ens basem en ACO, Fons Notarials, el Mallol, reg. 3, ff. 18r-31v, 1369, document solt.

5 Per a les característiques generals de les fires catalanes de la baixa edat mitjana, Carme Batlle, L’expansió baixmedieval: segles XIII-XV, dins Pierre Vilar (dir.), Història de Catalunya, vol. 3, 6a ed., Barcelona: Ed. 62, 1994, p. 142-144.

6 S’ha posat de manifest la importància de la ramaderia i la venda de carn al nostre terme durant aquest període a Joel Colomer, “La carnisseria a la vila de Santa Pau (1330-1337)”, Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca 2005, Olot, 2005, p. 11-38.