Ubicació: 
El primer document de l’existència de l’església de Vidabona és de l’any 890, i fixa el lliurament de primícies i delmes (dècimes parts) de la comunitat de Vidabona a la comunitat de Sant Pere de Ripoll (com el monestir, fundada per Guifré I, el Pelós l’any 879). Ja aleshores, hi havia domini jeràrquic entre comunitats. La seva comunitat popular cristiana (parròquia) rural era integrada pels masos de Vidabona, l’Adroguer, el Boix de Vidabona, la Solaneta i Camp Roig. L'edifici romànic, del segle XII, s'esfondrà l’any 1969 per les esquerdes al sostre causades per un llamp. Té adosada una edificació que feia de rectoria o habitatge de l’ermità, a la qual s’accedia també pel cor, bastit el segle XVIII. El Santuari està emplaçat en l’interior del vèrtex de l’angle recte format per la Serra Cavallera (O-E), que la protegeix de tramuntanes, i per la Serra de Vidabona (N-S), que la protegeix de ponentades. Està en la bisectriu que arrenca del vèrtex, el Taga, i resta així arrecerada del mestral, el vent dominant del nord-oest. Fou sufragània de St. Martí d’Ogassa, i de Saltor des del 1592. Tingué un quant temps d'independència al s. XVII, quan s'accentuà el seu caràcter de santuari marià, però aviat retornà a la seva subjecció a Saltor. L'antiga imatge de fusta d’àlber policromada (Tallers de Vic, vers 1190-1220), ara al Museu Episcopal de Vic, era advocada contra la pesta, les tempestes i per alliberar els captius, raó per la qual l'església conservava cadenes d'antics presoners com a ex-vots. Una mica més avall del Santuari, hi resten les parets de l’antic mas de Vidabona. En el Camí de Vidabona (Sant Joan de les Abadesses – Ogassa – Ripoll), camí iniciàtic cap a la plenitud del poble, Vidabona simbolitza la plenitud en base a mites de Lluís M. Xirinacs (Dietari final) i Ramon Llull (Llibre d'Amic e Amat) al llarg de 4 etapes vinculades a elements geogràfics: 1) l'ascètica: Pla de cal Pegot, lloc on va ofrenar la vida en Xirinacs, símbol de l’alliberament de les dependències, 2) la mística: Serra de St. Amand, mite de l’Amic (Ramon Llull) i el Taga, mite de la mare creadora de l’Univers segons Xirinacs, l’Amat (de Llull), 3) la crida: Sant Martí d’Ogassa, la resposta a les demandes, la vocació i 4) l’acció compromesa amb el món: Sta. Maria de Vidabona, mite de la plenitud individual i nacional, la Terra promesa catalana. El Camí de Núria i Montgrony es pot fer des de Ripoll o enllaçant des del Camí de Vidabona a Sant Julià de Saltor des de l’antic santuari de Santa Maria de Vidabona. El Camí puja al Santuari de Núria, mite ancesral de la fertilitat (els fruits a la vida) passant per Bruguera, Ribes de Freser i Queralbs, i es pot continuar en dues etapes més fins a Montgrony, mite ancestral de l’alletament (l’aliment pels fruits vitals). D’aquesta manera, qui vulgui fer aquest camí complet en sentit iniciàtic, en 7 etapes pot enllaçar el Camí de Vidabona (la cerca i entrega a la pròpia vocació per assolir la plenitud individual i nacional), amb el Camí de Núria (la fertilitat pels fruits vocacionals) i acabar al Santuari de Montgrony (l’alletament o nodriment dels fruits vitals).

Participa

Pots ajudar de moltes maneres a fer créixer El Camí, un projecte col·laboratiu que té la seva raó de ser en la participació de la gent del territori. Tant si només vols rebre informació de les nostres activitats com si vols prendre part activa en la construcció d’El Camí sortint a marcar el traçat pel teu municipi, trobaràs la manera d’implicar-te que més s’adeqüi a les teves preferències. Entre tots fem El Camí!
 

Registra't

Dóna a conèixer el teu municipi publicant un article a la Camipèdia.

 

Participa en la Secció de Caminades

Participa en organitzar una caminada a l'any a la teva comarca.

 

Fes-te soci/a del Camí

Entre tots i totes mantenim viu el Cami!

 

Fes-te amic del Camí

Estigues informat de totes les activitats.

 

Esteu aquí