Pardals autòctons

Dijous, 18 maig, 2017
Ubicació: 
Temàtica: 
Text aportat per: 

L’Alcora es troba en la província de Castelló, dins de la Comunitat Valenciana, en la zona del litoral. Per tant, ens trobem en una zona caracteritzada pel clima mediterrani. Com a conseqüència, posseeix una sèrie de flora i fauna típica del terreny.

En aquest treball anem a centrar-nos en les aus i pardals més típics de la localitat, assenyalant les seues característiques més significatives, el seu comportament, alimentació, reproducció, localitazció, etc.

A més, també tractarem el tema del parany, molt típic en la nostra zona i que està relacionat amb els pardals autòctons.

Els pardals més típics són:

  • Merla: pertany a la família dels túrdits. Habita principalment als boscos humits, però també és molt comú trobar-la en el jardins de les ciutats, especialment si es tracta d’una ciutat propera al mar o amb una humitat elevada.

  • Cadernera: ocell de la família dels fringíl·lids. Es troba principalment en zones cultivades, horts i, amb menys freqüència, en parcs urbans. Un tret és que tenen un cant variat i melodiós, fet que ha causat que siga un ocell apreciat per els amants dels pardals, i també és motiu per què haja estat engabiat i criat en captivitat des de fa molts anys.

  • Verderol europeu o verderol comú: pardal de la família Fringillidae i de l’ordre dels Passesiformes. Habita principalment en la Península Ibèrica, especialment en zones de vegetació escassa i poc densa, com els pinars, però també s’hi troba en els voltants de les cases, jardins i granjes, i a finals d’estiu es congreguen en camps arats en busca d’aliment.

  • Abellerol: pardal que pertany a la família dels meròpids i a l’ordre del coraciformes. Es troba principalment a les zones més càlides d’Europa del sud i en algunes parts d’Àfrica del Nord  a l’hivern, ja que és un au migratòria, i en primavera torna al nord d’Europa. En aquestes localitzacions s’instal·la en zones costeres arenoses, com per exemple, una terrassa fluvial. Curiosament, quan un abellerol es menja una vespa, també es pot menjar a la vespa reina, fet que provoca que la colònia es quede òrfana i acabe desapareixent.

  • Polla d’aigua: tipus d’au que pertany a la família dels ràllids. Habita en zones aquàtiques tranquil·les o molt humides, com poden ser basses, estanys, marges de rius o aiguamolls. En general, camina pels voltants cercant menjar i picotetjant entre l’herba, ja que no acostuma a submergir-se molt. Quan nota el mínim risc o perill, s’amaga de seguida. A més, viu en petits grups de la mateixa espècie i també amb altres ocells aquàtics.  Quan inicia el seu vol, a més de batre fortament les ales, s’impulsa amb les potes damunt de l’aigua. De vegades s’atura sobre branques baixes dels arbres, a les quals s’agafa amb els seus forts dits. La polla d’aigua és un ocell sedentari molt comú i fàcilment identificable durant tot l’any, i encara en procedeixen més d’altres llocs d’Europa durant l’hivern, i poden arribar a viure fins a 15 anys.

  • Garsa: au de la família dels còrvids. Es troba fonamentalment en zones cultivades i als boscos, tot i que també la podem trobar en parcs i jardins de les poblacions. La garsa és un pardal que vola en grans bàndols emetent el seu cant típic.

  • Gafarró: pertany a la família dels fringíl·lids. Sol habitar en parcs i jardins urbans i en camps amb abundància d’arbres fruiters. Com que no és un au migratòria, resideix tot l’any a la zona de litoral mediterrani, i sol viure només de 2 a 3 anys. Aquest pardal camina fent saltets.

  • Tórtora: au de la família dels colúmbids. Viu en zones de cultius, als parcs de les ciutats i també prop de granges i cases aïllades. No és un au migratòria, per tant, viu tot l’any en el mateix lloc, les zones litorals, encara que originalment, en el segle XX, només habitava Catalunya ja que prové de l’Europa Occidental.

 

  • El parany: una via per a acabar amb la diversitat de les aus autòctones valencianes

El parany és un mètode il·legal de caça, que consisteix en untar amb pegament un conjunt d’arbres disposats en cercle per a que les aus queden atrapades.

SEO/BirdLife va denunciar front el Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona) i front la Fiscalia de Medi Ambient la activitat de vint i huit paranys en la Comunitat Valenciana, tots ells en la província de Castelló. “Careixen d’autorització alguna”, va advertir l’organitazció conservacionista decana en Espanya.

El parany ja ha sigut prohibit pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunidat Valenciana, el Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional i el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees.