Temàtica:
Ubicació:
El Palau Falguera i els seus jardins són una construcció del segle XVII, quan Jaume Falguera va construir un gran palau, amb uns jardins que arribaven fins al riu Llobregat. Algunes fonts històriques mencionen l'estada al Palau Falguera del rei Felip V, a principis del segle XVIII. Fins l'any 1988 aquest conjunt històric va ser propietat del marquès de Castellbell, descendent de Jaume Falguera. L'any 1995 la finca va ser adquirida per l'Ajuntament.
La finca actualment consta d'un palau de 2.800 m² i dels jardins, que tenen una extensió d'1,5 hectàrees, que són avui en dia un parc públic. L'edifici del Palau acull diversos serveis municipals, així com l'Escola Municipal de Música. A més, des de l'any 2006 és la seu de l'Exposició Nacional de Roses.
La façana: Data de la segona meitat del segle XIX, quan es va ampliar el palau. Josepa Falguera, aleshores propietària, va fer una gran reforma amb l'objectiu de donar unitat a tot el conjunt. Té un estil eclèctic que barreja elements neoclàssics d'influència italiana amb elements romàntics.
Els elements decoratius són de terracota i s'inspiren en temes agrícoles i en les feines pròpies de la jardineria. Damunt la porta principal hi ha la figura d'una dona que representa l'abundància. L'escut de la família Falguera corona la façana.
La capella: Va ser construïda l'any 1890 per Joaquín de Càrcer. Es tracta d'un edifici historicista i eclèctic, propi del romanticisme vuitcentista, que oferia un fort contrast entre l'aspecte exterior –amb una decoració austera– i un interior molt barroc. A l'exterior imita l'estil renaixentista i es concreta en un atri paral·lel a la façana sud del palau. La part del centre, on hi havia l'altar, estava reservada als marquesos. Ha estat objecte d'una profunda restauració.
El Saló dels Àustries: És el saló principal del palau on es poden distingir dos tipus de pintures que adornen la volta i les parets, realitzades probablement a finals del segle XVIII o principis del segle XX: unes imiten elements arquitectònics i decoratius de formes geomètriques i vegetals i columnes amb capitells d'estil compost, com els de la façana oest, i les altres, intercalades amb les anteriors, reprodueixen escenes de la Bíblia (Jonàs i la balena, Jesús guarint un cec, la resurrecció de Llàtzer...). Aquest saló retia homenatge als Àustries. De les parets penjaven teles pintades enganxades directament al mur amb imatges d'aquesta família reial, entre les quals destacava el retrat de Joan Josep d'Àustria, que segons les cròniques, va visitar el palau. Les esmentades pintures ja no estaven en el saló quan l'Ajuntament va comprar l'edifici. Conjuntament amb les altres sales nobles del palau té un ús representatiu i s'hi fan actes protocol·laris, casaments civils, etc.
El Déu Bacus: Aquesta peça que representa el déu Bacus és del segle XVIII i va ser importada d'Itàlia. El baró de Maldà, en el seu famós Calaix de Sastre, en fa referència a les darreries del segle XVIII. Com gran part del palau, és una peça molt desconeguda a la ciutat, destinada a ser un dels símbols del Palau Falguera.
La carrossa: Carrossa del s.XVIII procedent d'Itàlia que va arribar a Barcelona el 1798 amb motiu d'un casament de la família Amat. A partir de 1876 va formar part del seguici de la processó de Corpus de Barcelona i fins la dècada dels cinquanta del segle passat acompanyava el Santíssim i en els dies de pluja l'allotjava. L'any 1995 l'Ajuntament adquirí la propietat i va fer restaurar la carrossa, que va recuperar els daurats originals de motllures i ferratges i el nacre incrustat en els plafons de la caixa.
El Saló dels Vanos: Després de la Guerra Civil es van traslladar totes les cambres de la planta noble al segon pis, deixant només l'habitació dels convidats. Totes les dependències que donaven al jardí estaven intercomunicades i es van destinar a usos socials. Entre aquests salons hi havia el dels Vanos, anomenat així per les vitrines que exposaven molts vanos de diferents èpoques.
Escut: Escut dels Vilallonga com a grans d'Espanya, que inclou els escuts de les diferents branques familiars. D'esquerra a dreta, els escuts dels Càrcer, els Amat, els Falguera i els Vilallonga. A sota, l'escut dels Peguera. Dècada dels anys vint del segle passat.
Calaix de Sastre: Aquesta important crònica va ser escrita per Rafael d'Amat i de Cortada durant el període de 1770-1816. A l'inici de la Guerra Civil els més de 60 volums del Calaix de Sastre es trobaven al Palau. L'obra va estar en perill durant el període de les col·lectivitzacions i va ser salvaguardada gràcies a l'acció de Josep Buch, que va avisar Agustí Duran i Sanpere, cap del Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya, perquè recollís els volums. També hi va intervenir Joana Raspall, aleshores bibliotecària. Acabada la guerra, els Vilallonga van reclamar i recuperar el Calaix, que fins al 1988 es va guardar a can Falguera. Actualment una part dels volums són a l'Arxiu Històric de Barcelona i una altra al domicili de la família Vilallonga.
Les cavallerisses: La família propietària practicava l'hípica per la llavors extensa finca del Palau i, per això disposava d'unes cavallerisses amb els noms dels cavalls.
Història del Palau
El Palau Falguera residència de pagesos, mercaders i nobles, lloc de visita de reis i reines, ha estat un edifici en continua transformació que ha reflectit l'ascens social d'una família. Els seus salons i dependències han conegut esdeveniments importants per Sant Feliu i Catalunya.
L'any 1636, a mitjan segle XVII, Jaume Falguera originari d'un mas de Plegamans i instal·lat a Barcelona on s'havia enriquit gràcies a les seves activitats comercials, va decidir fer una forta inversió en l'adquisició d'una finca, situada en el camí ral, a Sant Feliu. La compra l'entenia també com una via de prestigi i ascensió social, perquè Jaume Falguera sabia abans de l'adquisició de la finca que aquesta població era un lloc de pas i aturada de les personalitats que, procedents de Madrid, viatjaven a Barcelona. En aquell moment, segons el document de compra, l'edifici estava integrat per dues cases contigües amb portals oberts al camí ral, amb pati, hort, corral, un pou i un trull.
A l'entorn de l'any 1750 la casa s'havia ampliat considerablement. Pel costat del camí ral, la casa ja tenia una sola façana que unia les dues cases inicials i, adossades a l'edifici s'hi havien construït 5 cases amb els seus respectius patis al darrera pel costat nord i quatre cases més al costat sud, la darrera de les quals estava enretirada de la línia del carrer.
A finals del segle XVIII, el baró de Maldà, arran d'una de les seves habituals visites a can Falguera, va descriure la façana interior amb unes “belles galeries que circulen per detràs de la casa, pintadas al fresco i a la vista de l'hort a ponent”. Afegia que “servia de sostre de la galeria, de cap a cap, un frondós parral impenetrable per la espesura de sos pàmpols casi als raig de sol en lo temps rigorós del estiu”. I cita l'escultura del déu Bacus.
El mateix baró de Maldà en descriu les festes que s'hi celebraven en les quals es ballava i es jugava a jocs de taula, mostrant la funció social que tenia el Palau.
Durant la segona meitat del segle XIX, Josepa Falguera, propietària de la casa, després de recuperar les cinc cases construïdes durant el segle XVIII, va decidir fer una gran reforma de l'edifici. Per tal de fer-lo més gran, va incorporar les dites cases al conjunt i, amb la finalitat de donar unitat al conjunt, va ordenar la construcció de la façana del llac. És d'un estil eclèctic, que barreja elements neoclàssics d'influència italiana amb d'altres romàntics. Els diferents elements decoratius són de terracota i representen l'horta, el jardí i l'abundància, mentre que sobre les portes i a les sanefes s'hi poden observar motius vegetals.
Al mateix temps, es va planificar el jardí, que es podia contemplar des de la gran terrassa del Palau.
L'any 1890 Joaquim de Càrcer, marquès de Castellbell, va fer construir l'oratori que es troba a la part exterior en el lloc on hi havia hagut dues cases. Van deixar la paret sud cega, atès que encara hi havia unes altres cases de les quals els Càrcer no en podien disposar.
El 1911 el mateix Joaquim de Càrcer va aconseguir disposar de la resta de les cases que va fer enderrocar, ampliant el jardí i posant una porta de ferro a la cantonada, deixant la paret sud de l'oratori al descobert.
La següent reforma va ser realitzada per Dolores de Càrcer i de Ros, a partir de 1924. La marquesa, va fer una sèrie d'obres per tal que la casa recuperés el seu aspecte senyorial, després d'un període d'un cert abandó. Fonamentalment va modificar la coberta i va aixecar el sostre de la golfa, obra que va permetre multiplicar les habitacions del segon pis. Es van fer restaurar les pintures i les habitacions principals. Les diferents dependències estaven decorades amb mobles de qualitat, molts d'ells del segle XIX. De les parets penjaven quadres i un gran tapís que el virrei Amat havia portat de Perú. I sobre els mobles hi havia objectes de plata i de porcellana. El Palau es va convertir en un important centre social on es feien festes a les que assistien les més importants autoritats del país, al mateix temps que perdia definitivament el seu caràcter d'explotació agrícola.
La darrera reforma de la dècada de 1990, realitzada pels arquitectes Manuel Giralt i Lluís Cuspinera, ha convertit el Palau en centre cultural, on hi ha l'Escola de Música. S'ha canviat el lloc de les escales interiors i s'han reforçat sostres i estructures. A la part nord s'hi ha construït un auditori mentre que, al costat contrari, adossada a la capella s'hi ha aixecat una construcció de nova planta destinada a sala d'exposicions. S'ha donat unitat a la façana del carrer de Falguera mentre que el projecte ha respectat la façana del llac.
Visites guiades
Cada segon diumenge de mes, a les 12 h, s’organitzen visites guiades per conèixer el Palau Falguera. L’associació Arrels Locals fa les visites per encàrrec del Centre d’Estudis Comarcals, amb qui l’Ajuntament té un conveni per garantir la difusió del patrimoni a través d’aquesta activitat oberta a la ciutadania.
Per participar en les visites cal inscriure’s prèviament trucant al telèfon 93 666 35 27 o enviant un correu electrònic a visitespf@llobregat.info. El preu de les visites és de 3 € per persona.
