Som:
09.252
amics del Camí
Camipèdia: enciclopèdia territorial oberta dels Països Catalans
Cerca aquí textos de les diferents temàtiques dels municipis que vulguis.
Hi falten textos del teu municipi? Posa'ls-hi tu!
Afegeix-hi textos sobre aspectes del teu municipi, entitat o iniciativa social, grup de música, obra artística, història, festivitats, aplecs i fires, anècdotes, personatges, curiositats,...
Com? Només cal que et registris al peu de la barra esquerra (crear compte).
-
Celler Borda Sabaté
Autor: Vinyes Borda SabatéAquesta petita i restringida finca està dedicada al cultiu de la vinya en alçada. Les seves vinyes plantades en feixes, es troben en un paratge natural idíl·lic a gairebé 1200 metres d’altitud, on es beneficien de la dolçor dels primers raigs de sol de tota la vall del sud del Principat. Plenes de... -
Medi natural i paisatge - Sant Julià de Lòria
Temàtica: Medi i paisatgeAutor: Autores - Cèlia Morales/Pilar Andreu RoviraUna zona privilegiada per gaudir de la vista excepcional que ofereixen tant el bosc i les valls fondes de Sant Julià de Lòria i Os de Civís com les muntanyes més altes d’Andorra i el Pallars és el mirador del Bosc de la Rabassa, al camp de neu de la Rabassa. Una altra manera de conèixer el ric... -
Cultura i tradicions (Museus) - Sant Julià de Lòria
Autor: Autores - Cèlia Morales/Pilar Andreu RoviraEl Museu del Tabac, inaugurat l’any 2003, ocupa l’edifici on va funcionar l’antiga fàbrica de tabac Reig entre el 1909 i el 1957. A través d’un sistema multimèdia, els visitants fan un recorregut que els ofereix una visió àmplia de la presència històrica i de la pervivència d’aquesta indústria: s’... -
Gastronomia - Sant Julià de Lòria
Temàtica: Gastronomia i receptesAutor: Autores - Cèlia Morales/Pilar Andreu RoviraCim del Cel és el nom del vi de Casa Beal, produït a les vinyes de Nagol, les quals són unes de les més altes d’Europa (a una altitud d’entre 1.000 i 1.050 m). La família andorrana Visa Tor va començar a plantar ceps l’any 1978 a fi de trobar les varietats més adequades a les temperatures, l’altura... -
Calendari de Festes - Sant Julià de Lòria
Temàtica: Calendari de festesAutor: Autores - Cèlia Morales/Pilar Andreu RoviraSant Julià, patró de la parròquia: 7 de gener Sant Sebastià: 20 de gener Aplec de la Mare de Déu de Canòlich, patrona de la parròquia: darrer dissabte de maig Festa Major: últim diumenge de juliol més dos dies abans i dos dies després Vila Medieval: últim cap de setmana de setembre Fira del Roser:... -
Patrimoni arquitectònic - Aixovall - Sant Julià de Lòria
Temàtica: Patrimoni arquitectònicL’església de Santa Filomena forma part del conjunt patrimonial d’aquesta població. A l’interior del temple hi ha un mural de ceràmica, obra de l’artista Sergi Mas, que representa la Sagrada Família travessant el riu Valira a través del pont d’Aixovall i que simbolitza el pas d’un lloc perillós en... -
Cultura i tradicions - Sant Julià de Lòria
Autor: Autores - Cèlia Morales/Pilar Andreu RoviraEls lauredians van estar ben alerta a la guerra que el comte de Foix va desencadenar contra el bisbe d’Urgell, ja que, per proximitat geogràfica, haurien estat els primers a rebre, però gràcies al rei Pere d’Aragó i al pacte dels Pariatges es va posar fi a les hostilitats. Aquestes són les... -
Activitat Econòmica - Sant julià de Lòria
Temàtica: Activitat econòmicaAutor: Autores - Cèlia Morales/Pilar Andreu RoviraTradicionalment, l’economia parroquial es basava en l’agricultura i la ramaderia, però en l’actualitat les principals fonts de riquesa són la indústria del tabac, l’hoteleria i el comerç. El conreu del tabac es va començar a incorporar a les explotacions agrícoles de Sant Julià de Lòria el s. XVII... -
Fets històrics - Sant Julià de Lòria
Temàtica: HistòriaAutor: Autores - Cèlia Morales/Pilar Andreu RoviraEntre els anys 1689 i 1697, els països de França i Espanya van estar enfrontats en un conflicte que també es va traslladar als Pirineus i que va fer perillar la neutralitat d’Andorra. A Sant Julià de Lòria, el 1691 les tropes espanyoles van ocupar la casa del Pui d’Olivesa per mirar de guanyar... -
Patrimoni arquitectònic - Sant Julià de Lòria
Temàtica: Patrimoni arquitectònicAutor: Autores - Cèlia Morales/Pilar Andreu RoviraSant Julià de Lòria disposa d’un conjunt de 18 capelles i esglésies escampades per tot el territori parroquial. Algunes de les més destacades són la de Sant Julià i Sant Germà, la de Sant Martí de Nagol i la de Sant Serni de Nagol, la de Sant Miquel de Fontaneda, la de Sant Mateu de pui d’Olivesa i... -
La Pedra Foradada
Temàtica: Patrimoni arquitectònicAutor: Transcripció del text de les pàgines 75 i 76 de la publicació “De Cardedeu al Megalitisme. Forces tel•luriques, dòlmens i menhirs. Itineraris”, de Lluís Vendrell, Isabel Vendrell, Pere Font, Lluís Vidal i Carme Vila, editat el desembre del 2008 pel Museu Arxiu Tomàs Balbey i l’Ajuntament de Cardedeu.Per arribar-hi, un cop entrats a Cardedeu, per l’antiga C-251, a l’alçada del tercer semàfor, girarem a la dreta, direcció Cànoves, per l’Avinguda d’Angel Guimerà, tot anant cap el Nord de la població. A 1’3 quilòmetres trobem una rotonda, seguim en direcció Nord, cap a Cànoves, per la carretera BV... -
Festes a Senija
La festa major de Senija se celebra el primer dilluns de maig en honor a la seua patrona, la Mare de Déu dels Desamparats. A més, el primer diumenge d’agost hi ha la festa de la Mare de Déu Negreta, a la partida de la Cometa. Aquesta festa prové de l’any 1935 quan una veïna del poble, Caterina... -
Refugis del camp d'aviació de la guerra civil a Cardedeu
Temàtica: Patrimoni arquitectònicEl camp d'aviació de Cardedeu es construí la primavera de 1938, a cavall dels termes de Cardedeu, Llinars del Vallès i Sant Antoni de Vilamajor, al nord de la carretera de Carddedeu a Llinars, amb una petita zona de serveis, al sud d'aquesta carretera. El comandament i la caserna, amb part del... -
Serra i Puig de Sant Amanç: mite del místic, l'Amic (de Ramon Llull)
El Puig i la Serra de Sant Amanç (o Amand) es troba a la banda Sud del Taga (Serra de Conivella). Té una altitud de 1.851 m. Per les seves vistes és considerat "el balcó del Ripollès". Al cim hi ha una creu de ferro i un altar per a les celebracions religioses. Segons la llegenda, Sant Amanç... -
Cultura i tradicions (Llegendes) - Aixovall - Sant Julià de Lòria
Autor: Autores - Cèlia Morales/Pilar Andreu RoviraEl riu d’Os neix al peu de la coma de Setúria i, en el sector més baix, on se’l coneix també com a riu de Bixessarri, deixa les seves aigües a la Valira, tocant l’indret on hi havia el pont d’Aixovall. Una part central del seu curs, però, no la fa en territori andorrà i això és perquè, segons conta... -
Calendari de Festes - Aixovall - Sant Julià de Lòria
Temàtica: Calendari de festesAutor: Autores - Cèlia Morales/Pilar Andreu RoviraFesta Major de Santa Filomena (patrona): 11 d’agost -
Medi natural i esports - Aixovall - Sant Julià de Lòria
Temàtica: Medi i paisatgeAutor: Autores - Cèlia Morales/Pilar Andreu RoviraPels que vulguin gaudir de la natura amb un xic d’emoció, Aixovall disposa de la via ferrada del Tossal Gran, una via urbana a peu del riu Valira i al costat de la carretera. Cal tenir en compte, però, que una de les seves variants és d’un nivell alt a causa d’un desplomat. -
Fets històrics - Aixovall - Sant Julià de Lòria
Temàtica: HistòriaAutor: Autores - Cèlia Morales/Pilar Andreu RoviraEl conflicte per la successió de Ferran VII en la dinastia espanyola va ocasionar les revoltes carlines i aquestes van afectar també el territori andorrà, ja que, a més de convertir-se en un lloc de pas pels combatents, el seu comerç i la seva situació política se’n van ressentir. Segons el síndic... -
Patrimoni arquitectònic - La Margineda - Andorra la Vella
Temàtica: Patrimoni arquitectònicAutor: Autores - Cèlia Morales/Pilar Andreu RoviraLa balma de la Margineda i les troballes corresponents a l’epipaleolític són uns dels elements patrimonials més rellevants de les terres d’aquest llogaret. També cal tenir en compte el pont de la Margineda, que és de tradició romànica. El primer document que es conserva que hi fa referència és el... -
Fets històrics - La Margineda - Andorra la Vella
Temàtica: HistòriaAutor: Autores - Cèlia Morales/Pilar Andreu RoviraLa primera zona habitada de què es té constància a les Valls d’Andorra és la balma de la Margineda, prop de la Valira. Va estar ocupada durant prop de dos mil anys (cap al 10.000 aC) per caçadors que a l’estiu comptaven entres les seves preses cabres salvatges i isards, a més de les truites que...

























































