Caminada del Grup de Caminants pel Baix Maestrat: de Santa Magdalena a Peníscola

Torre Badum

Caminada del Grup de Caminants pel Baix Maestrat: de Santa Magdalena de Polpis a Peníscola.

 El passat 4 de novembre vàrem fer l'etapa d'el Camí del tram Sénia Ebre, de Santa Magdalena de Polpis a Peníscola. Ens vàrem trobar a Peníscola cap a les 8 del matí  per organitzar els cotxes i fer cap a Santa Magdalena.

Ens vam trobar a la plaça de Santa Magdalena el grup de Caminants per iniciar la marxa, que com sempre hi havia gent de diferents comarques, en especial gent de Peníscola i d'altres zones del País Valencià. Iniciàvem l'eixida  passant per davant de l'eglésia i després vam seguir  entre camps d'oliveres i conreus de seca, després  iniciàvem la pujada cap al castell de Polpis.   Vam fer una primera pujada  per una senda empedrada ombrívola  i costeruda que anava enfilant-se  fins la fortificaició.  Vam respirar després de la fatigada pujada als peus del castell, vam passar pel costat dels merlets que tan em recorden al meu bloc, per ser la foto de portada, sempre m'agrada acaronar les pedres del castell , com per intentar veure i sentir tot el que elles han passat, després creuàvem la porta de pedra del castell fins entrar a l'interior. Una vegada dintre Paco ens va fer una explicació de la història del castell. Del qual sols  queden alguns llenços i alguna torre, també l'aljup. Un apunt que ens fa Paco és la referència als arbres que hi trobem, és el garrofer del dimoni, són arbres centenaris i els utilitzaven per enverinar les fletxes que es llançaven des del castell cap als atacants, sobre tot el verí es trobava a les tavelles. Cap a la tardor el garrofer  rebrota i cap a la primavera hi cauen les fulles, és un arbre de l'hemisferi sud, fa el cicle a l'inrevés que la majoria per adaptar-se a les estacions d'estius secs i hiverns plujosos. És un castell del segle XI, segurament hi hauria una fortificació anterior.

 Seguíem avançant, deixàvem el castell, que quedava al darrera ancorat entre les muntanyes i ascendíem per  la pista costeruda fins arribar a una cruïlla de camins on al fons hi havia la mar, veiem una paleta indicadora que ens recordava que ens trobàvem a la Mallada de la Rabosa, ara seguiríem cap al mas del Senyor, a poc  a poc la pista es feia senda i davallàvem entre matolls, especialment de coscoll (Quercus coccifera). El paisatge era agradable amb muntanyes suaus , estàvem travessant la serra d'Irta. Finalment vam arribar a una pista  i en una antiga omeda vàrem esmorzar, ens trobàvem al mas del Senyor, allà Paco ens va contar la història de la mina d'or.

 El senyor tenia una criada, i tothom li deia que aquella terra era una mina d'or, en el sentit que eren molt fèrtils , però ella s'ho va agafar al peu de la lletra, en morir-se el senyor i ella heretar totes les terres, es va gastar tota la fortuna excavant per buscar l'or, evidentment no el va trobar.

Paco ens va contar sobre els oms que hi havia en aquella zona, alguns plantats feia poc de temps, els vells morts per la malaltia de la grafiosi.

Vàrem seguir la marxa, poc després vàrem entrar per una zona de conreu intensiu d'oliveres, on els arbres estaven molts junts, algunes oliveres centenàries a l'altra banda de camí ens recordaven el conreu tradicional.

Pel camí comentaven la polèmica de la finca per trobar-se al mig del parc natural.

Vam seguir la finca fins enfilar-nos per una senda i arribar a l'altra vessant on teníem una panoràmica espectacular de tota la costa, un moment que la gent del grup aprofitava per desar la imatge al record de la  càmera. Seguíem devallarnt, ara per una senda pedregosa fins arribar al poblat morisc d'Irta, després de  l'expulsió dels moriscos el 1609 va quedar  abandonada, era una alqueria medieval dintre del Clot de Maig.

 Del poblat quedaven algunes restes de murs i algun arc, seguim davallant fins arribar a la mar, algunes persones s'acostaven a les ones per tocar l'aigua. Ara seguíem per una pista vora mar on les ones anaven trencant-se sobre la roca de la costa fent petites cales, esmicolant les pedres . El nostre punt de mira  era  la torre Badum, una torre de guaita  que teníem al nord on dinaríem.

La pista feia alguna revolta però la seda s'enfilava més pel recte, cadascú va  triar el que li anava millor, però tothom  vam arribar al mateix lloc a dinar,  a la torre Badum, on antigament es vigilava per si arribava  la pirateria, vam  fer un mos, cadascú el que portava, vam segellar el carnet amb el segell del centre excursionista de Peníscola i vam escriure al llibre del Camí al Maestrat, i enraonàrem de les diferents paraules que els pobles feien servir per nomenar les coses.

 Seguíem amb la vista posada a Peníscola que ara és retallava a l'horitzó amb les cases apinyades i per un  istme enganxades a terra. Després de descansar vam seguir cap a Peníscola, el penya-segat prenia consistència i el tallat sobre a la mar ens  donava vertigen, on la serra d'Irta ensopegava amb les ones. Un pi es retallava sobre la blavor de la mar i creixia sobre el tallat de roca,  el paisatge era una llamineria pels nostres ulls i cada trosset ens sorprenia. Era realment  espectacular. Ara seguíem per una sendeta pedregosa vora la mar fuetejada per les ones i l'escuma. Feia molt de goig fer camí vora mar. El fonoll marí i el margalló arrelaven entre les roques . Cada vegada la silueta de Peníscola és retallava més propera. Passàvem finalment per un tros de carretera una mica perillosa que calia vigilar per la resta del grup, i en un darrer esforç  i arribàvem a Peníscola. Un estol de gavines  estaven a la platja, imnòtiques i immòbils totes mirant cap a sud. Eren  les 16:30 i acabàvm d'arribar a Peníscola, ens organitzàvem amb els cotxes per la gent que no es quedava a la visita i la resta ens endinsàvem amb aquesta segona fase del full de ruta, la visita de Peníscola i el castell.

 Creuàvem el pontet sobre la sèquia i entràvem pel portal,  dintre del recinte emmurallat, dalt  de la porta, picat a la pedra, veiem la insígnia de la lluna i les claus, gravat que es repetiria per tot el recorregut, símbol del Papa Lluna

 En passar vora muralla Paco ens va   mostrar a l'esquerra el bufador, en dies de maror la mar travessava el carrer per sota i pel forat ensopegava amb la roca i esclatava l'escuma, hui sols es sentia la remor de l'aigua. Seguíem pels carrers de Peníscola, passàvem per una casa folrà de petxines, curosament posades,  anomenada "la casa de la concha". Seguíem caminant pels carrers empedrats coronats per   cases emblanquinades . Ens vam dirigir als jardins del castell.  Una vegada les entrades a la mà ens disposàvem a entrar, però per sobre de  la bellesa de l'indret amb palmeres vora mar, una fiblada ens feria els ulls, per voler donar-li una aire medieval havien clavat a terra algunes aus rapaces amb una cadena, els pobres animals no es podien moure i si intentaven volar es pegaven un sotrac amb   la cadena, però per acabar de rematar el mal de cor, hi havia escampats sobre la gespa alguns pollets menuts morts  que les aus anaven esmicolant, una escena molt desagradable. Vàrem deixar els jardins per pujar al castell, després de pagar l'entrada vàrem passar per un replà , una visió impressionant de les muralles  i de la costa de Benicarló es podia veure. Poc després vàrem entrar dintre les estances del castell, vàrem passar per les diferents sales, les cavallerisses, el menjador on podíem veure alguns estris, la presó,  una sala sense finestres que sota una reixa apareixia als nostres peus, em venia una tremolor de pensar les condicions que havien de patir els presos.

 El castell estava engalanat amb estendards, banderes medievals i escrits de l'època, algunes maquetes del castell i un recordatori de la importància del papa Lluna. Nosaltres en eixir al pati d'armes entre les persones que hi havíem vàrem fer un petit resum del context històric del Cisma d'Occident, de la importància del Papa Lluna i de Peníscola, i també la relació amb  el Compromís de Casp i les conseqüències que van tenir per al futur del  nostre país amb l'entrada de la dinastia dels Trastamara a la corona .

Vam pujar al sostre del castell i encara que ens van contar que la pavimentació va ser poc encertada per un castell, vam arribar en el moment de la posta de sol on els raig fregaven els merlets regalant-nos una posta de sol inimaginable, deixant-nos una de les imatges més extraordinàries del dia.

Qualsevol raconet des d'allà era una imatge pel record, tant pel que fa als racons del castell, els jardins o simplement  mirar l'horitzó mar enllà i la costa retallada cap al nord.

 Vàrem deixar el castell i  Paco ens va seguir ensenyant Peníscola una perla d'escuma i de pedra, vàrem voltar les muralles per enfilar-nos pels carrers tortuosos, i en girar un cantó ens vam perdre de la resta del grup, però la nostra pèrdua ens va portar a descobrir algun raconet interessant com un carrer emblanquinat d'escales amagades.

 Poc després vàrem retrobar-nos amb  el grup i finalment vàrem recuperar els cotxes, i per finalitzar la jornada vàrem fer-nos una cervesa a un baret de la platja, a part de cafès i cervesa servien una mica de mal caràcter, especialment  si li demanaves un cafè amb llet. Peró això sols són nafres de la nostra lluita dia a dia per sobreviure, de trobar-nos forasters a casa nostra.

 En resum el dia havia estat molt complet, amb moltes vivències, bon rotllo i la germanor dels companys del centre excursionista de Peníscola que ens van mostrar el seu poble i ens van ensenyar tot el que sabien, gràcies per la vostra acollida, i com no a la gent del grup que havien donat caliu a la caminada. Sense més, cadascú al seu niu i queda  una altra bona caminada per al record.

 

 

 Iniciem el Camí a Santa Magdalena de Polpis

 

 Església de Santa Magdalena de Polpis

 

 Eixida del Camí de Santa Magdalena de Polpis

 

 Caminem entre camps de garroferes i oliveres

 

 

 Fem Camí cap al castell de Polpis

 

 

 Una cabanda de pastor

 

 

 Senda cap al castell de Polpis

 

 

 

 Castell de Polpis

 

 

  El Grup de Caminats sota les muralles del castell de Polpis

 

Merlets de la muralla del castell de Polpis

 

El Grup de Caminants al castell de Polpis

 

 

Portal d'entrada al castell de Polpis

 

 

 

 Explicacions de Paco al castell de Polpis

 

Castell de Polpis

 

 

 Seguim el Camí després del castell de Polpis

 

 

 Castell de Polpis

 

 Castell de Polpis

 

 

 El Grup de Caminants a la Mallada de la Rabosa

 

 

 

 

 

 Seguim cap al mas del Senyor

 

 

Omeda al mas del Senyor

 

Fem Camí

 

 Gerres al mas del Senyor

 

 

Oliveres centenàries al mas de Senyor

 

 

 

 Poblat morisc d'Irta

 

 

 

Poblat morisc d'Irta

 

 

Arribem a la mar

 

 

 

 

 

El Camí cap a la torre Badum

 

 

 

la pista serpenteja, la senda s'enfila

 Dinem a la torre Badum

 

 La torre Badum

 

 Al fons Peníscola

 

 

 

 

 

 

Pi al penya-segat

 

 

 

 

 

La mar esmicola la roca

 

 

El grup de Caminants vora mar

 

 

 

 Fonoll marí

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Peníscola al fons

 

 

 

 

 

 

Peníscola

 

La platja, les gavines i Peníscola al fons

 

 Totes miren al sud

 

Les muralles de Peníscola

 

 

 

Creuem el pontet

 

El Grup del Camí creuem el pontet

 

 

Insígnia del Papa Lluna

 

El Bufador

 

Carrers i cases de Peníscola

 

Casa folrada amb petxines

 

Casa folrada amb petxines

 

 El Castell de Peníscola

 

El Papa Lluna

 

 

 El castell de Peníscola

 

Els jardins del castell amb les aus

 

 Els jardins, les aus i els pollets escampats per terra

 

 

 

 

 

 Els jardins del castell

 

 Mirador a les muralles de Peníscola

 

Els miradors de les muralles

 

 Vista de la costa de Benicarló des de les muralles de Peníscola

 

 

 Mirador a les muralles

 

 Els jardins del castell de Peníscola

 

 Els jardins del castell

 

 

 Caminem pels carrers de Peníscola

 

 

 

 Atalaies al castell

 

 Estances del castell

 

 

 

 

 

cavallerisses

 

 

Maqueta de Peniscola i el castell

 

 Escut amb les quatre barres

 

 

 

 

 

Patí d'armes del castell

 

 

 

Canters a una sala del castell

 

 Sala engalanada del castell

 

 

 

 

Flors esculpides dalt d'una de les portes del castell

 

 

 Debatim al pati d'armes sobre el Cisma d'Occident i el Compromís de Casp

 

 

 

 Escales i passadissos del castell

 

Portals de pedra

 

 

 

 Els jardins vistos des del castell

 

 

 

 

 

 

 

 

 El port des del sostre del castell

 

La posta de sol des del castell

 

 

El pati d'armes des del sostre del castell

 

Espectacular posta de sol al terrat del castell de Peníscola

 

 El far de Peníscola

 

 

 

Eixim del castell

 

 

 

Una posta de sol singular

 

 

 Les muralles de Peníscola

 

 Fem una visita a les muralles de Peníscola

 

 Un bon lloc per recordar el dia de les noses

 

Carrers de Peníscola i cases emblanquinades

 

 En perdre'ns ens trobem aquestes escales precioses