Castell de Castro

Caminada del Grup de Caminants per la Plana Baixa: de Fondeguilla a Eslida

Caminada del grup de Caminants per la Plana Baixa:de Fondeguilla a Eslida.

 Aquesta vegada el punt de trobada era a Fondeguilla amb la gent del centre excursionista de Castelló, per fer aquesta etapa sisena de tram del Camí  Morvedre Vall de Segó i la Plana.

Vàrem quedar a la plaça de l'església de Fondeguilla, després de fer les presentacions i recordar que fem el Camí, vàrem iniciar la marxa.

Vàrem eixir del poble després d'acomiadar-nos de Mario que estava prou atrafegat dintre del bar, a poc a poc el poble quedava a la llunyania enclavat a les muntanyes del paisatge, nosaltres vam deixar la pista que anava vora barranc per seguir la senda , amb la indicació marcada a sobre la pedra cap al castell de Castro, la senda recorria alguns dels  racons més impressionants de la serra d'Espadà.

 La senda tenia una catifa de fulles de surera, i algun dels arbres cobrien la senda per on passàvem nosaltres, anàvem també vora el barranc, vàrem arribar a un mirador que ens donava una bona perspectiva del barranc i del paisatge per on ens estàvem endinsant.

 Vàrem passar per la surera Mare, uns ciclistes baixaven i els els vam trobar a la surera, el cor se'ns trencava en veure l'arbre monumental estirat a terra sense vida.

 Vàrem passar pel bosquet on les sureres s'agrupaven sobre el paisatge, ara la pujada era forta i els companys i companyes esbufegaven, però prompte vàrem veure el sol lluir a l'horitzó i la fi de la pujada. Nosaltres ara seguíem el camí del castell de Castro, en arribar dalt tot el grup vàrem pujar a Castro i vàrem gaudir del paisatge i de les vistes, de com es retallava la plana i la mar i la resta de muntanyes, vàrem fer un mosset de la berena. Ja amb la panxa plena vàrem seguir el Camí, ara la baixada era forta, recoberta  per una zona pedregosa,vàrem arribar  fins  la senda i la pista que anava baixant cap a la Nevera, a poc a poc el castell anava quedant endarrerit, enfilat dalt del turó, donant-li un aspecte de fortalesa inespugnable.

Ara la pista zigzaguejava planera fins arribar a la cruïlla dela Nevera, un grupet ens vàrem enfilar per la senda, veritablement costeruda i amb desnivell, en arribar dalt vàrem trobar-nos la Nevera de Castro, estava totalment ben conservada amb el seu  sostre, des d'allà també es veia el castell de Castro.

Vàrem davallar cap a baix i en reagrupar-nos ens vam trobar un cartell sorpresa, hi havia una batuda de senglar i ens alertava , però havíem de seguir cap a Eslida, ens vam agrupar i vàrem començar a cantar, xiular i cridar per fer-nos notar, però en aquell moment la gent del grup ens avisaven que ens aturàrem la gent de davant, havia caigut Maria, ens van tranquil·litzar que no era res greu però la sang era molt escandalosa,  en haver fet la cura pertinent vàrem seguir per la senda, Eslida es retallava al fons de la Vall, ens impressionava veure els caçadors amb les escopetes plantats esperant la presa. El paisatge seguia emboscat entre pins i sureres, les calçades eren impressionants, les pedres endreçades una al costat de l'altra durant molt del traçat del camí.Prompte vam arribar a la zona de conreu de les oliveres on la zona més forestal es quedava ja llunyana.

Vàrem arribar a Eslida i en creuar el poble vàrem eixir al Centre d'Interpretació de la Serra d'Espadà, però malauradament ja estava tancada i no vàrem poder segellar, definitivament vàrem seguir cap al bar Paquita on teníem reservat el dinar. El bar era una nau molt gran vora la carretera, hui el restaurant estava de gom a gom, hui  al poble hi havia molt d'ambient ja que hi havia la carrera dels dements i els corredors  i aficionats omplien el poble i els bars.

El dinar va ser reconfortant, ens van portar unes grans olles amb olleta d'Eslida i després altres llamineries de la gastronomia de la zona.

 En acabar vam segellar amb el segell del bar Paquita  i per la vesprada vam poder fer la visita guiada al poble d'Eslida acompanyat del nostre guia Óscar .

 

Algunes notes del que Óscar ens va comentar:

La llegenda del castell de Castro coincideix amb altres castells, com era un castell inespugnable i als cristians els era impossible de conquerir, per la nit van posar  cabres amb les banyes de foc i les van enviar cap al castell, els àrabs en veure que els atacaven es van suïcidar tirant-se pel penya-segat.

 També comenten que hi ha uns forats a la roca, dues línies paral·leles , diuen si podria ser l'escut de Blasc d'Alagó.

  Vam eixir del poble i vam anar  cap al riu i davant de l'aqüeducte ens  va explicar algunes coses, podem veure l'aqüeducte, és d'època islàmica, a l'altra banda de riu hi havia unes estructures, hi havia 14 cases morisques. L'Almasraka era una antiga alqueria musulmana, volia dir la solana, és un lloc on li pega prou el sol, en 1602 s'esmenta aquest espai.

 El 1609 hi ha el decret d'expulsió, són nomenats moriscos a partir de 1526 ja que els obliguen a batejar-se, els morisquets eren els xiquets menors de 3 anys  que es podien quedar.

 Dels 118.000 moriscos del País Valencià que són expulsats  uns 19.000  eren de la serra d'Espadà.

 

 En la nostra visita al poblat morisc veiem algunes restes de cases i carrers,  veiem una vista d'Eslida i Òscar ens mostra un dibuix de Cavanilles, era la mateixa perspectiva que teníem nosaltres, també vàrem poder observar la manera de construir segons l'orientació de les pedres.

 A Eslida eren el 100% de la població morisca, ací no hi havia cristians, així com a Suera es repoblen els dos nuclis ací sols es repobla un. Inverteixen en fer un molí  de blat i un molí d'oli, de vegada en la cristianització els canviaven els noms i podien mantenir el cognom musulmà.  L'expulsió va ser massiva, i un gran sotrac per a la comarca i el país, després va ser repoblat amb cristians de Nules i de l'interior.

 En el nostre recorregut pel poble Òscar ens segueix contant coses d'Eslida,  en arribar a la plaça Mestre Arnau,  ens parla de qui va ser el mestre Arnau, que va ser de la Vall d'Uixó, segons conta al carrer Cervantes es van trobar  restes de soterraments moriscos.

 En passar cap al cantonet dels llavadors  ens mostra una fotografia i ens conta com antigament les dones es solien posar en aquell cantó per treballar l'espart fer fer suports que encaixaven  per a les premses d'oli.

 Seguíem cap als llavadors, eren relativament nous de 1899, segons sembla que es rentava de tot, cadires, cassoles, roba,.

Durant la Guerra Civil es van cremar les imatges sagrades. Pel que fa a Sant Lleó una dona va amagar el cap i en passar la guerra el va traure i li van fer el cos i li van posar el cap.

 A la Guerra Civil el terme estava dividit, a Eslida eren franquistes i al castell de Castro republicans.

Arribàrem a l'església, Òscar ens va parlar que la casa que està enganxada a l'església, que  és on hi havia l'antiga mesquita, i l'església es  va construir al pati de la mesquita.

 Ens apropem a  la casa i Oscar ens mostra indicis de l'antiga mesquita, és un plaer escoltar-lo i compartir els seus descobriments, tot i que se'ns va fer de nit.

 Seguim amb la nostra visita i per acabar passem per un cantonet on hi havia el forn del Duc, era el forn que tenia el senyor.

En aquell cantonet Òscar ens va explicar que hi havia un senyor d'origen anglès que li deien Walter, i era conegut per Don Walterio, era molt aficionat a la metrologia i tenia un penell  i recollia dades meteorològiques, ara hi havia un penell en homenatge d'ell.

 Cansats però contents vàrem completar el dia aprenent moltes coses d'Eslida, d'Espadà i en especial de l'època dels moriscos, i com va afectar l'expulsió del 1609 en aquestes terres.

Ens vam  acomiadar del grup i d'Òscar i vam tornar cap  a casa

 

 

 

 

 

El grup de Caminants a Fondeguilla

 

 El grup de Caminants pel camí cap a Castro

 

Caminem sota les sureres

 

 

 

El mirador cap al barranc

 

Paisatge des del mirador

 

 

 

 

Dintre la soca de la surera Mare

 

El grup del Camí cap al castell de Castro

 

Dalt del castell de Castro

 

Foto de grup al castell de Castro

 

Porta del castell de Castro i finestra cap a la Plana

 

 

 Castell de Castro

 

La Nevera de Castro

 

La Nevera de Castro

 

La Nevera i al fons el castell de Castro

 

La Nevera de Castro

La Nevera de Castro

 

Vista d'Eslida

 

Camí d'Eslida , camí d'argiles

 

El camí empedrat cap a Eslida

 

Fem el camí entre oliveres cap a Eslida

 

 

 Eslida

 

Carrers d'Eslida

 

 El dinar al bar Paquita

 

Plat d'olla al bar Paquita

 

L'aqüeducte d'Eslida

 

El grup de Caminants a la visita d'Eslida

 

  Restes del poblat morisc

 

 

 L'aqüeducte d'Eslida

 

 

Aqüeducte d'Eslida

 

Restes d'arcs al poblat morisc

 

Visita guiada al poblat morisc

 

 Vista d'Eslida des del poblat morisc

 

Empedrat al poblat morisc

 

 

Plaça del mestre Arnau

 

Llavadors d'Eslida

 

 

La casa on hi havia l'antiga mesquita

 

 Església d'Eslida

 

Se'ns ha fet de nit

 

 Antic forn

 

 

Esteu aquí