Activitat econòmica

La població del terme (vallgorguinencs), fou recessionària fins la segona meitat del segle XIX, a partir d'aquesta data s'encetà un període de lenta davallada (787 h el 1857, 708 el 1900, 614 el 1936), que s'accelerà bruscament entre els anys 1950-1970, en què es passà de 603 a 429 h. Els censos posteriors reflexaren una ràpida recuperació, especialment durant la dècada de 1990 (635 h el 1981, 755 el 1991 i 1 413 el 2001), gràcies a la millora de les comunicacions i al fenomen residencial. L'any 2005 hi havia 1 881 h.L'economia tradicional de Vallgorguina ha estat essencialment agrícola, basada en el conreu de cereals, farratges i vinya; modernament el farratge ocupa una major extensió de terres, seguit dels cereals (blat, ordi, civada), algunes lleguminoses (mongetes seques) i patates, així com conreus de regadiu, de creixent importància, com l'horta o el cultiu de flors i plantes ornamentals. En canvi, la vinya, que havia estat molt important, avui resta molt reduïda. La ramaderia de bestiar boví té força incidència en l'economia del municipi. El bosc de pi i d'alzines sureres és explotat, per la fusta i pel suro.La presència industrial, tradicionalment escassa, s'ha reforçat amb l'implantació d'una empresa de tancaments metàl·lics, per bé que també hi ha representats els sectors alimentari i dels plàstics, ubicats als polígons industrials del Molinot i Eurast. La poca presència industrial obliga gran part de la població activa a traslladar-se diàriament, principalment a Sant Celoni, població de la qual també utilitza els serveis bàsics (educació, sanitat, ect.). El principal sector d'activitat són els serveis, desenvolupats gràcies al l'auge del sector comercial i el turisme, atret per la proximitat a la costa del Maresme, i que ha potenciat la creació d'urbanitzacions. Vallgorguina celebra mercat setmanal tots els diumenges.

Tot i ser una ciutat de base tradicionalment agrícola, l’economia de la Seu d’Urgell s’ha anat diversificant i, actualment, hi ha una forta implantació del sector terciari. La relació amb Andorra també influeix amb l’economia ja que s’estima que unes 2.000 persones treballen al país veí. L’única indústria que hi ha a la població és la Cooperativa Cadí, fundada el 1915 i amb denominació d’origen.

L’economia de Bescaran es basa bàsicament en tres activitats. La primera i més rellevant és la ramadera i en particular el bestiar boví. Els pagesos de Bescaran pugen els seus ramats a muntanya el primer de juny i els baixen quan s’acaba l’aliment o la neu cobreix els camps. El bestiar és de races majoritàriament Bruna dels Pirineus i Charolais. La raça Bruna prové d’una antiga fusió entre la vaca autòctona catalana i bovins de raça Parda Alpina procedents de Suïssa. És valorada sobretot per la seva carn. També es puja bestiar equí de la raça recentment creada Cavall Pirinenc Català. Bescaran és el poble de l’Alt Urgell que té el major nombre de cavalls d’aquesta raça. La segona activitat és la fusta. De les 3.500 hectàrees del municipi 2.500 són comunals i 1000 privades. Els ingressos venen en funció del preu de la fusta i de la disponibilitat d’aquesta, ja que les tales d’arbres són dictades per enginyers. La venda es fa mitjançant subhasta i es ven al millor oferent. La darrera activitat econòmica és el turisme rural.

L’agricultura i la ramaderia són una font de riquesa important, però darrerament l’activitat econòmica massanenca s’ha incrementat gràcies al turisme i al comerç, amb el paper clau de l’oferta d’esports enmig de la natura, sobretot els d’hivern. En aquest sentit, la parròquia de la Massana disposa de les pistes d’esquí d’Arinsal i Pal, integrades dins del domini esquiable de Vallnord, que també aplega les estacions d’Ordino. Tot i que l’esquí és l’esport estrella, les raquetes i les bicicletes de neu, entre d’altres, són una altra opció per a l’hivern. Però les Valls del Nord ofereixen moltes més activitats per a la resta de l’any: rutes a cavall pel Comapedrosa i hípica a l’Aldosa, ciclisme de muntanya, barranquisme, escalada, vies ferrades a Erts, pesca, senderisme, conducció de quads o 4x4, pitch-and-putt a Xixerella, parcs infantils a Pal... Per a més informació: www.vallnord.com

Tradicionalment, l’economia parroquial es basava en l’agricultura i la ramaderia, però en l’actualitat les principals fonts de riquesa són la indústria del tabac, l’hoteleria i el comerç. El conreu del tabac es va començar a incorporar a les explotacions agrícoles de Sant Julià de Lòria el s. XVII, però no va ser fins a principi del XX que aquest producte es va començar a comercialitzar en gran quantitat. Avui dia la indústria tabaquera és encara una de les més importants del país. Per la seva situació fronterera, aquesta parròquia va ser la primera que es va iniciar en el comerç internacional i la carretera de Sant Julià de Lòria a la Seu d’Urgell, inaugurada el 23 d’agost de 1913, va ser clau per a l’intercanvi comercial entre països. A hores d’ara el comerç continua jugant un paper important dins l’economia i n’és una prova la multitud de centres comercials que hi ha a la parròquia.

Actualment, la principal activitat econòmica d’Ogassa són els serveis i el turisme. Alguns dels masos mantenen l’ancestral l’activitat ramadera (principalment vaques i xais, i en menor nombre, cabres i porcs). Bona part de l’any es poden veure pasturar per feixes i prats dels cims, fet que ha determinat l’aspecte i la biodiversitat de les serres Cavallera i Conivella. Als segles XIX i XX, la principal activitat econòmica va ser la mineria. Des de finals del segle XVIII ja s’extreia carbó de les primeres mines. Les mines foren determinants perquè el ferrocarril arribés al Ripollès l'any 1880, a fi de traslladar ràpidament el mineral cap a Barcelona per la creixent indústria catalana, principalment tèxtil. Bona prova de la prosperitat econòmica del moment en són els 1.578 habitants que tenia el municipi d'Ogassa l'any 1900. Tot i disminuir gradualment el nombre de tones extretes de carbó, les mines van restar actives fins l'any 1967. Actualment, es pot visitar l’entrada de la Mina Dolça (a tocar de la plaça Dolça de Surroca de Baix). Ogassa fou dels primers municipis catalans en tenir llum elèctrica l'any 1888. Va tenir dues importants indústries cimenteres: la fàbrica de ciment Benet (1886-1997) i la fàbrica Balaguer (1896-1926).

Les fonts d’aigua calenta que brollen a Escaldes, a una temperatura que oscil•la entre els 22 i els 70 ºC, han fet que el termalisme sempre hagi estat una activitat molt lligada a la població. Ja en època romana es coneixia les virtuts medicinals d’aquestes aigües, riques en sofre. A l’edat mitjana, tant el nucli d’Escaldes com el d’Engordany eren habitats per comunitats pageses i ramaderes. De mica en mica, però, s’hi va anar desenvolupant una indústria vinculada al tèxtil, primerament, i als metalls, més endavant. La primera va estar impulsada a Escaldes pels artesans que treballaven la llana i la segona va tenir com a principal exponent la farga del Madriu, la qual duu el nom de la vall on va ser construïda. D’altra banda, cap als anys trenta del s. XX, amb la construcció de la xarxa viària i la concessió de FHASA (Forces Hidroelèctriques d’Andorra, SA), es va accentuar la divergència entre les poblacions d’Engordany i Escaldes: mentre que la primera va continuar mantenint el seu caràcter eminentment agrícola i ramader, la segona es va orientar cap al turisme amb l’explotació de l’aigua termal i el comerç. Actualment les dues poblacions estan lligades al turisme comercial, el qual ha afavorit el fort increment de població dels últims anys a Engordany, si bé el nucli és bàsicament residencial. Pel que fa a Escaldes, la seva proximitat amb la capital ha propiciat que adopti un paper destacat dins l’economia del país.

Formiguera està envoltada de conreu de patates de renom, de cereals i de bestiar. Els seus boscos sempre han estat importants en l’economia del poble. Fins els anys 70 l’agricultura i la ramaderia eren el principal motor econòmic. Aquest va començar a canviar a partir dels setanta i el turisme d’hivern que envolta l’esquí el va substituir. Als anys 60 es crea l’escola d’esquí i el 1.973 s’obra l’estació d’esquí de Formiguera, habilitant les antigues pistes forestals.

Històricament l’economia de la parròquia estava basada en l'agricultura i la ramaderia. Durant el s. XVI la indústria siderúrgica es va començar a desenvolupar com a motor econòmic de la parròquia i d’Ordino. La mina de Llorts, Sedornet i els meners de Ransol van alimentar les fargues de la parròquia. Aquesta activitat també va comportar un augment de la desforestació dels boscos per obtenir carbó vegetal, cosa que alhora es va traduir en més espais dedicats al conreu. La industria siderúrgica va esdevenir el principal motor de la parròquia d’Ordino fins que va decaure a mitjan s. XIX amb el tancament de les antigues fargues de l’Areny i Serrat. Amb l’arribada dels anys cinquanta es va començar a fomentar el turisme i, més endavant, un factor rellevant en el seu desenvolupament va ser l’obertura de la pista d’esquí d’Ordino-Arcalís (1993), que va esdevenir el principal motor econòmic de la parròquia. Aquesta estació actualment s’inclou en el domini esquiable de Vallnord, el qual aglutina les pistes d’esquí de les parròquies d’Ordino i la Massana. Per a més informació: www.vallnord.com

Els Angles viu bàsicament del turisme de les pistes d’esquí. Els Angles té domini esquiable tant d’esquí alpí com de fons. És zona de segones residències i, actualment és la població més gran del Capcir. Una altra de les activitats que atreu també al turista és el Parc d’Animals, on hi viu la fauna pirinenca en el seu hàbitat natural.